16
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
18:14h
Berga esdevé referent i puntal d'acollida de refugiats, amb un programa encapçalat per la Creu Roja Berguedà que ha resultat un èxit, segons han valorat després d'un any. Així ho ha assegurat la presidenta de la Creu Roja a la comarca, Montse Pont, que en una roda de premsa conjunta amb membres del Consell Comarcal del Berguedà i de l'Ajuntament de Berga ha fet valoració i ha posat negre sobre blanc a una situació solidària que s'ha normalitzat a la ciutat, i que ha implicat desenes de persones i moltes de les entitats del Berguedà.
"Un any després, podem dir que ha estat un èxit", ha afirmat Pont. Perquè, tal com ha dit, no ha estat un programa simple "sinó complex i que requereix d'ajuda de voluntaris i també de socis". Per això, ha prosseguit la coordinadora del programa Violant Silles, ha estat i continuarà sent imprescindible la tasca de sensibilització que s'ha anat realitzant durant l'any, ja sigui per implicar més persones, com per realitzar l'acompanyament dels refugiats que, en dues etapes, s'han instal·lat a l'Alberg de Berga, on han tingut l'oportunitat de començar una nova vida.
En conjunt, s'han acollit 143 persones durant aquest any 2017, de les quals 56 en la primera fase i 43 que han passat a la segona. D'aquests, una desena s'ha quedat al Berguedà, i a dia d'avui segueixen arribant noves persones que fan augmentar la xifra per sobre de les 150. Del total d'atesos l'any passat, molts van marxar a ciutats com Manresa, Barcelona o Mataró. Pel que fa a la procedència, 91 de les quals són homes i 52 dones, la majoria van arribar de Síria (40%), tot i que també de Veneçuela (26%) o Ucraïna (23%), així com l'Iraq, Geòrgia i el Marroc. La majoria, ha precisat Silles, eren persones joves d'entre 18 i 30 anys, gairebé la meitat homes sols, tot i que també famílies.
Objectius i reptes
Ara, però, cal continuar treballant. Malgrat que se'ls ha pogut donar suport i acompanyament cap a una nova vida, és important seguir la tasca en equip, ja sigui al carrer, o bé dins de la comissió "Ara sí, Berga acollim", que continuarà amb més força durnat el 2018. Per això, cal dedicar els propers mesos a millorar aquesta situació, des de l'acompanyament i la consolidació del programa al territori.
Un dels fets que els representants polítics han destacat és l'aspecte comarcal de l'acollida. Tot i que aquesta es fa a Berga, el conseller comarcal Josep Lara, però també el regidor d'Atenció a les Persones de l'Ajuntament de Berga, Ivan Sànchez, han coincidit en la necessitat de donar un major abast comarcal a l'acolliment i, per això, han avançat, ja s'ha concertat una reunió el proper dilluns 19 de gener amb tots els regidors de Drets Socials del Berguedà, per tal d'enfrontar la situació.
A més, ha afegit Sànchez, hi ha el cas d'algunes persones que, per diversos motius, han quedat desprotegits, sense drets i sense poder gaudir de l'empara del programa, ja que han quedat fora d'aquest i l'estat espanyol no els reconeix. "Una vegada passa, no tenen drets de res", ha afirmat el regidor, i des de Berga, ha sentenciat, l'ajuntament no hi està gens d'acord: "Creiem que sí que tenen drets i que els hem d'acompanyar".
Qüestió comarcal
El president del Consell Comarcal del Berguedà, David Font, ha emfatitzat la necessitat d'arrelar les persones refugiades a la comarca. Per això, ha dit, s'ha de continuar amb els recursos formatius, d'habitatge, laborals i d'oci per crear noves oportunitats, i que el projecte sigui, en el seu conjunt, "la primera pedra" del que hagi d'acabar sent "un projecte de vida". "El compromís com a comarca és que les persones refugiades es quedin en aquest entorn, i que això es pugui fer amb el treball conjunt de totes les administracions". ha declarat Font.
En aquest punt, ha dit, el "compromís" de tots els alcaldes i alcaldesses seguirà sent la predisposició d'oferir recursos a nivell municipal, i continuar buscant les eines per fer-ho: "No volem ser un lloc de pas, volem ser un lloc on el projecte de vida es pugui consolidar".
Implicació voluntària
Un dels grans eixos i clau de l'èxit de l'acollida de refugiats al Berguedà ha estat, segons ha volgut puntualitzar l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, la implicació de desenes de voluntaris, així com d'entitats, que han ajudat i complementat les administracions públiques en una tasca ingent i solidària: "Cal tenir molt en compte el treball voluntari que neix i la implicació activa de les entitats berguedanes i persones a títol individual".
De fet, ha concretat la Creu Roja, s'han realitzat 3.107 hores d'acció voluntària, de les quals 608 d'aprenentatge de l'idioma, amb un total de 66 voluntaris, dels quals, 44 han estat dones. A més, 23 entitats de la comarca s'han ofert per col·laborar en aquest projecte, i s'han realitzat 12 xerrades en centres d'educació primària i secundària, 10 festes pel voluntariat i persones refugiades, cinc sortides organitzades, s'ha participat en xerrades i col·loquis i s'ha organitzat l'exposició #ProtegitLaHumanitat. Acabar amb la indiferència.
