03
de maig
del
2018
Actualitzat
el
04
de maig
a les
0:33h
Berga farà un gest de reconeixement a tots els represaliats pel franquisme i els hi dedicarà una placa, destacant-hi l'alcalde afusellat Josep Maria Badia i Sobrevias. Així s'ha acordat en el ple ordinari en relació a la moció que presentava ERC per col·locar una placa a la sala de plens en honor a Badia. L'alcaldessa Montse Venturós, ha destacat l'existència de més represaliats, a banda de l'alcalde Badia, i ha proposat que la qüestió es pugui treballar en la comissió que es posarà en marxa durant el mes de juny per commemorar el 80è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. La CUP, així com també el PDECat, ha fet èmfasi en què estaven d'acord amb la moció dels republicans "per dignitat".
Finalment, el ple ha aprovat per unanimitat que la col·locació de la placa sigui "en reconeixement de tots els represaliats i condemnats per la dictadura franquista i, en especial a Josep Maria Badia Sobrevias, alcalde de Berga del 1931-1934, afusellat pel règim de Franco el 19 d'abril del 1939 al Camp de la Bota de Barcelona".
El text de la moció, que ha estat aprovada per tots els grups CUP, ERC, PDECat, ICV i PSC, contempla que aquesta qüestió pugui acabar de debatre's en la comissió que prepararà els actes dels 80 anys de l'entrada del franquisme. La regidora d'ERC, Ermínia Altarriba, que havia estat l'encarregada de llegir el text original de la moció dels republicans, s'hi ha mostrat d'acord sempre que la col·locació de la placa no es demori, i ha recordat que també sol·liciten que es reposi la placa en record a Josep Maria i Sobrevias que ja hi havia al carrer on aquest havia viscut i que va fer-se malbé.
Alcalde de 1931 a 1934
Josep Maria Badia i Sobrevias va ser alcalde de Berga des de les eleccions de l'any 31 fins al 1934. Tot just disset dies després de l'entrada de les tropes franquistes a Berga, Badia va ser detingut a casa seva i portat a la presó. Se'l va acusar de rebel·lió, va ser jutjat per un consell de guerra sumaríssim d'urgència i afusellat al Camp de la Bota, a les 6 del matí del dia 19 d'abril de 1939. El cas de l'alcalde Badia, no és diferent de multitud de casos que es van donar a Catalunya després del 1939. Tan bon punt l'ocupació militar franquista es va anar consolidant a les diferents localitats catalanes, es va posar en marxa la maquinària repressiva dels vencedors. Per a la seva l'acusació no es va presentar cap prova, van ser suficients la paraula i les declaracions dels quatre denunciants contra l'acusat.
Josep Maria Badia va ser assassinat a l'edat de 45 anys i el seu cos va ser enterrat al cementiri de Montjuïc, en una fosa comuna, a una zona anomenada la Pedrera. Dos anys després, la seva vídua va demanar una sol·licitud d'empara al mateix règim que va afusellar-lo per no quedar-se desemparada i a la misèria, ni ella ni el seu fill. "Moltes esposes i membres de les famílies d’assassinats pel règim franquista, van ser estigmatitzats, sotmesos a l’ostracisme, a tot tipus de traves i a humiliacions durant la llarga dictadura", segons també ha posat de relleu la moció. Per tot això, perquè el cas de l'alcalde és un de molts, "però amb l’agreujant que va ser represaliat pel sol fet de ser un càrrec públic, per haver complert amb el seu deure de servidor de la comunitat", ERC en demanava la col·locació de la placa.
Finalment, el ple ha aprovat per unanimitat que la col·locació de la placa sigui "en reconeixement de tots els represaliats i condemnats per la dictadura franquista i, en especial a Josep Maria Badia Sobrevias, alcalde de Berga del 1931-1934, afusellat pel règim de Franco el 19 d'abril del 1939 al Camp de la Bota de Barcelona".
El text de la moció, que ha estat aprovada per tots els grups CUP, ERC, PDECat, ICV i PSC, contempla que aquesta qüestió pugui acabar de debatre's en la comissió que prepararà els actes dels 80 anys de l'entrada del franquisme. La regidora d'ERC, Ermínia Altarriba, que havia estat l'encarregada de llegir el text original de la moció dels republicans, s'hi ha mostrat d'acord sempre que la col·locació de la placa no es demori, i ha recordat que també sol·liciten que es reposi la placa en record a Josep Maria i Sobrevias que ja hi havia al carrer on aquest havia viscut i que va fer-se malbé.
Alcalde de 1931 a 1934
Josep Maria Badia i Sobrevias va ser alcalde de Berga des de les eleccions de l'any 31 fins al 1934. Tot just disset dies després de l'entrada de les tropes franquistes a Berga, Badia va ser detingut a casa seva i portat a la presó. Se'l va acusar de rebel·lió, va ser jutjat per un consell de guerra sumaríssim d'urgència i afusellat al Camp de la Bota, a les 6 del matí del dia 19 d'abril de 1939. El cas de l'alcalde Badia, no és diferent de multitud de casos que es van donar a Catalunya després del 1939. Tan bon punt l'ocupació militar franquista es va anar consolidant a les diferents localitats catalanes, es va posar en marxa la maquinària repressiva dels vencedors. Per a la seva l'acusació no es va presentar cap prova, van ser suficients la paraula i les declaracions dels quatre denunciants contra l'acusat.
Josep Maria Badia va ser assassinat a l'edat de 45 anys i el seu cos va ser enterrat al cementiri de Montjuïc, en una fosa comuna, a una zona anomenada la Pedrera. Dos anys després, la seva vídua va demanar una sol·licitud d'empara al mateix règim que va afusellar-lo per no quedar-se desemparada i a la misèria, ni ella ni el seu fill. "Moltes esposes i membres de les famílies d’assassinats pel règim franquista, van ser estigmatitzats, sotmesos a l’ostracisme, a tot tipus de traves i a humiliacions durant la llarga dictadura", segons també ha posat de relleu la moció. Per tot això, perquè el cas de l'alcalde és un de molts, "però amb l’agreujant que va ser represaliat pel sol fet de ser un càrrec públic, per haver complert amb el seu deure de servidor de la comunitat", ERC en demanava la col·locació de la placa.