18
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
16:22h
La recuperació econòmica en l'àmbit comarcal va continuar el 2016 segons es desprèn de l'Anuari Econòmic Comarcal 2017 de BBVA, dirigit pel Catedràtic Emèrit d'Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver. L'estudi, que analitza la distribució territorial del creixement econòmic català, destaca com el 2016 va continuar la millora iniciada en la segona meitat de 2013, per la qual cosa el PIB a preus de mercat (PIB pm) català va avançar un molt notable 3,5%, una xifra idèntica a la de 2015. Els resultats d'enguany assenyalen les comarques d'Osona (5,4%), l'Anoia (3,8%), el Bages (3,5%), el Solsonès (3,3%), el Berguedà (2,7%) i el Moianès (2,5%) com les més ben parades.
Els factors principals d'aquest creixement cal buscar-los, d'una banda, en les reformes internes: fiscals, financeres, laborals, energètiques i de pensions. Però també en factors exteriors com la intervenció del BCE, que va mantenir en valors molt baixos els tipus d'interès i va contribuir a la depreciació de l'euro respecte al dòlar i a la millora de l'activitat a l'Eurozona. A més, també van empènyer el creixement català, la forta caiguda del preu del petroli i l'augment de la demanda de serveis turístics, provocada parcialment per la continuïtat de les tensions geopolítiques al nord d'Àfrica i l'est de la Mediterrània.
En definitiva, aquests factors es van traduir en un increment de la renda disponible de llars, empreses no financeres i sector públic, i en conseqüència, en un context de millora de la confiança, en augments en totes les partides de despesa corrent i d'inversió, inclosa la inversió en habitatge.
Donat el seu major pes en l'activitat, l'element determinant d'aquesta forta expansió va ser el consum privat que, amb un creixement del 2,7% el 2016, va continuar la bonança iniciada el 2014. L'altre gran determinant va ser la formació bruta de capital i, en particular, l'efectuada en maquinària, material de transport, béns d'equip i altres productes (augment del 4,5%), però també en construcció que, tot i les dificultats que va travessar l'obra pública, va créixer d'un 4,6% el 2016.
Finalment, el consum públic, va continuar amb la recuperació iniciada el 2015, augmentant un 2,7% el 2016. En conjunt, la demanda interna va avançar d'un notable 3,2%, compatible amb una certa millora del saldo exterior, reflex al seu torn de la contenció importadora i la fortalesa exportadora. Pel que fa a la demanda exterior, les importacions internacionals, tot i el fort augment de la demanda interna, van avançar un 5,3%, mentre les vendes de béns i serveis creixien d'un 4,2% en termes reals.
Les Comarques Centrals el 2016: important increment del VAB (4,0%), empès per la indústria (4,7%), els serveis (3,6%) i més moderadament per la construcció (1,2%)
En el 2016, el creixement agregat del VAB dels diferents eixos va oscil·lar entre el 4,0% del que més va avançar, les Comarques Centrals, al 0,9% del que menys, les Comarques de Muntanya. Enmig destaquen els increments de l'Eix Metropolità de Barcelona (del 3,5%), l'Eix de Girona (del 3,2%) i del Camp de Tarragona (del 3,0%), mentre que, amb taxes menors, es destaquen el Pla de Lleida (que va créixer d'un 2,9%) i les Terres de l'Ebre (d'un 2,3%). Aquests registres agregats reflecteixen les diferents especialitzacions productives d'aquests eixos i els diferents resultats dels principals sectors.
Les Comarques Centrals van presentar el 2016 doncs, el major augment (4,0%), situant-se per sobre de la mitja de Catalunya (3,4%). Aquests positius resultats expressen, en primer lloc, els dels serveis, que amb un 54,8% del VAB d'aquestes comarques a 2015, varen augmentar d'un intens 3,6% (per sobre el 3,1% de Catalunya); als serveis s'hi sumà la indústria (amb un elevat pes del 35,8% VAB total), que va créixer més fortament (d'un 4,7%, més que el 4,0% català); del seu costat, la construcció (6,1% del VAB d'aquestes comarques el 2015) va augmentar d'un moderat 1,2% (front el superior 3,2% de Catalunya) i, finalment, el primari també creixia (11,9%), tot i que repercutia poc en els resultats agregats pel seu baix pes (3,3% del VAB total d'aquestes comarques).