"Un any després, podem dir que ha estat un èxit", ha afirmat Pont. Perquè, tal com ha dit, no ha estat un programa simple "sinó complex i que requereix d'ajuda de voluntaris i també de socis". Per això, ha prosseguit la coordinadora del programa Violant Silles, ha estat i continuarà sent imprescindible la tasca de sensibilització que s'ha anat realitzant durant l'any, ja sigui per implicar més persones, com per realitzar l'acompanyament dels refugiats que, en dues etapes, s'han instal·lat a l'Alberg de Berga, on han tingut l'oportunitat de començar una nova vida.
En conjunt, s'han acollit 143 persones durant aquest any 2017, de les quals 56 en la primera fase i 43 que han passat a la segona. D'aquests, una desena s'ha quedat al Berguedà, i a dia d'avui segueixen arribant noves persones que fan augmentar la xifra per sobre de les 150. Del total d'atesos l'any passat, molts van marxar a ciutats com Manresa, Barcelona o Mataró. Pel que fa a la procedència, 91 de les quals són homes i 52 dones, la majoria van arribar de Síria (40%), tot i que també de Veneçuela (26%) o Ucraïna (23%), així com l'Iraq, Geòrgia i el Marroc. La majoria, ha precisat Silles, eren persones joves d'entre 18 i 30 anys, gairebé la meitat homes sols, tot i que també famílies.
Objectius i reptes
Ara, però, cal continuar treballant. Malgrat que se'ls ha pogut donar suport i acompanyament cap a una nova vida, és important seguir la tasca en equip, ja sigui al carrer, o bé dins de la comissió "Ara sí, Berga acollim", que continuarà amb més força durnat el 2018. Per això, cal dedicar els propers mesos a millorar aquesta situació, des de l'acompanyament i la consolidació del programa al territori.
David Font, Montse Pont i Montse Venturós, a la roda de premsa de valoració del primer any d'acollida de refugiats. Foto: Aida Morales
Un dels fets que els representants polítics han destacat és l'aspecte comarcal de l'acollida. Tot i que aquesta es fa a Berga, el conseller comarcal Josep Lara, però també el regidor d'Atenció a les Persones de l'Ajuntament de Berga, Ivan Sànchez, han coincidit en la necessitat de donar un major abast comarcal a l'acolliment i, per això, han avançat, ja s'ha concertat una reunió el proper dilluns 19 de gener amb tots els regidors de Drets Socials del Berguedà, per tal d'enfrontar la situació.
A més, ha afegit Sànchez, hi ha el cas d'algunes persones que, per diversos motius, han quedat desprotegits, sense drets i sense poder gaudir de l'empara del programa, ja que han quedat fora d'aquest i l'estat espanyol no els reconeix. "Una vegada passa, no tenen drets de res", ha afirmat el regidor, i des de Berga, ha sentenciat, l'ajuntament no hi està gens d'acord: "Creiem que sí que tenen drets i que els hem d'acompanyar".
Qüestió comarcal
El president del Consell Comarcal del Berguedà, David Font, ha emfatitzat la necessitat d'arrelar les persones refugiades a la comarca. Per això, ha dit, s'ha de continuar amb els recursos formatius, d'habitatge, laborals i d'oci per crear noves oportunitats, i que el projecte sigui, en el seu conjunt, "la primera pedra" del que hagi d'acabar sent "un projecte de vida". "El compromís com a comarca és que les persones refugiades es quedin en aquest entorn, i que això es pugui fer amb el treball conjunt de totes les administracions". ha declarat Font.
En aquest punt, ha dit, el "compromís" de tots els alcaldes i alcaldesses seguirà sent la predisposició d'oferir recursos a nivell municipal, i continuar buscant les eines per fer-ho: "No volem ser un lloc de pas, volem ser un lloc on el projecte de vida es pugui consolidar".
Implicació voluntària
Un dels grans eixos i clau de l'èxit de l'acollida de refugiats al Berguedà ha estat, segons ha volgut puntualitzar l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, la implicació de desenes de voluntaris, així com d'entitats, que han ajudat i complementat les administracions públiques en una tasca ingent i solidària: "Cal tenir molt en compte el treball voluntari que neix i la implicació activa de les entitats berguedanes i persones a títol individual".
De fet, ha concretat la Creu Roja, s'han realitzat 3.107 hores d'acció voluntària, de les quals 608 d'aprenentatge de l'idioma, amb un total de 66 voluntaris, dels quals, 44 han estat dones. A més, 23 entitats de la comarca s'han ofert per col·laborar en aquest projecte, i s'han realitzat 12 xerrades en centres d'educació primària i secundària, 10 festes pel voluntariat i persones refugiades, cinc sortides organitzades, s'ha participat en xerrades i col·loquis i s'ha organitzat l'exposició #ProtegitLaHumanitat. Acabar amb la indiferència.