L'Estat apunta a la base de l'independentisme per culminar el somni d'«espanyolitzar» Catalunya

Les retallades als mitjans catalans i l’ofensiva a l’escola formen part d’una estratègia d’ofec aplaudida per bona part de la premsa espanyola, que situa l’ensenyament, TV3 i els digitals com alguns dels mals originaris del sobiranisme

per Roger Pi de Cabanyes, 18 de febrer de 2018 a les 12:07 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Mariano Rajoy, al Consell Europeu Foto: La Moncloa


"El que ha passat a Catalunya no es pot repetir". La premissa -cantada a banda i banda de l’Hemicicle espanyol- explica les actuacions que l’Estat adoptarà a Catalunya en les pròximes setmanes, mesos i anys, en què desplegarà una bateria de mesures per desactivar l’arrel del procés independentista allà on -finalment- l’ha localitzat: a la base social. La reedició de la doctrina Wert per ‘espanyolitzar’ els nens a les aules catalanes –anunciada pel Ministeri d’Educació- no només és una maniobra per forçar Puigdemont a renunciar a la candidatura, ni un  globus sonda per mantenir el ritme de la cursa amb Ciutadans, sinó el primer tast del remei que les institucions espanyoles volen donar al ‘problema’ català. Un cop desactivat el procés, l’Estat aspira a disputar l’hegemonia independentista al seu propi terreny, al carrer, encara que la victòria passi per una fractura social.


És el missatge que el president espanyol, Mariano Rajoy, va llançar aquest dijous quan va rebre a La Moncloa els representants de Societat Civil Catalana –una entitat que només té una setantena de socis- en comptes d’atendre la petició de reunió del president del Parlament, Roger Torrent. O quan el Ministeri d’Educació estudia la petició del sindicat de professors AMES –que no té cap delegat a Catalunya- sense haver escoltat abans els sindicats de professors i les associacions de pares de les escoles catalanes. Incapaç de construir una proposta atractiva que doni solucions a les peticions polítiques, Rajoy opta un cop més per provar d’emmotllar –via decret- la societat catalana a la seva realitat, i aboca Catalunya a una nova batalla per a la seva supervivència cultural i lingüística.

Les denúncies sobre el suposat adoctrinament a les classes catalanes –que mai es contraposen a la pluralitat política dels catalans que reflecteix el Parlament- van de la maneta de les crítiques a TV3, a qui amb un 13,6% de share al gener se li atribueix el poder d’abduir la meitat de la població que aposta per la independència. De moment, el govern espanyol ja ha activat mesures per laminar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que disposa de 168 milions d’euros menys fruit d’un suposat desajust en el pagament de l'IVA, i ha anunciat que aprofitarà el 155 per a retallar les ajudes als mitjans digitals catalans, a qui el secretari d’Estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, va acusar col·lectivament de “mentir” a favor del procés d’independència.

Les retallades als mitjans catalans i l’ofensiva a l’escola formen part d’una estratègia d’ofec aplaudida per bona part de la premsa espanyola, que situa l’ensenyament, TV3 i els digitals com alguns dels mals originaris de l’independentisme, i que ara en demana més. La mostra: les peticions (rebutjades “de moment”) que arriben al Fiscal General de l’Estat perquè demani la suspensió de l’ANC i Òmnium, les dues entitats que han vehiculat el suport social al procés. De fons, la voluntat de d'eradicar qualsevol capacitat de resistència social de l'independentisme, en un moment en què l’aparell de l’Estat no té contrapesos a l'hora d'actuar. 

Rajoy traspassa els límits imposats pel Senat sobre l'ús del 155 per rèdits polítics, sense tenir en compte que el procés i el model educatiu català no són vasos comunicants (com ho demostra el fet que el propi Albert Rivera és fill de la immersió). Siguin quins siguin els seus objectius, l’ús de les facultats polítiques del 155 per atacar el model educatiu català generarà noves distorsions a l’hora de "pacificar" la situació a Catalunya, perquè sumarà un nou greuge a l’empresonament dels líders independentistes i evidenciarà que la naturalesa de la intervenció va més enllà de la convocatòria de les eleccions del 21-D i la gestió del dia a dia, com ell mateix havia promès.

 

Participació