​Sergi Roca acusa el PSC d'«enganyar la gent de Bagà» amb la moció de censura

El líder de CiU medita tornar-se a presentar i destaca que tindrà en compte "visions a nivell familiar i professional"

Pere Gendrau
25 de novembre del 2014
Actualitzat el 26 de novembre a la 13:30h
El líder de CiU a Bagà, Sergi Roca
El líder de CiU a Bagà, Sergi Roca | Pere Gendrau

El líder de CiU a Bagà, Sergi Roca Foto: Pere Gendrau


Sergi Roca (Bagà, 1975) ha liderat la federació de CiU a Bagà durant els últims anys, havent de deixar l'alcaldia que ostentava arran d'una moció de censura del PSC i ERC l'any 2004. Des de llavors, liderat l'oposició al govern municipal a qui, juntament amb l'alcalde Nicolás Viso, acusa d'haver enganyat el poble de Bagà. Roca fonamenta la seva acusació en el fet que no s'ha aprovat un POUM i no s'ha millorat la situació de Coll de Pal, dos punts principals en què socialistes i republicans es van basar per promoure la moció. Parlant amb ell, la sensació és que vol continuar defensant les posicions adoptades durant tot aquest temps però Roca destaca que encara s'està pensant si es torna a presentar i subratlla que, en aquesta decisió, hi pesaran "visions a nivell familiar i professional". Sigui com sigui, Coll de Pal i un canvi de criteri en les inversions municipals són dos punts en què pivotarà, molt probablement, el missatge de CiU a Bagà durant els propers mesos. 

- Quin balanç fa del govern municipal de Bagà durant aquesta legislatura?

Som molt crítics amb les grans obres. Totes s'han fet malament. La plaça sota l'església ha suposat una inversió molt gran que no té cap mena d'utilitat. Es va plantejar com una zona de pàrquing de venda per part de l'ajuntament, no hi va haver ningú interessat i ara resulta que no ho podem fer servir ni com a magatzem municipal perquè no hi passa el camió de la brigada. El seu cost va arribar als 600.000 euros. Una altra gran obra que ha costat molts diners és el xalet de Coll de Pal. Fa molts mesos que s'ha acabat i que s'està deteriorant. I no hi ha cap activitat. Una altra és la millora en les places. S'ha vist una millora a la plaça Catalunya i la plaça del Raval, però hem creat un problema de mobilitat que s'hauria d'haver plantejat abans de fer l'obra. També hi ha el tema dels pisos de protecció oficial, que ha estat un absolut desastre. I per últim hi ha el camp de futbol. El van hipotecar fent un camp de futbol set i ara molts nanos han d'anar a Cercs o Avià a jugar a futbol, perquè no hi ha cap equip oficial de futbol set. 

- Coses que s'han fet bé?

Hi ha la reforma del casal de la vila, que era molt necessària i s'ha fet bé. I alguna millora de carrers que convenia molt de fer-se, i s'ha fet. Però encara hi ha la zona del mossèn Jaume i del carrer Tiraval que necessiten un asfaltat. El que diria és que les grans obres, en contraposició al que s'havia fet abans com l'entrada a Bagà, l'institut, el dipòsit d'aigua, el Centre Medieval i dels Càtars... Aquestes grans obres que penso que ni s'han executat bé ni s'han planificat bé, i no aporten valor afegit tot i que estem parlant de molts diners. 

- Viso defensa la millora de les places per relligar l'eix comercial i planteja l'actuació al carrer Raval per la propera legislatura...

No és cert que relligui l'eix comercial i només s'ha de parlar amb els comerciants de Bagà. Moltes botigues estan notant com marxa gent de Bagà cap a pobles veïns, no només cap a Berga, a comprar, perquè la dificultat a l'hora d'accedir i aparcar és un problema afegit que a la gent li costa. I hi ha molts comerciants que se'ns han dirigit perquè estan enfadats i ho han notat molt als seus negocis. 

- Des del govern municipal, el que es retreu a CiU és la posició crítica entorn de l'IBI i del lloc de votació el passat 9 de novembre. 