El notable increment el 2016 dels serveis (3,6%) reflecteix tant els resultats dels serveis privats (amb un pes del 75,0% del VAB del sector el 2015), que creixeren d'un intens 3,7% (força superior al 3,2% de Catalunya), com dels col·lectius, que també varen avançar amb més intensitat (3,2% front el 2,8% català), aquesta dinàmica respon al paper de les principals branques de l'eix, com el comerç (29,2% del VAB dels serveis i creixement del 2,5%), les activitats professionals i administratives (11,8% del VAB i fort avenç del 9,5%) i les immobiliàries (contribució del 10,5% al VAB del sector i augment del 4,0%). D'aquesta manera, el VAB terciari a les Comarques Centrals ja supera, mesurat en termes constants, en un 11,6% el del 2007, un registre idèntic a l'assolit per aquest sector a Catalunya.
Del seu costat, l'increment del VAB del sector industrial (4,7%) reflecteix l'important avenç de les produccions manufactureres (5,4%, força per sobre el 4,2% català). Mentre que el creixement nul dels productes energètics, d'aigua, gas i reciclatge frenà el creixement agregat (del 0,2% front el 3,0% català). El fort avenç de les branques típicament manufactureres s'explica pels increments del gruix de les produccions, amb increments intensos de les indústries d'alimentació, begudes i tabac (6,0%), de la metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics (8,0%) i del tèxtil i la confecció, cuir i calçat (7,8%).
Del seu costat, la construcció a les Comarques Centrals creixia moderadament (1,2%, lluny del 3,2% de mitjana catalana), el que situa el canvi 2007-16 encara en un terreny molt negatiu, amb una contracció acumulada del VAB del 56,9%. Per branques, la més expansiva fou la d'instal·lacions i acabat d'edificis (3,8%), més lleument cresqué l'obra civil (d'un 1,6%) i encara presentaren reduccions l'edificació i promoció immobiliària (-0,4%) i demolició i preparació de terrenys (-2,4%).
Pel que fa al primari, l'augment de l'activitat a les Comarques Centrals (11,9%) va mostrar un resultat similar a la mitjana catalana (10,1%). Els resultats del 2016 reflecteixen la millora de la ramaderia (pes sobre el VAB del primari el 2.015 del 88,9%), que va experimentar un augment d'un notable 10,5% (per sobre el 9,0% de Catalunya). Del seu costat, l'agrícola (que aportava el 9,4% del VAB sectorial) va presentar una alça major, del 28,5%, mentre que el forestal queia d'un 0,2%.
Els factors principals d'aquest creixement cal buscar-los, d'una banda, en les reformes internes: fiscals, financeres, laborals, energètiques i de pensions. Però també en factors exteriors com la intervenció del BCE, que va mantenir en valors molt baixos els tipus d'interès i va contribuir a la depreciació de l'euro respecte al dòlar i a la millora de l'activitat a l'Eurozona. A més, també van empènyer el creixement català, la forta caiguda del preu del petroli i l'augment de la demanda de serveis turístics, provocada parcialment per la continuïtat de les tensions geopolítiques al nord d'Àfrica i l'est de la Mediterrània.
En definitiva, aquests factors es van traduir en un increment de la renda disponible de llars, empreses no financeres i sector públic, i en conseqüència, en un context de millora de la confiança, en augments en totes les partides de despesa corrent i d'inversió, inclosa la inversió en habitatge.
Donat el seu major pes en l'activitat, l'element determinant d'aquesta forta expansió va ser el consum privat que, amb un creixement del 2,7% el 2016, va continuar la bonança iniciada el 2014. L'altre gran determinant va ser la formació bruta de capital i, en particular, l'efectuada en maquinària, material de transport, béns d'equip i altres productes (augment del 4,5%), però també en construcció que, tot i les dificultats que va travessar l'obra pública, va créixer d'un 4,6% el 2016.
Finalment, el consum públic, va continuar amb la recuperació iniciada el 2015, augmentant un 2,7% el 2016. En conjunt, la demanda interna va avançar d'un notable 3,2%, compatible amb una certa millora del saldo exterior, reflex al seu torn de la contenció importadora i la fortalesa exportadora. Pel que fa a la demanda exterior, les importacions internacionals, tot i el fort augment de la demanda interna, van avançar un 5,3%, mentre les vendes de béns i serveis creixien d'un 4,2% en termes reals.
