Era el seu torn

per Xavier Gonzàlez-Costa, 1 de març de 2018 a les 15:39 |
Il·lustracions: Bet Calderer / Text: Xavier Gonzàlez-Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La mirada no parava de rotar del rellotge de paret a la porta del despatx, escombrant de passada els tres-cents seixanta graus d'espera que es resignaven a la sala.

Era el seu torn. 


Feia més d'una hora que esperava i ja li tocava. Però aquella porta seguia impertorbable, tancada, impenetrable, opaca, guardant el secret del que passava a l'interior, quedant la impaciència i l'exasperació a l'exterior, pels que esperaven.

Indefensió, submissió i atabuix.

Quan la porta es va obrir, tot i la impaciència i l'exasperació, va ser tan inesperat, que l'oportunitat la va immobilitzar.

L'home de la corbata va sortir amb pas segur i va travessar la sala sense parar atenció -com si no en tingués consciència- en l'espera que es contenia entre aquelles quatre parets, per perdre's darrera una altra porta que es va obrir només per a ell.


La mirada va tornar a rotar, però del rellotge de paret a -ara- la porta impertorbable, tancada, impenetrable i opaca que s'acabava d'empassar l'esperança, escombrant de passada els tres-cents seixanta graus d'espera que es crispaven a la sala.

Indefensió, submissió i ira.

Quan aquella altra porta es va tornar a obrir, l'home de la corbata es va dirigir amb pas segur cap a ella, conscient de què existia, i la seva espera.

Va somriure i van encaixar un hipòcrita protocol. 

Tenia la mà freda, lleugerament humida. 
                                                                  Almenys s'havia rentat les mans.
 
 
Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.
 
Bet Calderer és una Berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col•laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”.

 

 

Participació