Sobre l'IBI, la revisió cadastral la vaig demanar jo sent alcalde l'any 2004 perquè hi havia zones del municipi en què els valors cadastrals eren irrisoris. Quan es va tirar endavant, fins i tot ens vam posar al costat de l'equip de govern per anar a Barcelona i defensar el que toqués. El problema és que, quan arriba la ponència de valors del cadastre, l'equip de govern ni s'ho mira i, automàticament, ho aproven. El resultat és que hi ha zones del municipi en què, tot i ser tipologies diferents de construcció, s'apliquen els mateixos quoficients. Estem clavant uns pals a la gent terrorífics i la gent està molt alterada, i amb raó. Penso que s'ha de fer, tal com fa anys que demanem, una revisió de l'anterior revisió del cadastre. No és la mateixa situació la del 2005 que la del 2014. 

 

- I en el lloc de votació del 9-N?

A l'últim ple, vaig dir que quan es va donar el termini per tal que els consistoris diguessin quin era el coordinador i el local de votació, l'Ajuntament de Bagà no va dir res. El que va fer la Generalitat va ser designar l'institut com a punt de votació. El que ha passat amb l'Ajuntament és que no ha fet res. 

- Per tant, des del seu punt de vista, el problema és de la posició que manté l'Ajuntament de Bagà?

Exacte. Si hagués estat alcalde, hauria ofert el casal de la vila per fer la votació, per exercir el dret democràtic el 9 de novembre. I assumir les conseqüències que s'haguessin d'assumir. Si es presentava una querella, doncs a fer-hi front. 

- Abordem un parell de qüestions més, importants per Bagà i la resta de comarca. Comencem per la connexió de Coll de Pal amb la Molina. Per què encara no està feta?

Aquest tema sempre ha estat molt complicat. Quan vam tenir l'equip de govern, ens vam posar entre cella i cella desencallar això, perquè enteníem que ja no era una qüestió només de Bagà, sinó de l'Alt Berguedà i de tota la comarca. És un projecte importantíssim. I malgrat el que es digui, continuo pensant que el problema més gran que tenim allà és el de la carretera. Hem estat molt crítics amb l'equip de govern. L'últim dia li vaig recordar a Viso que ens tindrà al seu costat per defensar Coll de Pal. Però no volem que es doni una llicència d'obres més a la Molina. L'únic que fa la Molina ara és gestionar el telesquí Sant Jordi que hi ha a Coll de Pal des de fa molts anys, i una cinta de nens que van col·locar de nou. En aquests moments, la Molina ens està demanant permís per fer el telecabina que arriba a 2.250 metres, prolongar-lo fins a Niu d'Àliga. I també tenen interès a fer un llac gran a la zona de Coll de Pal, al principi del telesquí per la banda de baix. El que diem és que d'acord a la prolongació del telecabina sempre que l'energia elèctrica, la innivació de Coll de Pal i l'accés se solucionin. Serà l'única manera. Si ara nosaltres concedim això, no tindrem cap més força. 

- Però si la Molina és propietat de Ferrocarrils de la Generalitat, el Govern també hi podria moure peça, en aquesta qüestió, oi?

T'ho compararé amb la Baells. Semblava un tema irresoluble. Que si fa tres anys ens diuen que es tramitarien els permisos de navegabilitat i nosaltres tindríem un cert poder al pantà, això ningú s'ho hagués cregut. Quan hi ha hagut administracions que s'han cregut que això es podia fer i han estat reiteratives i han posat els fonaments perquè allò pogués ser una realitat, això ha funcionat. Però això és l'Ajuntament de Bagà qui ho ha de liderar. 

- És l'Ajuntament qui ho ha de liderar?

Per descomptat. Si més no, ha de fer la petició, l'Ajuntament.

- L'alcalde assegura que, per la seva banda, no entén els motius pels quals no es tira endavant. 

Doncs si no ho entén ell... l'altre dia, es va fer una reunió del grup de treball de la Molina, i ell hi és. Perquè va donar les ocupacions i va permetre que passés la innivació artificial per Coll de Pal sense demanar res a canvi? Per què ho va fer? Ell és qui va assumir aquesta decisió. 

