03
de maig
del
2018
Actualitzat
el
04
de maig
a les
10:30h
L'Ajuntament de Puig-reig demanarà col·locar dotze llambordes Stolpersteine a la plaça de la Creu en record als veïns del poble que van ser deportats als camps de concentració nazis. L'executiu local, que hi governa sota unes sigles vinculades a ERC, té previst entrar una moció en el proper ple de l'ajuntament, dimarts 8 de maig, per tal de poder fer-ne posteriorment el requeriment oficial al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. El regidor de Cultura, Jesús Subirats, ha explicat que "aquest any, dins del propòsit de recuperació de la memòria històrica, l'ajuntament fa aquesta acció per entrar al programa de les llambordes Stolpersteine, que consisteix en posar un tipus de pedra creada per l'escultor almenay Gunter Demnig el 1933 en un lloc visible del poble: amb el nom, la data d'entrada i la data de sortida dels veïns que van estar als camps d'extermini". Previsiblement, Puig-reig serà la primera població de la comarca del Berguedà que fa instal·lar aquestes llambordes.
Segons Subirats, "lamentablement Puig-reig - amb molta indústria tèxtil i també amb un fort moviment obrer durant la Segona República - té el rècord de la comarca de persones mortes en camps de concentració". Concretament, Subirats ha indicat que els puig-reigencs represaliats van estar tancats al camp de concentració austríac de Mathausen-Gusen, que és també on van morir més volum de catalans. "En total, hem fet una tasca de documentació i recerca prèvia i són dotze puig-reigencs represaliats", ha indicat Jesús Subirats.
"Dos fills d'aquests represaliats encara viuen aquí a Puig-reig i hi ha d'altres familiars a qui estem buscant perquè hi puguin ser quan es col·loquin aquestes llambordes", ha afirmat Subirats. Les Stolpersteine –ideades i fetes per l'escultor alemany Gunter Demnig– són llambordes quadrades de 10cm x 10cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de persones empresonades i deportades. Es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l’empresonament o la deportació o conjuntament en una ubicació cèntrica del poble d'orígen. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l'exterminació industrialitzada dels nazis.
"Sobta que hores d'ara molt poca gent de Puig-reig conegui que va passar amb aquests veïns, que els van represaliar només perquè eren republicans, i que quan Alemanya va demanar al règim franquista que en volia que en fes, la resposta va ser que en podia fer el que vulgués perquè no eren espanyols", ha denunciat Subirats. El regidor també ha posat en valor la importància d'accions d'aquestes característiques, perquè "estem veient com a Europa creix el neofeixisme, i des de l'ajuntament i cadascú amb accions personals ha d'actuar al respecte".
Xerrades i exposicions
L'Ajuntament de Puig-reig ha fet prèviament un treball per trobar les dades i els registres de les dotze persones represaliades, i per tot plegat, ara pot procedir a fer el requeriment per col·locar les Stolpersteine. La proposta s'acompanyarà de l'organització de xerrades i exposicions, entre d'altres, al respecte de la qüestió, tal i com quedarà reflectit en la moció que es preveu entrar al proper plenari.
Segons Subirats, "lamentablement Puig-reig - amb molta indústria tèxtil i també amb un fort moviment obrer durant la Segona República - té el rècord de la comarca de persones mortes en camps de concentració". Concretament, Subirats ha indicat que els puig-reigencs represaliats van estar tancats al camp de concentració austríac de Mathausen-Gusen, que és també on van morir més volum de catalans. "En total, hem fet una tasca de documentació i recerca prèvia i són dotze puig-reigencs represaliats", ha indicat Jesús Subirats.
"Dos fills d'aquests represaliats encara viuen aquí a Puig-reig i hi ha d'altres familiars a qui estem buscant perquè hi puguin ser quan es col·loquin aquestes llambordes", ha afirmat Subirats. Les Stolpersteine –ideades i fetes per l'escultor alemany Gunter Demnig– són llambordes quadrades de 10cm x 10cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de persones empresonades i deportades. Es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l’empresonament o la deportació o conjuntament en una ubicació cèntrica del poble d'orígen. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l'exterminació industrialitzada dels nazis.
Precisament, l’artista alemany Gunter Demnig, és sempre l'encarregat de col·locar les llambordes, en un acte que es faria, si se n'accepta la sol·licitud, al gener de 2019, segons Jesús Subirats.
"Sobta que hores d'ara molt poca gent de Puig-reig conegui que va passar amb aquests veïns, que els van represaliar només perquè eren republicans, i que quan Alemanya va demanar al règim franquista que en volia que en fes, la resposta va ser que en podia fer el que vulgués perquè no eren espanyols", ha denunciat Subirats. El regidor també ha posat en valor la importància d'accions d'aquestes característiques, perquè "estem veient com a Europa creix el neofeixisme, i des de l'ajuntament i cadascú amb accions personals ha d'actuar al respecte".
Xerrades i exposicions
L'Ajuntament de Puig-reig ha fet prèviament un treball per trobar les dades i els registres de les dotze persones represaliades, i per tot plegat, ara pot procedir a fer el requeriment per col·locar les Stolpersteine. La proposta s'acompanyarà de l'organització de xerrades i exposicions, entre d'altres, al respecte de la qüestió, tal i com quedarà reflectit en la moció que es preveu entrar al proper plenari.