16
de març
del
2018
Actualitzat
a les
20:47h
El músic Jordi Sabata és l'autor d'una troballa inèdita: la descoberta de les partitures per banda més antigues que s'han recuperat mai fins ara de la Patum de Berga. Jordi Sabata ha explicat a NacióBerguedà que aquesta troballa implica tenir a les mans el llibret "més antic que es conserva de la música de la Patum que s'interpretava a plaça". Es tracta de partitures per a clarinets, saxòfons, trompes, cornetins, trombons, fiscorns, baixos i percussió corresponents a la festa que Sabata ha trobat a l'Arxiu Comarcal del Bages i dins del fons del cineasta manresà Josep Maria Rosal i d'Argullol, però de l'existència de les quals no es tenia constància fins ara.
"Descobrir qualsevol cosa inèdita relacionada amb la Patum fa una il·lusió especial i, quan ho trobes, et fa com un salt al cor. Perquè, a més, ja fa temps que anava darrere d'aquests papers", ha admès Sabata. Segons la investigació de Sabata, el cineasta Josep Maria Rosal i d'Argullol va demanar a l'Ajuntament de Berga les partitures l'any 1944 perquè estava fent un documental. Sabata ha avançat que la banda de l'Escola Municipal de Música de Berga farà sonar una altra vegada aquestes partitures als assajos i treballaran per trobar la millor manera d'interpretar-les públicament d'acord amb els diferents agents culturals de la ciutat.
Jordi Sabata ha posat en relleu, també en un article que publica aquest divendres al blog de l'Escola Municipal de Música, que aquestes peces amb arranjaments de Fernando Cobeño estan escrites només 20 anys després de la composició de músiques com la dels Turcs i Cavallets (1889 o 1890), els Plens (1888) o els Nans Nous (a principi de la dècada de 1890). La investigació completa es publicarà properament en un llibre que editarà el Centre d'Estudis d'Avià i que, a més, inclourà la història sobre l'alcalde Gerónimo Agüero del Peredo que volia prohibir la Patum, un estudi sobre els ensenyaments musicals públics de la ciutat, i un treball respecte els músics al servei de l'Ajuntament de Berga entre el 1758 i el 1902.
El centenari de la coronació de Queralt i la marxa lenta de Fernando Cobeño
Sabata ha destacat sobretot la particular història de l'existència d'aquestes partitures i com ha arribat a recuperar-les. "Tot això ve d'uns fons musical que hi havia a l'Arxiu Comarcal del Berguedà; i que l'arxiver Xavier Pedrals ens va demanar a l'escola de música si podíem revisar", ha relatat Sabata. "En una primera revisió no hi vam trobar res, però en una segona ullada hi va aparèixer la marxa que havia sonat per a la coronació de la verge de Queralt el 1916 i que llavors vam presentar pel centenari", ha afegit.
"De l'autor, que era Fernando Cobeño, no en sabíem res i va ser per això que vaig començar a investigar; entre d'altres coses qui era aquest senyor, d'on venia i que havia fet", ha ressaltat Jordi Sabata. Va ser arrel d'aquesta investigació que Sabata va descobrir que Fernando Cobeño era ni més ni menys que la persona que havia escrit sobre el paper la música de la Patum de l'any 1911, perquè la Banda del Batalló de Caçadors de Reus pogués tocar a la festa en substitució de les formacions que hi havia a la ciutat.
Les bandes locals s'havien negat a participar al concurs públic que convocava l'ajuntament per a la música d'aquell Corpus en el que va ser un conflicte sense precedents. Les peces musicals del llibret que s'ha trobat són les de la Patum tal i com era aleshores, però amb arranjaments de Cobeño. Perquè les bandes berguedanes també van rebutjar cedir les seves partitures a la formació reusenca. Fernando Cobeño va traslladar llavors la música de la Patum al paper, i va fer-ho després d'haver escoltat la que Domingo Serra tenia enregistrada en uns cilindres de cera, segons posa en evidència la investigació de Jordi Sabata.
La crisi amb els músics patumaires de 1911
El 1911 el conflicte entre les bandes de la ciutat, l'Harmonia Berguedana i la Constància, i l'ajuntament va ser tan gran que, dimecres de Patum al matí, els gegants van fer la passada sense música. A més, els actes de dimecres a la nit i dijous de Corpus van posposar-se al següent cap de setmana, perquè la banda de Reus, que participava al Corpus de Manresa, pogués assumir la tasca.