- Fins a quin punt hi té a veure en tot això el paper del Túnel del Cadí, pressionant perquè no es faci la connexió?

Penso que ha anat minvant en el temps. A finals dels noranta, veia que el túnel podia ser un escull molt important, i ara no el veig tan important. De la mateixa manera que la situació és diferent a l'Ajuntament d'Alp. Quan hi havia altres alcaldes com Josep Tajà o Salvador Rigola, s'hi van posar moltes dificultats. Llavors era un moment complicat i ara és molt diferent. Perquè es veu que l'estratègia de totes les estacions d'esquí és anar augmentant el domini esquiable. 

 

- C-16. Viso aposta pel desdoblament, la Generalitat pel tercer carril. CiU, a Bagà, què en diu?

Com es paga el desdoblament? Aquesta és la primera pregunta. Jo estic a favor del desdoblament, però com es paga? Penso que l'opció del desdoblament no la veurem a curt termini, i el tercer carril o carril reversible també és difícil. Però, tot i ser difícil, és més factible perquè estem parlant d'entre 100 i 120 milions d'euros. El projecte que van presentar del desdoblament rondava els 700 milions. I això és inviable. Pel que sempre he apostat, perquè hi passo moltes vegades, és per millorar la carretera. Aposto pel que es farà l'any que ve que és la millora de la seguretat. S'hi destinaran tres milions d'euros i en parts d'aquesta carretera hi posaran una barrera que ens evitarà morts i accidents molts greus. I quan es vegi que hi ha una possibilitat d'inversió, s'estudiarà. 

- Fixem-nos ara en la situació del partit...

Abans, però, deixa'm concloure't la visió que tinc de com s'han fet les coses per part de l'equip de govern del PSC, i ho sintetitzaré en la moció de censura que em van fer el juny del 2004. Tenia tres punts. Que no tiràvem endavant el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, tot i que d'això nosaltres ja n'havíem preparat les bases per licitar-ho i començar a treballar amb el POUM perquè proveníem d'unes normes subsidiàries de l'any 82. Estem al 2014, han passat deu anys. L'Ajuntament de Bagà s'ha gastat noranta o cent-mil euros, i encara no està aprovat. No s'ha fet res. I un dels motius, el principal de la moció de censura en contra meu per part del PSC i ERC va ser aquest. El segon gran motiu va ser perquè no aprovàvem el pressupost. No l'aprovàvem perquè no teníem majoria i els cinc models que vam presentar van acabar tombats. I l'altre era el tema de Coll de Pal. Deu anys després de la moció de censura, dels tres grans motius que hi havia, ja veiem com estem. Vull dir-ho perquè es va enganyar a la gent de Bagà. I, per acabar, també sóc crític amb la situació dels mitjans de comunicació. 

- Per?

Un cop feta la moció de censura, es va treballar en un reglament de mitjans de comunicació a Bagà. Es van presentar propostes i nosaltres, des del grup de CiU, vam fer aportacions i al·legacions. No hi ha hagut mai cap interès a aplicar aquest reglament i el que hi ha a Bagà és una televisió que és pràcticament privada, al servei de l'equip de govern, i molt concretament al servei de l'alcalde. A mi, potser m'han cridat en dues ocasions per fer una entrevista curta. 

Ara sí, passem a la situació de CDC i de CiU. Tornarà a encapçalar la llista a les properes eleccions municipals?

Et seré sincer. En aquests temps, als pobles es parla de com aniran les llistes. Jo he rebut trucades, he parlat amb els regidors i els regidors estarien encantats que encapçalés la llista. Ara fa poc he rebut trucades de veïns i veïnes del poble que m'han demanat que em presenti. Des del partit no hi ha cap inconvenient. I jo el que he fet ara és començar-ne a parlar. La meva decisió no està presa i, en aquesta decisió, hi afectaran visions a nivell familiar i a nivell professional. Jo sóc advocat. Tenim despatx a Berga, a Manresa i vaig com vaig. Però no estic cansat, malgrat el que pugui haver passat amb la moció de censura i aquests anys que porto a la política. 

- Ha d'acabar de madurar la seva decisió...

