26
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
18:55h
La sentència que s'ha conegut aquest dijous, i que condemna a 9 anys de presó els cinc membres de "La Manada" només per un delicte d'abús sexual durant els Sanfermines del 2016, ja ha esdevingut, en termes de política social i feminista, un abans i un després. La percepció d'una condemna fluixa i que alimenta el masclisme ha generat forta indignació. I per sobre tot això, una pregunta: què ha portat els magistrats a no creure que hi hagués violació?
La decisió dels jutges de l'Audiència de Navarra envia un missatge que certs moviments socials i feministes critiquen i que no han obviat. Si una persona no es pronuncia amb un "no" rotund i clar davant d'un abús sexual, s'entén que hi pot haver consentiment.
Això, i la manca de violència física són els principals elements pels quals, finalment, s'ha condemnat els cinc joves per un delicte d'abús sexual i no per agressió, tal com demanaven la Fiscalia i l'acusació. De fet, els magistrats han entès que la jove de 18 anys no va forcejar, ni es va queixar, tal com mostra el vídeo -que s'ha fet servir com a prova-, i que si va entrar al portal on es va produir l'agressió, és perquè ella mateixa va voler. En la seva declaració, ella va dir que no havia pogut "reaccionar" i que havia quedat paralitzada per la por. Una versió que els acusats van desmentir.
La diferència entre violació i abús sexual
Tant l'abús sexual com l'agressió sexual -considerada violació- són delictes sexuals de caire agressiu. No obstant això, la pena que comporten i els supòsits pels quals se sostenen tenen una diferència molt clara. Pel que fa a la violació, l'acte sexual s'ha de realitzar mitjançant la força o la intimidació, i evidentment, també sense el consentiment d'una de les dues parts implicades. L'abús sexual, per contra, fixa la seva interpretació en la limitació de la llibertat de la víctima.
El fet més característic és que en l'abús sexual no s'utilitza violència física, tot i que es considera que sí que pot comportar manipulació, engany, sorpresa o, fins i tot, coacció. La majoria de sentències vinculades a l'abús fan referència a tocaments, masturbacions o exhibicionisme.
En el relat dels jutges sobre fets provats, el tribunal descriu una situació de sotmetiment psicològic, però sense violència física, malgrat que els nois van "rodejar" la víctima dins del portal. Allà la van despullar i, immersa en una sensació "d'intensa angoixa", van practicar amb ella diversos actes sexuals, entre els quals sexe oral i vaginal.
En llibertat provisional, l'any que ve
La sentència no només ha provocat indignació per la interpretació dels fets, que dona aire a les actituds sexistes, sinó que també ha estat altament criticada per disposar unes penes de presó menys dures. Els cinc acusats podrien sortir de la presó l'any que ve, ja que durant aquest temps han estat privats de llibertat gairebé dos anys. Si tenen un comportament adequat, doncs, es preveu que puguin obtenir permisos per sortir en llibertat provisional, havnet complert un terç de la condemna.
Els cinc nois s'enfrontaven a penes superiors als 20 anys. La Fiscalia demanava per a ells 20 anys i 10 mesos de presó, i l'acusació particular 24 anys i 9 mesos. A això se suma el punt de vista d'un dels tres magistrats del tribunal, que ha emès un vot particular que s'ha desmarcat dels de la resta. Mentre que els altres dos consideraven que s'havia de condemnar els acusats per abús sexual, ell apostava per la lliure absolució. Una sorpresa que ha transcendit després de la sentència.
La indignació del 8-M reviu amb la sentència
La lluita feminista es va fer sentir amb força aquest passat 8 de març, Dia de la Dona, que va suposar un punt d'inflexió històric en la canalització de les reivindicacions per la igualtat efectiva. La vaga feminista va aturar part del país, i els carrers de pobles i ciutats es van omplir de protestes contra la discriminació. Ja llavors, el cas de la "La Manada" -arran del judici que s'havia produït feia pocs mesos- va ser un dels elements clau de la protesta. El presumpte cas de violació col·lectiva va protagonitzar discursos, pancartes i cartells contra la violència vers les dones.
Un mes i mig després, però, el feminisme pateix un nou sotrac, aquesta vegada, per part de la justícia. El límit entre l'abús i l'agressió tornen a obligar els moviments feministes a respondre, i la seva postura és clara: tolerància zero en tots i cadascun dels casos.
El cas, doncs, torna a encendre la indignació per la impunitat del masclisme, que es fa forta amb aquesta nova jurisprudència. La sentència de la "La Manada" enceta debats, també, sobre l'estat de salut de la justícia. Tot i que encara hi ha camí per recórrer -un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Navarra i, si aquest no prospera, picar la porta del Tribunal Suprem-, el moviment feminista té clar que la lluita és al carrer. Encara amb el 8 de març fresc en la ment, la mobilització està servida.
