10
de desembre
del
2014
Actualitzat
a les
14:06h
Marià Grandia, un gramàtic berguedà de principis del segle XX totalment desconegut en l'actualitat. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.
"Per sort, les propostes de normativització del català formulades pel mossèn berguedà Marià Grandia no van triomfar." Qui així s'expressa és, precisament, el seu biògraf, l'estudiós Ramon Felipó, que acaba de publicar conjuntament amb la professora de la Universitat de Barcelona (UB) Maria Pilar Perea un llibre en què en reivindica i posa en valor la figura, Notes biogràfiques de Marià Grandia i Soler i la seva 'Monografía lingüística de Vallcebre' (Llibres de l'Índex). Tot amb tot, l'obra marca distàncies amb les propostes lingüístiques formulades per l'erudit berguedà.
Felipó, berguedà de soca-rel, va topar-se amb la tesi doctoral de Marià Grandia pràcticament per casualitat, dedicada a analitzar el parlar del poble de Vallcebre, municipi que llavors comptava amb escassament 450 habitants. Una tesi desconeguda fins ara, motiu pel qual es va decidir a publicar-la. "És un document molt important, perquè ens explica al detall quin català s'utilitzava en un poblet com Vallcebre el 1907", posa en valor Felipó.
"En la seva època, era el gramàtic més important després de Fabra. Va arribar a publicar un total de setze gramàtiques, una de les quals hebrea. Fins i tot va publicar un diccionari filològic bilingüe català-hebreu, ara per ara també desconegut", explica Felipó.
Tot i l'erudició de Grandia, va proposar un model de llengua que va ser rebutjat de ple per la comunitat acadèmica catalana. Encara en l'actualitat, Joan Solà el qualificava recentment "d'irresponsable". "Era problemàtic. Tenia una preparació increïble, però va defensar tesis, diguem-ne políticament incorrectes, i per això va ser condemnat a l'ostracisme total, ja en vida", exposa.
En morir, doncs, el seu llegat va quedar també completament sepultat. "Ara el volem reivindicar, malgrat els seus errors, i posar en valor el llegat que ens va deixar: una foto precisa del parlar de Vallcebre de principi del segle XX", exposa Felipó.
"Hem rapusat"
Al llibre s'hi poden apreciar mostres de com el gramàtic proposava que s'escrivís el català: "Jò hauria tamut" ("Jo hauria temut"), "pratenra" ("pretendre"), "rafé" ("refer"), "ací d'allá de la Canalèta so bist l'èuga da cal Ductó" ("allà a la Canaleta he vist l'euga de cal Ductó"), "allá a la Bassa da las granòtas hem rapusat" ("allà a la Bassa de les granotes hem reposat") o "l'hay trubat ca cullía barballóns ací paranllá'l bach da la Crèu" ("collia espígol allà a la part ombrívola de la Creu"), entre moltes d'altres expressions.