24
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
9:25h
L'Enric es va treure el mocador emmidonat que portava a la butxaca del pit de l'americana i el va allargar a la Sònia. Ella ja havia acabat els clínex i el cafè amb llet calent li estava estovant la congestió.
La tardor no era molt severa, però al tombar el vespre refrescava i els cafès de París ja encenien les estufes de peu de les terrasses.
L'Enric mirava la Sònia. La Sònia mirava el mocador. I les preguntes esperaven latents que un dels dos prengués la iniciativa.
La Sònia va aixecar el cap evitant creuar la mirada amb l'Enric. L'Enric va xarrupar el seu te bullint evitant escaldar-se la boca. I les respostes dubtaven latents que un dels dos prengués la iniciativa.
L'Enric havia perdut l'alegria de feia una estona, i al seu rostre s'hi veia una por que abans no es pressentia.
La Sònia havia perdut la por ja feia una estona, però al seu rostre no es pressentia cap indici d'alegria. I amb la mirada perduda en la fosca puntejada pels fanals dels jardins a l'altra banda de la Rue de Rivoli, serena i sentida, va fer la primera pregunta.
(CONTINUARÀ...)
Llegeix "Congestió a París (1a part)"
La tardor no era molt severa, però al tombar el vespre refrescava i els cafès de París ja encenien les estufes de peu de les terrasses.
L'Enric mirava la Sònia. La Sònia mirava el mocador. I les preguntes esperaven latents que un dels dos prengués la iniciativa.
La Sònia va aixecar el cap evitant creuar la mirada amb l'Enric. L'Enric va xarrupar el seu te bullint evitant escaldar-se la boca. I les respostes dubtaven latents que un dels dos prengués la iniciativa.
L'Enric havia perdut l'alegria de feia una estona, i al seu rostre s'hi veia una por que abans no es pressentia.
La Sònia havia perdut la por ja feia una estona, però al seu rostre no es pressentia cap indici d'alegria. I amb la mirada perduda en la fosca puntejada pels fanals dels jardins a l'altra banda de la Rue de Rivoli, serena i sentida, va fer la primera pregunta.
(CONTINUARÀ...)
Llegeix "Congestió a París (1a part)"
X.jpg) avier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga. |
 Bet Calderer és una Berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col•laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”. |