procés català

ERC promourà governs metropolitans d'esquerres per evitar alcaldies de Cs

Els republicans batran el 2019 el rècord de candidatures i busquen traslladar als ajuntaments el creixement del 21-D a ciutats urbanes mitjanes i grans, i exportar-hi el model de Badalona o Sabadell de governs amb la CUP i els "comuns"

| 03/04/2018 a les 08:01h
Arxivat a: Política, ERC, Ciutadans, eleccions municipals, Marc Sanglas, procés català, Sabadell, Badalona
Electes d'ERC, a la trobada municipalista del partit, amb Marta Rovira davant.
Electes d'ERC, a la trobada municipalista del partit, amb Marta Rovira davant. | ERC
Rècord de candidatures i focus posat en les ciutats de les àrees metropolitanes. Aquest és el repte que es posa ERC de cara a les eleccions municipals del maig del 2019, per les quals va preparar els seus electes fa dos caps de setmana, encara amb la presència de la secretària general, Marta Rovira, ara a l'exili, en una trobada municipalista celebrada a Lloret de Mar (Selva). Segons el secretari de política municipal del partit, Marc Sanglas, preveuen tancar 800 llistes per als comicis -el 2015 en van ser 715-, les quals tindran com un dels objectius mantenir que "Cs segueixi tenint zero alcaldies".

El resultat del 21-D va evidenciar que el partit d'Albert Rivera continua creixent amb força, en especial a les ciutats metropolitanes, precisament on també els republicans van notar un major ascens de vots -en contrast en les comarques interiors, on JxCat es va imposar-. A Barcelona podrien presentar Jordi Cañas mentre ERC ja ha triat Alfred Bosch. Així, Esquerra preveu que, després de les eleccions locals, "quedaran ajuntaments fraccionats, en àmbits com el metropolità", on "Cs creixerà a costa del PSC". Per evitar que aquesta millora es tradueixi en alcaldies liberals o equips de govern molt condicionats per aquests, els republicans tendiran a negociar governs d'esquerres, en especial amb els "comuns" i la CUP.


L'objectiu seria replicar arreu, encara que fos en minoria, governs com els de Badalona, Sabadell o Montcada i Reixac, en els que s'han compartit les àrees de responsabilitat entre ERC, ICV-EUiA, Podem i la CUP -excepte a Montcada, on hi dona suport extern- i, a més de polítiques d'esquerres, s'han situat al costat del procés en qüestions com l'organització del referèndum. De fet, la secretària general dels republicans, Marta Rovira, ja va reivindicar a Lloret els ajuntaments com a "pilars fonamentals" per construir la República, i ara podrien tenir també implicació en el procés constituent.

La factura del 155, que va trencar desenes de pactes dels sobiranistes amb el PSC, encara determina les aliances dels republicans

Això encareix les enteses d'ERC amb el PSC, que en alguns municipis metropolitans es pot trobar en la tessitura de formar governs amb ERC i altres grups d'esquerres o amb Ciutadans. Amb els socialistes, els republicans hi han tingut pactes comptats, com ara el de Manlleu, però els van anar trencant arran de l'aplicació del 155. El mateix van fer l'antiga CiU en municipis importants com Girona, Terrassa o Sant Cugat, o els "comuns" d'Ada Colau a Bacelona.

El pes del debat nacional

En tot cas, ERC no concretarà com volen vincular els municipis al procés i el seu discurs nacional des dels ajuntaments fins a la conferència nacional prevista abans de l'estiu -si no hi ha unes eleccions que ho impedeixen o ho fa la necessària reordenació interna del partit-. A hores d'ara, de fet, és una incògnita en quin punt es trobarà el debat republicà el maig de l'any vinent i, segons reflexiona Sanglas, això pot influir en què les eleccions europees -que es faran el mateix dia- tinguin més o menys pes -amb un discurs centrat en Catalunya-, així com també s'està pendent de la via amb què es presentarà el PDECat, si s'allargarà la fórmula de JxCat.

Sigui com sigui, ERC ja ha iniciat el procés per escollir caps de llista amb l'objectiu de tenir escollits el 26 de maig tots els de les ciutats, un any abans de les eleccions -en els municipis petits, pot ser més tard-. Malgrat que el reglament de les municipals permetia fer-ho des del gener, es va aturar la selecció per la situació política, però ara ja s'ha reprès. Una de les característiques serà que, en tots els municipis de més de 3.000 habitants, serà obligatori que les llistes del partit siguin cremallera, però "s'intentarà que ho siguin a tots", afegeix Sanglas.
 

Marta Rovira, en la trobada municipalista, a Lloret de Mar. Foto: ACN


En tot cas, no es preveuen massa canvis en les principals ciutats, quan ja va haver-hi un rentat de cara profund en els darrers comicis. "Hi ha equips nous i frescos, renovats el 2015, i molts repetiran", explica el dirigent republicà, que afirma que ara "el partit està molt més fort" que llavors. Quant a la resta de la candidatura, el criteri per confeccionar-la seguirà sent, com insisteix sempre el líder del partit, Oriol Junqueras, "assemblar-se el màxim a la societat", incloent independents i sectors socials diversos. L'aliança amb ex del PSC com MES o Avancem ja està "consolidada", però Sanglas ara vol mirar més enllà i coaligar-se amb candidatures progressistes, com algunes de lligades amb l'Entesa pel Progrés Municipal que desfessin la història vinculació amb ICV.

Amb tot això, ERC aspira a tenir més pes a les ciutats metropolitanes, ja que, segons recorda el dirigent republicà, el partit va créixer el 2015 en els municipis de 15.000 a 25.000 habitants, ascens que vol consolidar, però entre les més grans només té tres alcaldies actualment, fet que vol deixar enrere. També per això, la jornada formativa del cap de setmana per a electes locals se'ls ha insistit que intensifiquin el contacte amb la ciutadania durant aquest any, especialment els regidors a govern, i que apliquin polítiques de feminització, més enllà de les llistes.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Arribada de l'Ultra Pirineu, a Bagà.
Arribada de l'Ultra Pirineu, a Bagà. | Ultra Pirineu
Pilar Màrquez Ambròs
01/01/1970
Les entitats sobiranistes han convocat a tothom, dissabte a dos quarts de 6, per rebre els participants de la prova amb símbols independentistes
Aparcament amb zona blava davant de l'Hospital de Berga.
Aparcament amb zona blava davant de l'Hospital de Berga. | Xavi Garcia González
Pilar Màrquez Ambròs | 1 comentari
01/01/1970
Un veí d'Avià promou novament la petició de deixar de pagar la zona blava després d'aconseguir més d'un miler de signatures fa dos anys
Alcaldes sobiranistes es manifesten davant la Comissió Europea
Alcaldes sobiranistes es manifesten davant la Comissió Europea | ACM
01/01/1970
Hisenda i el Tribunal de Comptes volien saber si havien pagat amb fons municipals el viatge per trobar-se amb Puigdemont | Entre els centenars d'alcaldes que van fer aquell viatge a la capital belga, hi hagué els berguedans David Font, Josep Lara, Patrocini Canal i Martí Orriols