successos

Els Mossos recuperen 393 conjunts arqueològics de jaciments espoliats

Els dos detinguts van robar unes 20.000 peces d'alt interès científic del Pirineu Occidental, Osona, la Garrotxa, el Ripollès, l’Empordà i diverses àrees de la demarcació de Barcelona i Tarragona

| 11/01/2018 a les 11:04h
Arxivat a: Successos, espoli, arqueologia, robatori

Algunes de les peces espoliades Foto: Mossos d'Esquadra


Els Mossos d'Esquadra han pogut determinar l’abast de l’activitat espoliadora de jaciments arqueològics d'arreu de Catalunya que havien dut a terme dos homes que van detenir l’agost passat. La investigació s’havia posat en marxa el 2016 quan els agents van detectar la venda de material arqueològic fals i d’objectes paleontològics espoliats en jaciments. En l'escorcoll que la policia va practicar als domicilis dels arrestats, conjuntament amb dos tècnics del departament de Cultura que feien funcions d’assessors, només els van poder intervenir una petita part del material espoliat ja que la quantitat de peces era ingent. Per aquest motiu, un cop valorada la col·lecció i la seva procedència, es va sol·licitar al mateix jutjat una nova entrada i perquisició per recollir-la en la seva totalitat i la intervenció es va produir durant el 29 i 30 de novembre i l’1 de desembre, en què es van comissar 393 conjunts arqueològics amb més de 20.000 peces indiciàries.

En el trasllat de les peces hi van participar sis agents dels Mossos d’Esquadra, dos arqueòlegs i un paleontòleg del departament de Cultura, a més de dos tècnics d’una empresa especialitzada en la manipulació d’aquest tipus de material i dos secretaris judicials.

Es van recollir milers d’objectes, majoritàriament vinculats a la paleontologia i procedents de jaciments catalans. La quantitat de material era tan important que van caldre quatre furgonetes i tres dies de feina per a poder traslladar-lo a un centre amb dependència del departament de Cultura. 

Els especialistes que hi van participar van constatar que no havien vist mai una quantitat d’objectes espoliats d’aquesta magnitud. Tot i que ja es pot fer una primera valoració de l’abast de l’espoli, els tècnics hauran de dur a terme una feina que s’allargarà uns mesos per a l’estudi i valoració de les peces, a més de poder comprovar i avaluar sobre el terreny els danys causats als jaciments. 

En aquest punt de la investigació es poden ubicar gran part dels indrets saquejats, alguns dels quals serien jaciments encara no catalogats ja que no se’n sabia la seva existència.

En l’escorcoll es va trobar en diverses estances del domicili nombroses prestatgeries metàl·liques, capses de plàstic, classificadors i àlbums on guardaven i emmagatzemaven milers de peces, majoritàriament paleontològiques. Utilitzaven metodologia arxivística on havien fet constar en fitxes manuscrites i en bases de dades l’emplaçament original de l’objecte i la data exacta de la descoberta i recollida.

A l’agost, els investigadors també van intervenir centenars d’arxius que els arrestats guardaven en diversos suports informàtics. Es tracta de fotografies dels investigats en plena tasca espoliadora, a més de documentació i cartografia dels jaciments saquejats i anotacions per arribar als llocs a peu. Els espoliadors havien deixat marcats els punts saquejats o pendents d’excavar en diverses captures de pantalles de mapes extrets d’aplicacions de geolocalització.

En el transcurs de la investigació, els policies han obtingut evidències de la seva activitat en 168 jaciments arqueològics i en 32 de paleontològics, alguns dels quals encara sense catalogar, fet que en cap cas no els situaria fora del marc de protecció que la llei els confereix.

El material espoliat té un alt valor científic i els objectes recuperats el mes d’agost es van valorar en més de 30.000 euros. Pel que fa a la resta de la col·lecció, els investigats la valoren en més de 80.000 euros. De fet, només els ingressos dels set primers mesos a partir d’una sola web els haurien reportat una mitjana de més de 1.000 euros mensuals. Almenys es coneixen quatre llocs web a Internet on haurien venut o subhastat les peces espoliades.

La investigació ha determinat que els dos detinguts haurien espoliat els darrers anys diversos jaciments arqueològics i paleontològics declarats Béns Culturals d’Interès Nacional arreu de Catalunya de forma sistemàtica i intensiva.

En aquest sentit, cal destacar que la seva formació acadèmica els hauria permès participar en excavacions arqueològiques legals i oficials als jaciments afectats. Aquest fet l’haurien aprofitat per determinar la seva activitat espoliadora i conèixer el material susceptible de ser sostret en cada emplaçament.

Els Mossos destaquen que aquesta operació policial ha permès recuperar un material que és de domini públic i subratllen que el que contenen els jaciments pertany a la ciutadania i representa un valor cultural incalculable, més enllà de l’estrictament econòmic. Els Mossos també ressalten que l’activitat furtiva no només sostreu aquests objectes que són cabdals per posar context a la història sinó que els danys als jaciments són definitius quan es malmeten els estrats geològics que permeten explicar una part important del que va passar i com vivien els avantpassats, és a dir, els robatoris de les peces comporta una descontextualització històrica que agreuja el problema.

La disposició de cada peça dins el jaciment, segons el nivell on se situa i el conjunt d’objectes permeten als arqueòlegs entendre i explicar els esdeveniments que es van produir. Aquesta informació es perd definitivament amb els espolis i els autors només en treuen una mínima quantitat de diners, s’exposen a penes de presó i perjudiquen la comunitat científica i la societat en general.
 

Algunes de les peces espoliades. Foto: Mossos d'Esquadra

COMENTARIS

I els que havien de fer la feina?
Anònim, 12/01/2018 a les 22:55
+1
-0
Pel què sembla estàven més preparats que acadèmics i tècnics de l'Administració? Ja coneixien jaciments dels què ningú havia sentit parlar abans. Això és normal? Ho demano per si algú em pot il·lustrar en la matèria.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
La instal·lació obrirà les portes del 16 de juny amb una jornada gratuïta de portes obertes, i l'horari serà de 10 del matí a dos quarts de 9 del vespre
L'actriu Laia Tor i la directora de l'obra Angelina Vilella.
L'actriu Laia Tor i la directora de l'obra Angelina Vilella. | Cedida
Pilar Màrquez Ambròs
01/01/1970
"El Diari d'Anna Frank" es representarà aquest cap de setmana 16 i 17 de juny al Teatre Municipal de Berga, a dos quarts de 10 del vespre i a dos quarts de 7 de la tarda
01/01/1970
Es tracta d'un dels principals recursos per a la salut mental al Berguedà