Congestió a París (desenllaç)

Drets a la vorera, els taxis reduïen la marxa quan els veien i acceleraven novament en no apreciar cap senyal de la parella. La Sònia, encarcarada, amb el mocador humit entre les mans, ja no sabia si el que l'havia deixada congelada era la temperatura d'aquella nit d'octubre a París o tot allò que li estava explicant aquell desconegut que era el seu pare. L'Enric no havia parat de parlar des que havien abandonat el cafè per acomiadar-se per sempre més i una angoixa oblidada li havia sobrevingut entre llàgrimes, sanglots i la vergonya més dolorosa.

Una apetència sexual abominable l'havia mantingut enganxat des de la més prematura de les adolescències, als set anys. Una apetència que, en fer-se gran no va canviar, ni en intensitat ni en desig; ans al contrari. Ell creixia, però l'edat de les nenes que li agradaven, no. Ell s'anava fent home, però els seus gustos sexuals no evolucionaven en paral·lel i es va anar convertint en un monstre contra natura que...

- ... fa mal (molt mal) a les persones i, quan la teva mare em va dir que esperàvem una nena, vaig veure ben clar que havia de marxar, molt lluny, perquè no volia haver de posar la meva naturalesa a prova i destruir-ho tot.

I a París, aquell refugi on tots dos havien anat a desaparèixer, trenta anys després, sense afegir-hi res, la Sònia va abraçar el seu pare.


FI


Llegeix "Congestió a París (1a part)"

Llegeix "Congestió a París (2a part)"

Llegeix "Congestió a París (3a part)"

Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.

Bet Calderer és una Berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col•laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”.