Les Comarques Centrals el 2016: important increment del VAB (4,0%), empès per la indústria (4,7%), els serveis (3,6%) i més moderadament per la construcció (1,2%)
En el 2016, el creixement agregat del VAB dels diferents eixos va oscil·lar entre el 4,0% del que més va avançar, les Comarques Centrals, al 0,9% del que menys, les Comarques de Muntanya. Enmig destaquen els increments de l'Eix Metropolità de Barcelona (del 3,5%), l'Eix de Girona (del 3,2%) i del Camp de Tarragona (del 3,0%), mentre que, amb taxes menors, es destaquen el Pla de Lleida (que va créixer d'un 2,9%) i les Terres de l'Ebre (d'un 2,3%). Aquests registres agregats reflecteixen les diferents especialitzacions productives d'aquests eixos i els diferents resultats dels principals sectors.
Les Comarques Centrals van presentar el 2016 doncs, el major augment (4,0%), situant-se per sobre de la mitja de Catalunya (3,4%). Aquests positius resultats expressen, en primer lloc, els dels serveis, que amb un 54,8% del VAB d'aquestes comarques a 2015, varen augmentar d'un intens 3,6% (per sobre el 3,1% de Catalunya); als serveis s'hi sumà la indústria (amb un elevat pes del 35,8% VAB total), que va créixer més fortament (d'un 4,7%, més que el 4,0% català); del seu costat, la construcció (6,1% del VAB d'aquestes comarques el 2015) va augmentar d'un moderat 1,2% (front el superior 3,2% de Catalunya) i, finalment, el primari també creixia (11,9%), tot i que repercutia poc en els resultats agregats pel seu baix pes (3,3% del VAB total d'aquestes comarques).
El notable increment el 2016 dels serveis (3,6%) reflecteix tant els resultats dels serveis privats (amb un pes del 75,0% del VAB del sector el 2015), que creixeren d'un intens 3,7% (força superior al 3,2% de Catalunya), com dels col·lectius, que també varen avançar amb més intensitat (3,2% front el 2,8% català), aquesta dinàmica respon al paper de les principals branques de l'eix, com el comerç (29,2% del VAB dels serveis i creixement del 2,5%), les activitats professionals i administratives (11,8% del VAB i fort avenç del 9,5%) i les immobiliàries (contribució del 10,5% al VAB del sector i augment del 4,0%). D'aquesta manera, el VAB terciari a les Comarques Centrals ja supera, mesurat en termes constants, en un 11,6% el del 2007, un registre idèntic a l'assolit per aquest sector a Catalunya.
Del seu costat, l'increment del VAB del sector industrial (4,7%) reflecteix l'important avenç de les produccions manufactureres (5,4%, força per sobre el 4,2% català). Mentre que el creixement nul dels productes energètics, d'aigua, gas i reciclatge frenà el creixement agregat (del 0,2% front el 3,0% català). El fort avenç de les branques típicament manufactureres s'explica pels increments del gruix de les produccions, amb increments intensos de les indústries d'alimentació, begudes i tabac (6,0%), de la metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics (8,0%) i del tèxtil i la confecció, cuir i calçat (7,8%).
Del seu costat, la construcció a les Comarques Centrals creixia moderadament (1,2%, lluny del 3,2% de mitjana catalana), el que situa el canvi 2007-16 encara en un terreny molt negatiu, amb una contracció acumulada del VAB del 56,9%. Per branques, la més expansiva fou la d'instal·lacions i acabat d'edificis (3,8%), més lleument cresqué l'obra civil (d'un 1,6%) i encara presentaren reduccions l'edificació i promoció immobiliària (-0,4%) i demolició i preparació de terrenys (-2,4%).
Pel que fa al primari, l'augment de l'activitat a les Comarques Centrals (11,9%) va mostrar un resultat similar a la mitjana catalana (10,1%). Els resultats del 2016 reflecteixen la millora de la ramaderia (pes sobre el VAB del primari el 2.015 del 88,9%), que va experimentar un augment d'un notable 10,5% (per sobre el 9,0% de Catalunya). Del seu costat, l'agrícola (que aportava el 9,4% del VAB sectorial) va presentar una alça major, del 28,5%, mentre que el forestal queia d'un 0,2%.