El Berguedà es posiciona com a exemple de l'acollida de refugiats al món rural

El Berguedà com a territori d'acollida per als refugiats, partint de l'experiència actual i els reptes que presenta l'establiment d'aquestes persones al món rural. Aquest ha estat el leitmotiv d'una jornada de reflexió i debat que s'ha celebrat aquest divendres al Pavelló de Suècia i que ha comptat amb el testimoni d'experiències personals en primera persona sobre el model d'acollida actual fora de l'àrea metropolitana, dins del Seminari Europeu Sobre Ciutats i Regions Agermanades del Casal d'Europa que se celebra per desè any consecutiu. "Creu Roja em va ajudar a fer els passos per entrar a programa de refugiats quan vaig arribar a Barcelona i llavors em van explicar que em traslladarien a Berga, on he tingut una experiència excel·lent”, ha afirmat Rodrigo Oswaldo Amaya en una de les taules rodones. Amaya va fugir del seu país per la situació de violència extrema a El Salvador i, com d'altres refugiats que ha conegut a l'alberg de Berga, voldria quedar-se a la comarca, però tot dependrà de dos factors: que trobi feina i que pugui pagar-se un pis o una habitació. El secretari per a la Immigració del Govern de Catalunya, Oriol Amorós, ha destacat precisament durant la jornada que "el procés d'acollida d'una persona refugiada parteix de l'aprenentatge de la llengua, de la sociabilització, i de tenir habitatge i feina", i ha elogiat que "els municipis petits ofereixen més oportunitats quant a habitatge i el tema social", malgrat que en molts llocs de la Catalunya interior, on hi ha hagut processos de desindustrialització, el mercat laboral és un dels reptes.  
 

Amorós ha ressaltat, quant a l'acollida de refugiats, que a Berga "van ser els primers en posar-s'hi". Segons Amorós, "aquí hi ha hagut una important coordinació i un treball conjunt entre la capital i la comarca que l'ha acompanyat en una segona fase de l'acollida. També ho hem aconseguit al Bages i a Osona, però en d'altres comarques no ha estat tan fàcil”. L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, ha posat en valor que "estan havent-hi casos de famílies que han tingut ja fills nascuts a Berga i s'han establert".Venturós ha destacat sobretot la història "d'una persona que va arribar sola de l'Àfrica l'any passat i ha començat a estudiar per a auxiliar d'infermeria a l'IES Guillem de Berguedà de Berga". 
 

Venturós també ha posat, com a exemple, les experiències que s'havien relatat durant una de les taules rodones del matí amb el salvadoreny Rodrigo Amaya, el jove kurd Adib Al Sayed i l'ucrainès Vitalii Bilous, que van arribar fa mesos a Berga com a refugiats. 
 Adib Al Sayed i Rodrigo Amaya, que han participat en una de les taules rodones. | Foto: Pilar Màrquez 
 

Durant la taula rodona que ha tingut lloc al migdia, sobre el marc d'acollida europeu, i en què s'han expressat representants de diferents països com la diputada al Parlament Europeu i exdiputada al Parlament de Suècia, Bodil Valero, el cònsol general honorari de Grècia a Barcelona, Ferran Turró Homedes, i l'alcalde de Tarascon-sur-Ariège, Alain Sutra, l'alcaldessa de Berga ha estat també contundent en denunciar la situació al Mediterrani, recordant que s'hi ha ofegat ja l'equivalent a la població de tota la ciutat de Berga, prop de 16.000 persones.

Donar resposta als sol·licitants d'asil des dels 31 municipis

 

Quant al treball que s'està fent per acollir, el president del Consell Comarcal del Berguedà, David Font, ha afegit que des de l'ens es treballa per "articular un entramat que faci que el pes de l'acollida no caigui únicament sobre Berga". D'aquesta manera, els 31 municipis de la comarca treballen de forma coordinador per donar resposta a tots els sol·licitats d'asil. "Estem intentant ser paraigües i aixopluc", ha dit Font.
 

D'altra banda, Amorós també ha manifestat que hi ha un nou perfil de refugiat que està creixent, l'originari de societats de l'Amèrica Central. "Són gent emprenedora que vol viure en una societat pacífica", ha apuntat. Justament Oriol López i Oriol Andrés de la iniciativa Chapter 2 d'Artés han parlat aquest mati al pavelló de Suècia, en el marc d'aquesta jornada, sobre emprenedoria. "Som una comunitat on treballem per ajudar persones refugiades a través del suport emocional i amb activitats enfocades a l'autonomia financera, ara tenim un espai físic on fem processos d'emprenedoria: set persones ens acompanyem durant cinc mesos fins a estructurar la idea i conèixer el client i el mercat per tirar endavant la proposta de negoci amb la que van entrar", ha relatat López. 

María Pimentel, un cas d'emprenedoria
 

Un dels casos és la veneçolana María Pimentel que vol muntar un espai de restauració on pugui oferir a catalans i compatriotes una combinació "de cuina i cultura" del seu país. "A Veneçuela hi ha cinc regions molt marcades, cadascuna amb les seves singularitats gastronòmiques i culturals, la seva manera de parlar, els seus balls i els seus esports, tot això vull oferir-ho a través del projecte", ha detallat. De moment, el restaurant Il Fiocco de Sabadell li cedirà un espai perquè faci una primera prova pilot. 
 María Pimentel, a la imatge. | Foto: Pilar Màrquez