04
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
20:35h
Alba Xandri i Ricard Calmet són dos berguedans que després de tres anys de pedalar pel món, 55.000 quilòmetres en bicicleta, 41 països i un munt d'anècdotes i experiències van decidir publicar un llibre per explicar-ho i deixar constància de la seva aventura. "La Màgia dels Pedals" va ser un dels llibres locals més venuts el passat Sant Jordi. "El llibre no és una guia de viatges, sinó que és un recull d'anècdotes i fets, sensacions, emocions i opinions personals i percepcions del món", relata Xandri. "L'hem dividit en 23 capítols i el que hem fet és centrar-nos en experiències determinades perquè en vam viure moltíssimes", afegeix Alba Xandri. Es tracta també de la traducció al paper del blog bike2reality, on van recollir inicialment les anècdotes del viatge amb imatges i primeres sensacions d'alguns dels llocs més espectaculars del planeta, entre els quals les muntanyes del Kurdistan, l'Iran o el pas que creua els Andes entre Xile i Argentina a 5.000 metres d'alçada.
Xandri i Calmet expliquen a NacióBerguedà que tot va començar l'any 2014 quan van proposar-se fer un viatge en bicicleta per l'Amèrica del Sud. "Vam fer una primera part de 14 mesos de Santiago de Xile cap a la Patagònia, per després anar pujant, creuant els Andes diverses vegades i fins a Colòmbia", diu Alba Xandri. Un cop van acabar aquesta primera aventura a l'Amèrica Llatina, l'Alba i en Ricard no en van tenir prou. Tenien clar que havien de tornar a marxar, i tot i que van passar el Nadal a Berga, marxar és justament el que van fer un cop passades les festes. Van travessar els Pirineus en direcció a l'Europa Central, i d'allà van passar per Eslovènia, Grècia, Turquia, Iran, Armènia, Geòrgia, l'Azerbaidjan, el Kazakhstan, el Kirguizistan i fins a la Xina. "El viatge pel món en bicicleta ens ha servit per deixar enrere els prejudicis", comenten.
De la Xina, on expliquen que la comunicació "va ser molt dura" pel llenguatge i la mínimica, van continuar cap al Tibet, Laos, Cambodja, Tailàndia, Myanmar, Nova Zelanda, Corea del Sud i el Japó, des d'on van saltar en avió l'oceà per passar al Canadà i poder pedalar els Estats Units de nord a sud. Una espina clavada va ser no poder creuar cap a Rússia i Mongòlia per un tema de visats.
L'Alba Xandri és professora i en Ricard Calmet és Bomber, però durant tres anys van deixar de banda les seves professions, agafant-se ambdós una excedència, per viure una aventura que no oblidaran mai. Un dels factors que en subratlla en Ricard Calmet és "l'austeritat de viure amb coses molt bàsiques, de viure en una tenda pràcticament dia sí i dia també". Per exemple, Alba Xandri recorda que, la segona vegada que van marxar de casa, van dormir amb tenda a tots els països on van estar fins a arribar a Istanbul, "i a Istanbul vam agafar un hotel perquè volíem visitar la ciutat", matisa. "I sinó hem estat en tenda, hem trobat l'hospitalitat de la gent que ens ha acollit, hem trobat bondat i generositat en absolutament tots els països on hem estat", afirma Calmet.
"La gent ens pregunta si no vam passar por en cap país concret, o si no era molt arriscat, però la realitat és que hem trobat gent que ens convidava a casa per pura generositat", expressa Xandri.
L'Iran, un país que els va marcar
D'entre els estereotips que Alba Xandri i Ricard Calmet han deixat enrere, expliquen que l'Iran és un dels països que més els va sorprendre. "És el país on hem trobat més hospitalitat", afirmen. I recalquen que no té res veure "amb la imatge que en transmeten els telenotícies; i que et fa pensar que si hi vas et pot passar alguna cosa, que hi aniràs i et mataran i és tot el contrari".
