DIGUES LA TEVA

La carta de Jordi Cussà a Jordi Cuixart

| 20/12/2017 a les 16:15h
Especial: Digues la teva!
Arxivat a: Municipis
Jordi Cussà. | Pere Gendrau
Benvolgut Jordi Cuixart, conciutadà exemplar, 
 
em fa una mica de vergonya escriure’t, perquè no ens coneixem personalment (tot i que m’agradaria molt) i no sé gaire com presentar-me. Sóc escriptor per vocació, amb força obra publicada ni que sigui entre penombres, i traductor literari per professió. Vaig néixer a Berga el 1961 i encara hi visc. 
 
No he estat mai a la presó, però arrestat en un calabós, sí: tres vegades. Malauradament, jo era culpable, ni que fos per malaltia, del crim de l’addicció a l’heroïna, de manera que només puc imaginar-me una part xica del trauma que deus patir tu, després de tants dies empresonat per un crim imaginat. Ser a presó sent innocent, ha de ser el pitjor turment. També és cert, d’altra banda, que aquesta virtut t’ha de donar una força formidable, i em sembla que això és l’únic que puc intentar transmetre’t: un àtom de força, de resistència emocional sobretot. Aquí fora som milers i milers i milions els que pensem en vosaltres contínuament, amb el llacet groc a la solapa i un moc de tristesa a l’ànima, per la vostra tristesa i la de les de les vostres famílies i amics. 
 
Però l’últim que voldria és augmentar la teva aflicció: tu ets un dels fars del nostre poble, d’aquella part de Catalunya que ha entès que per ser plena ha ser de lliure, i brilles des de la presó com si fossis a la plaça. Et felicito, sobretot, per la teva tossuda defensa del pacifisme i de la consciència cívica. Per això et considero, ho repeteixo, un ciutadà exemplar. I estic convençut que el vostre sacrifici generós ha estat un pas formidable cap al nostre somni, el nostre futur. 
 
Què més? Tot i que el pare Cussà era un catalanet de classe mitja baixa prou esforçat per ser soci d’Òmnium, l’Enciclopèdia, el Serra d’or i el Cavall Fort (jo vaig aprendre el català gràcies al Cavall Fort), no em vaig fer soci d’Òmnium fins fa dos o tres anys, quan el far de la Muriel em va il•luminar: llengua, cultura i nació, com un pi de tres branques, són una sola arrel i un sol estel. I això em porta a acomiadar-me, per ara, amb dos versos que vaig escriure després de la seva mort inversemblant, però abans que a vosaltres us segrestessin rere el Mur. Diuen així: 
 
Entre el Mur i el Cel, 
el nostre Futur, Muriel. 


Jordi Cussà, escriptor


Si vols enviar alguna carta del lector a NacióBerguedà, ho pots fer a [email protected], seguint criteris ètics i de respecte cap a les persones

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Paraules de geni
Carme Calderer , 21/12/2017 a les 22:55
+3
-0
Molt bé, Jordi. Només una gran persona, amb cor, intel.ligència i sensibilitat gegants, pot escriure una carta com la que tu has escrit.
Moltes gràcies.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Es tracta d'un programa de seguiment que està instaurat a escala mundial des de fa dècades
01/01/1970
La xerrada està impulsada per l'ADBerguedà, per tal de fomentar la innovació tecnològica, la creativitat i l’esperit emprenedor
Una de les concentracions pels presos polítics. | Sergi Cámara
01/01/1970
ANC i Òmnium convoquen a les 20.00 del vespre davant dels ajuntaments