Aquella carta als Reis que els teus fills no escriurien mai

| 24/12/2017 a les 13:41h
Especial: A la vora del foc
Arxivat a: A la vora del foc, Xavier Gonzàlez-Costa, Bet Calderer, conte
Il·lustracions: Bet Calderer / Text: Xavier Gonzàlez-Costa
Il·lustracions: Bet Calderer / Text: Xavier Gonzàlez-Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/12/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Estimats Reis de l'Orient,

Ja sé que no existiu, però us escric igualment perquè no tinc altra manera de dir-vos tot això que us necessito dir, i perquè, malgrat ara ja sigui més gran i no hi hagi secrets entre nosaltres, com que cada Nadal acostumeu a portar-me tot el que us demano, ho vull tornar a intentar.

Estimats Reis de l'Orient, ja sé que treballeu tant perquè voleu el millor per a mi, i que cada matí marxeu de casa abans que jo m'hagi llevat i torneu, molts dies, que ja sóc a dormir una altra vegada, perquè no em falti de res. Us ho agraeixo molt, de veritat. I ho faig perquè estic segur que ho feu amb la millor de les intencions... Igual que quan m'escolteu però no em sentiu perquè esteu pendents del mòbil de la feina, o penseu en la reunió de l'endemà, o fins i tot en on anirem de vacances a l'estiu, o que s'ha de pintar el menjador, o que no heu tornat a tenir temps d'anar a la perruqueria i porteu uns cabells que fan por. Ho entenc. Però sóc una criatura i les lliçons de l'escola són interessants... però m'importen poc. A mi el que m'importa sou vosaltres, tenir-vos, tocar-vos, abraçar-vos... sentir-vos... perquè us estimo, perquè als nens ens fan falta referents que ens serveixin de model per saber com volem ser quan siguem grans, perquè som el que vivim de petits i perquè només si us tinc a prop quan us necessito, confiaré en vosaltres sempre que us necessiti.

O us penseu que només us necessito quan em poso malalt o impertinent i crido l'atenció en públic posant-vos en evidència? No. També us necessito quan m'estic quiet mirant la tele, o absent quan em deixeu la tablet, o callat perquè així estic més maco i d'aquesta manera em sembla que no us faig nosa i esteu més contents de mi.

Estimats Reis de l'Orient, ja no vull més joguines, ni més trastos electrònics, ni més jocs educatius testats pedagògicament. El que jo vull són referents i puntals ferms on subjectar-me quan la vida em faci perdre l'equilibri. I si aquests referents i puntals no els tinc a casa, els buscaré a fora i, en aquell moment, haureu perdut el control i només us quedarà esperar que la sort em porti companyies que no em condueixin per aquells camins que us fan tanta por, o m'allunyin definitivament de vosaltres.

Estimats Reis de l'Orient, el que us demano no sé si val gaires diners, ni si és molt difícil o inviable o un problema, però encara confio en vosaltres... i només vull una cosa: vull uns pares, i no només uns progenitors. 

Per sempre vostre,

Jo

PD: Sé que altres nens ho tenen... i que molts que sembla o que diuen que ho tenen, no. 
I, una altra cosa, aquella comèdia de l'aigua pels camells a la nit, si no us sap greu, durant un temps encara, a mi em fa iŀlusió i m'agradaria poder-la seguir fent.

Nota de l'autor: A l'observació de què aquesta carta no la pot haver escrit un nen, teniu raó. Es la traducció dels silencis i les reaccions que algunes vegades he vist en els meus fills i en els fills d'altres, i del desconcert de moltes mares i pares de bona voluntat que, més o menys conscients del perquè, sense haver-s'ho pensat mai, tot d'una, s'hi han trobat. 
 
 
 
Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.
 
Bet Calderer és una Berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col•laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”.

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La C-16 tallada per un cable d'alta tensió caigut
La C-16 tallada per un cable d'alta tensió caigut | Cedides
01/01/1970
Reestablerta la circulació després que la incidència hagi obligat a tallar el trànsit prop de les 2 de la tarda | A hores d'ara, les informacions indiquen que un helicòpter podria haver causat la caiguda del cable
Montse Venturós, en la concentració de suport.
Montse Venturós, en la concentració de suport. | Pilar Màrquez Ambròs
Pilar Màrquez Ambròs | 3 comentaris
01/01/1970
L'alcaldessa de Berga admet que un cop que s'apliqui la decisió judicial "no serà possible" continuar signant documents, però diu que "existeixen mecanismes" per continuar al capdavant del consistori
El cant dels ocells s'interpreta cada tarda a Berga.
El cant dels ocells s'interpreta cada tarda a Berga. | Pilar Màrquez Ambròs/Arxiu
Pilar Màrquez Ambròs | 1 comentari
01/01/1970
Serà en el marc de la iniciativa "Música per a la Llibertat", que fa que cada dia, a les 7 de la tarda, soni "El Cant dels Ocells" a la plaça de Sant Pere | L'homenatge es farà el 23 de cada mes