Nosaltres funcionem d'una forma diferent de com funciona el PSC. El PSC se centra molt en una figura, en aquest cas de Nicolás Viso. A mi sempre m'ha agradat actuar més en grup. Penso que els regidors han de ser responsables de la seva àrea. L'alcalde ha de ser el que coordini, el que demani explicacions i el que proposi. 

- D'aquestes paraules, n'extrec que si no es presentés finalment, l'equip de CDC a Bagà podria impulsar una llista sense problemes.

Nosaltres vam presentar una llista de gent relativament jove però molt preparada i amb ganes de fer coses. No és fàcil trobar cap de llista i fins i tot gent per a la llista, perquè als pobles és un treball molt desagraït. En clau econòmica, no té sentit. N'estem parlant. 

- Passem a l'àmbit nacional. Es parla molt de refundació de Convergència Democràtica, del partit del president en referència a Artur Mas, que va a l'alça. Com veu CDC en el futur?

Veig una figura molt potent del president Mas. Sempre he estat molt pro Mas. No d'ara, sinó de quan ell era cap de l'oposició i fins i tot des de la conselleria en Cap. Sempre l'he vist com una persona molt preparada. Segurament, és el polític més preparat de Catalunya. Penso que és una figura clau i m'agradaria que tot aquest procés que hem engegat l'encapçalés ell. Com també m'agradaria que hi hagués una llista unitària amb la implicació de tots els partits: ERC, ICV-EUiA i la CUP. Això seria molt bo. Respecte a CDC, ara està molt sota la figura del president Mas. Penso que quan el coordinador general, Josep Rull, va parlar de refundació, la va encertar. La refundació de Convergència la veig bàsica perquè penso que hi ha d'haver una renovació de persones al capdavant del partit, sobretot després del cas Pujol. Ens falta connectar més amb la gent jove. És un problema que tenim i que hauríem d'intentar solucionar incorporant actius joves al partit. La refundació és necessària si tenim en compte que, abans, CDC no parlava d'independència obertament i ara sí que en parla. 

- També hi ha la relació amb Unió. 

Conec molts militants de base d'UDC i tenen una perspectiva molt semblant a la gent de CDC. Evidentment, hi ha alguns càrrecs d'Unió, començant pel president del Comitè de Govern, Josep Antoni Duran i Lleida, que no creuen en la independència, però tenen una gran part de les bases que sí que hi creu. En aquest sentit, crec que hi haurà una decisió més o menys aviat. 

- Veu CDC mantenint l'entesa amb UDC de cara a les municipals?

Els veig junts. També és veritat que les coses passen amb una rapidesa tan gran que canvia tot de la nit al dia. Però a les municipals, es tracta molt de les persones. A Bagà, amb gent vinculada a Unió, no hi he tingut mai cap problema. L'únic factor que ho podria tombar és el d'aquests dirigents que són més durs amb la no independència. Ara bé, també hem vist aquests dies l'actuació de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, molt propera a Duran. I ella ha agafat tota la responsabilitat, també formaria part d'una querella. D'aquí al maig, si no hi haguessin les eleccions plebiscitàries o constituents, es mantindria l'entesa. Una altra cosa és si hi ha eleccions al febrer, com s'està comentant. 

- Això ho canvia tot.

Veurem què passa, llavors. Veurem com queda afectada la relació de Convergència amb Unió. 

- Creu que aquest problema de CDC, de connectar amb la gent jove, també s'observa al Berguedà?

Sí però també he de dir que aquests canvis no es poden fer en un instant, i aquí al Berguedà hi ha hagut relleus, en caps de llista. N'hi va haver a Casserres i a Gironella. I jo no em considero una persona gran, encara tinc 39 anys. A Castellar del Riu també hi va haver relleu i em consta que, a les properes eleccions, n'hi haurà dos o tres més. Deixant de banda els caps de llista i anant més a les bases, sí que hauríem de fer un esforç per connectar amb la gent jove. 
 

El líder de CiU a Bagà, Sergi Roca, treballant a la seu del Consell Comarcal del Berguedà Foto: Pere Gendrau