La decisió dels jutges de l'Audiència de Navarra envia un missatge que certs moviments socials i feministes critiquen i que no han obviat. Si una persona no es pronuncia amb un "no" rotund i clar davant d'un abús sexual, s'entén que hi pot haver consentiment.
Això, i la manca de violència física són els principals elements pels quals, finalment, s'ha condemnat els cinc joves per un delicte d'abús sexual i no per agressió, tal com demanaven la Fiscalia i l'acusació. De fet, els magistrats han entès que la jove de 18 anys no va forcejar, ni es va queixar, tal com mostra el vídeo -que s'ha fet servir com a prova-, i que si va entrar al portal on es va produir l'agressió, és perquè ella mateixa va voler. En la seva declaració, ella va dir que no havia pogut "reaccionar" i que havia quedat paralitzada per la por. Una versió que els acusats van desmentir.
La diferència entre violació i abús sexual
Tant l'abús sexual com l'agressió sexual -considerada violació- són delictes sexuals de caire agressiu. No obstant això, la pena que comporten i els supòsits pels quals se sostenen tenen una diferència molt clara. Pel que fa a la violació, l'acte sexual s'ha de realitzar mitjançant la força o la intimidació, i evidentment, també sense el consentiment d'una de les dues parts implicades. L'abús sexual, per contra, fixa la seva interpretació en la limitació de la llibertat de la víctima.
Els membres de La Manada, el grup de nois acusats de violació múltiple.
El fet més característic és que en l'abús sexual no s'utilitza violència física, tot i que es considera que sí que pot comportar manipulació, engany, sorpresa o, fins i tot, coacció. La majoria de sentències vinculades a l'abús fan referència a tocaments, masturbacions o exhibicionisme.
En el relat dels jutges sobre fets provats, el tribunal descriu una situació de sotmetiment psicològic, però sense violència física, malgrat que els nois van "rodejar" la víctima dins del portal. Allà la van despullar i, immersa en una sensació "d'intensa angoixa", van practicar amb ella diversos actes sexuals, entre els quals sexe oral i vaginal.
En llibertat provisional, l'any que ve
La sentència no només ha provocat indignació per la interpretació dels fets, que dona aire a les actituds sexistes, sinó que també ha estat altament criticada per disposar unes penes de presó menys dures. Els cinc acusats podrien sortir de la presó l'any que ve, ja que durant aquest temps han estat privats de llibertat gairebé dos anys. Si tenen un comportament adequat, doncs, es preveu que puguin obtenir permisos per sortir en llibertat provisional, havnet complert un terç de la condemna.
Els cinc nois s'enfrontaven a penes superiors als 20 anys. La Fiscalia demanava per a ells 20 anys i 10 mesos de presó, i l'acusació particular 24 anys i 9 mesos. A això se suma el punt de vista d'un dels tres magistrats del tribunal, que ha emès un vot particular que s'ha desmarcat dels de la resta. Mentre que els altres dos consideraven que s'havia de condemnar els acusats per abús sexual, ell apostava per la lliure absolució. Una sorpresa que ha transcendit després de la sentència.
La manifestació feminista al passeig de Gràcia de Barcelona. Foto: Adrià Costa
La indignació del 8-M reviu amb la sentència
La lluita feminista es va fer sentir amb força aquest passat 8 de març, Dia de la Dona, que va suposar un punt d'inflexió històric en la canalització de les reivindicacions per la igualtat efectiva. La vaga feminista va aturar part del país, i els carrers de pobles i ciutats es van omplir de protestes contra la discriminació. Ja llavors, el cas de la "La Manada" -arran del judici que s'havia produït feia pocs mesos- va ser un dels elements clau de la protesta. El presumpte cas de violació col·lectiva va protagonitzar discursos, pancartes i cartells contra la violència vers les dones.
Un mes i mig després, però, el feminisme pateix un nou sotrac, aquesta vegada, per part de la justícia. El límit entre l'abús i l'agressió tornen a obligar els moviments feministes a respondre, i la seva postura és clara: tolerància zero en tots i cadascun dels casos.
El cas, doncs, torna a encendre la indignació per la impunitat del masclisme, que es fa forta amb aquesta nova jurisprudència. La sentència de la "La Manada" enceta debats, també, sobre l'estat de salut de la justícia. Tot i que encara hi ha camí per recórrer -un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Navarra i, si aquest no prospera, picar la porta del Tribunal Suprem-, el moviment feminista té clar que la lluita és al carrer. Encara amb el 8 de març fresc en la ment, la mobilització està servida.