Les bandes de Berga que s'encarregaven d'interpretar la Patum en aquell llavors es disputaven sovint aquesta tasca. Sabata explica que justament aquell any s'havien posat d'acord per repartir-s'ho, però el consistori va decidir convocar un concurs en què finalment cap de les dues formacions berguedanes va voler concórrer.
"Descobrir qualsevol cosa inèdita relacionada amb la Patum fa una il·lusió especial i, quan ho trobes, et fa com un salt al cor. Perquè, a més, ja fa temps que anava darrere d'aquests papers", ha admès Sabata. Segons la investigació de Sabata, el cineasta Josep Maria Rosal i d'Argullol va demanar a l'Ajuntament de Berga les partitures l'any 1944 perquè estava fent un documental. Sabata ha avançat que la banda de l'Escola Municipal de Música de Berga farà sonar una altra vegada aquestes partitures als assajos i treballaran per trobar la millor manera d'interpretar-les públicament d'acord amb els diferents agents culturals de la ciutat.
Jordi Sabata ha posat en relleu, també en un article que publica aquest divendres al blog de l'Escola Municipal de Música, que aquestes peces amb arranjaments de Fernando Cobeño estan escrites només 20 anys després de la composició de músiques com la dels Turcs i Cavallets (1889 o 1890), els Plens (1888) o els Nans Nous (a principi de la dècada de 1890). La investigació completa es publicarà properament en un llibre que editarà el Centre d'Estudis d'Avià i que, a més, inclourà la història sobre l'alcalde Gerónimo Agüero del Peredo que volia prohibir la Patum, un estudi sobre els ensenyaments musicals públics de la ciutat, i un treball respecte els músics al servei de l'Ajuntament de Berga entre el 1758 i el 1902.
El centenari de la coronació de Queralt i la marxa lenta de Fernando Cobeño
Sabata ha destacat sobretot la particular història de l'existència d'aquestes partitures i com ha arribat a recuperar-les. "Tot això ve d'uns fons musical que hi havia a l'Arxiu Comarcal del Berguedà; i que l'arxiver Xavier Pedrals ens va demanar a l'escola de música si podíem revisar", ha relatat Sabata. "En una primera revisió no hi vam trobar res, però en una segona ullada hi va aparèixer la marxa que havia sonat per a la coronació de la verge de Queralt el 1916 i que llavors vam presentar pel centenari", ha afegit.
"De l'autor, que era Fernando Cobeño, no en sabíem res i va ser per això que vaig començar a investigar; entre d'altres coses qui era aquest senyor, d'on venia i que havia fet", ha ressaltat Jordi Sabata. Va ser arrel d'aquesta investigació que Sabata va descobrir que Fernando Cobeño era ni més ni menys que la persona que havia escrit sobre el paper la música de la Patum de l'any 1911, perquè la Banda del Batalló de Caçadors de Reus pogués tocar a la festa en substitució de les formacions que hi havia a la ciutat.
Les bandes locals s'havien negat a participar al concurs públic que convocava l'ajuntament per a la música d'aquell Corpus en el que va ser un conflicte sense precedents. Les peces musicals del llibret que s'ha trobat són les de la Patum tal i com era aleshores, però amb arranjaments de Cobeño. Perquè les bandes berguedanes també van rebutjar cedir les seves partitures a la formació reusenca. Fernando Cobeño va traslladar llavors la música de la Patum al paper, i va fer-ho després d'haver escoltat la que Domingo Serra tenia enregistrada en uns cilindres de cera, segons posa en evidència la investigació de Jordi Sabata.
La crisi amb els músics patumaires de 1911
El 1911 el conflicte entre les bandes de la ciutat, l'Harmonia Berguedana i la Constància, i l'ajuntament va ser tan gran que, dimecres de Patum al matí, els gegants van fer la passada sense música. A més, els actes de dimecres a la nit i dijous de Corpus van posposar-se al següent cap de setmana, perquè la banda de Reus, que participava al Corpus de Manresa, pogués assumir la tasca.
Les bandes de Berga que s'encarregaven d'interpretar la Patum en aquell llavors es disputaven sovint aquesta tasca. Sabata explica que justament aquell any s'havien posat d'acord per repartir-s'ho, però el consistori va decidir convocar un concurs en què finalment cap de les dues formacions berguedanes va voler concórrer.