Això sí, Xandri admet que la qüestió de la dona és un tema completament a banda: "Hi anava tapada de cap a peus, i sí que és veritat que la dona no hi té cap valor", comenta. "Però és un país que ens va fer pensar molt i reflexionar, i que recomanem a tothom", diu Xandri. "Un cop a la vida tothom hauria d'anar a l'Iran, perquè la visió que en tenim des d'aquí és totalment errònia", reiteren ambdós berguedans.
Xandri i Calmet expliquen a NacióBerguedà que tot va començar l'any 2014 quan van proposar-se fer un viatge en bicicleta per l'Amèrica del Sud. "Vam fer una primera part de 14 mesos de Santiago de Xile cap a la Patagònia, per després anar pujant, creuant els Andes diverses vegades i fins a Colòmbia", diu Alba Xandri. Un cop van acabar aquesta primera aventura a l'Amèrica Llatina, l'Alba i en Ricard no en van tenir prou. Tenien clar que havien de tornar a marxar, i tot i que van passar el Nadal a Berga, marxar és justament el que van fer un cop passades les festes. Van travessar els Pirineus en direcció a l'Europa Central, i d'allà van passar per Eslovènia, Grècia, Turquia, Iran, Armènia, Geòrgia, l'Azerbaidjan, el Kazakhstan, el Kirguizistan i fins a la Xina. "El viatge pel món en bicicleta ens ha servit per deixar enrere els prejudicis", comenten.
De la Xina, on expliquen que la comunicació "va ser molt dura" pel llenguatge i la mínimica, van continuar cap al Tibet, Laos, Cambodja, Tailàndia, Myanmar, Nova Zelanda, Corea del Sud i el Japó, des d'on van saltar en avió l'oceà per passar al Canadà i poder pedalar els Estats Units de nord a sud. Una espina clavada va ser no poder creuar cap a Rússia i Mongòlia per un tema de visats.
Els berguedans han fet 55.000 quilòmetres en bicicleta. Foto: Cedida
L'Alba Xandri és professora i en Ricard Calmet és Bomber, però durant tres anys van deixar de banda les seves professions, agafant-se ambdós una excedència, per viure una aventura que no oblidaran mai. Un dels factors que en subratlla en Ricard Calmet és "l'austeritat de viure amb coses molt bàsiques, de viure en una tenda pràcticament dia sí i dia també". Per exemple, Alba Xandri recorda que, la segona vegada que van marxar de casa, van dormir amb tenda a tots els països on van estar fins a arribar a Istanbul, "i a Istanbul vam agafar un hotel perquè volíem visitar la ciutat", matisa. "I sinó hem estat en tenda, hem trobat l'hospitalitat de la gent que ens ha acollit, hem trobat bondat i generositat en absolutament tots els països on hem estat", afirma Calmet.
"La gent ens pregunta si no vam passar por en cap país concret, o si no era molt arriscat, però la realitat és que hem trobat gent que ens convidava a casa per pura generositat", expressa Xandri.
L'Iran, un país que els va marcar
D'entre els estereotips que Alba Xandri i Ricard Calmet han deixat enrere, expliquen que l'Iran és un dels països que més els va sorprendre. "És el país on hem trobat més hospitalitat", afirmen. I recalquen que no té res veure "amb la imatge que en transmeten els telenotícies; i que et fa pensar que si hi vas et pot passar alguna cosa, que hi aniràs i et mataran i és tot el contrari".
Això sí, Xandri admet que la qüestió de la dona és un tema completament a banda: "Hi anava tapada de cap a peus, i sí que és veritat que la dona no hi té cap valor", comenta. "Però és un país que ens va fer pensar molt i reflexionar, i que recomanem a tothom", diu Xandri. "Un cop a la vida tothom hauria d'anar a l'Iran, perquè la visió que en tenim des d'aquí és totalment errònia", reiteren ambdós berguedans.