Berga bateja el 2018 com l'Any Deseuras i planteja un llibre amb l'obra del fotògraf

L'Arxiu Comarcal i l'Ajuntament de Berga publicaran mensualment diverses fotografies d'aquest "fotògraf de carrer"

15 de febrer del 2018
Actualitzat a la 13:40h
Roda de premsa de presentació dels actes de l'any Deseuras a Berga.
Roda de premsa de presentació dels actes de l'any Deseuras a Berga. | Aida Morales
Josep Deseuras va ser un dels emblemes de la fotografia que va plasmar mitjançant aquest art les rutines de la ciutat de Berga i el conjunt de la comarca. Berguedà de vida, tot i que solsonès de naixement, va posar la mirada, l'estudi i l'experiència (de forma autodidacta) en el reportatge ciutadà, especialment actes, festes populars, celebracions, casaments i comunions, i en el paisatge d'una comarca que va captar des del carrer.

De fet, aquest és un dels aspectes que ha volgut destacar la regidora de Cultura, Mònica Garcia, que ha anunciat que aquest 2018 serà l'Any Deseuras a Berga, en què es commemoraran els 100 anys del seu naixement. "Era un fotògraf que sortia al carrer a fotografiar, era un fotògraf de carrer", ha destacat la regidora, que també ha dit que, mentre molts professionals estaven a l'estudi, ell sortia i s'integrava en diferents actes privats, on captava la quotidianitat i l'espontaneïtat de les famílies.

Aquest és un fet, però, ha afegit el director de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, Xavier Pedrals, que fa que no totes les seves fotografies es puguin veure. Concretament, aquelles que fan referència a actes privats i que, segons la Llei de Protecció de Dades, no poden fer-se públiques, fins que hagin passat un nombre determinat d'anys. Sigui com sigui, però, l'Arxiu compta amb 150.000 fotografies de Deseuras. Un llegat que ell va cedir a la ciutat de Berga, ha destacat Pedrals, i pel que els ciutadans de tot el Berguedà tenen un "compromís" important envers ell.

"Un apartat important de les fotografies de Deseuras és que són un llegat pel futur", ha afirmat Pedrals, però sobretot, ha dit, són una selecció precisa i enquadrada, dibuixant-se com peces de museu, que fan pensar que "Berga està de sort", ja que el fotògraf explica visualment una època, també, des d'una perspectiva crítica: "Ara cal pagar un deute d'agraïment per la seva actitud, però també per la seva obra".
 

Presentació dels actes de l'any Deseuras a Berga. Foto: Aida Morales


Publicació de fotografies i exposició de Patum

En commemoració de l'any, mensualment es publicaran quatre o cinc fotografies significatives, d'un total de seixanta, de temàtica preferentment sobre la vida ciutadana i, excepcionalment, de paisatges. Segons han informat, les de gener i febrer ja es poden veure a l'Arxiu Comarcal.

A més, Deseuras també ocuparà l'exposició de Patum amb 24 fotografies, que es podran veure des del 25 de maig i durant tot el juny. Per altra banda, es digitalitzaran unes 200 postals, que es publicaran a la pàgina web de l'Arxiu, i aquest fotògraf protagonitzarà el calendari que s'acostuma a fer a finals d'any, a l'entorn del 27 de desembre, amb una exposició oberta a tot el mes de gener següent.

Edició d'un llibre-catàleg recapitulatiu

La seva obra, ha desitjat Pedrals, també s'intentarà recapitular a través d'un llibre-catàleg. Aquesta proposta, però, encara està en estudi, tot i que l'arxiver espera poder comptar amb el suport de l'Ajuntament de Berga per tirar-la endavant: "Ens interessa moltíssim perquè és un gran fotògraf del Berguedà, però també de Catalunya, i quan no hi ha res publicat d'un fotògraf, és molt fàcil que estigui en l'anonimat".

En general, l'essència Deseuras va posar sobre paper part de la història berguedana, des de la vitalitat de les festes, fins a les visites franquistes a escala local. En qualsevol cas, sempre el va atraure el paisatge. Per això, declarava que sempre havia estat, aquest, el seu entorn, ja fos com a excursionista, contrabandista, maqui o fotògraf. Justament en aquest sentit afirmava que la natura era intemporal, mentre que l'home i els animals no. I que per això, la natura l'atreia, sobretot la tardor i la primavera.
Arxivat a