EDGUY: La millor banda de Power Metal.

per Pep Saña, 26 d'octubre de 2017 a les 13:21 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Jens Ludwig i Tobias Sammet, dos joves de la ciutat alemanya de Fulda, es coneixien des del col•legi. Un tenia nocions de guitarra i l'altre un òrgan. De seguida van conèixer a Dirk Sauer (guitarra), nomes els faltava un bateria per fundar la banda, Dominik Storch. Així va néixer al 1992 la primera formació d’ Edguy en la que Tobias a més de cantant es va convertir també en el baixista de la banda. Eren quatre joves estudiants de batxillerat de catorze anys que es burlaven del seu estirat professor de matemàtiques, Edgar Zimmerer, i van decidir posar a la banda el nom d’ Edguy, l’àlies amb el que anomenaven el seu professor de matemàtiques Edgar.

Després de dues demos titulades Evil Minded i Children Of Steel totes dues al 1994, la banda va rebre la trucada de la discogràfica AFM Records al 1995 amb qui van signar un contracte discogràfic. Amb les seves enganxoses melodies i la increïble veu de Tobias Sammet, Edguy és un dels màxims exponents del Power Metal Europeu. Les seves lletres parlen de temes socials, dels posicionaments de l'església i els perills de la civilització moderna. Edguy sempre han afirmat no representar cap ideologia en particular, com explica el mateix Sammet, “No som polítics ni religiosos, almenys no hi ha missatges en clau en els nostres temes que portin a pensar en res referent a qualsevol cosa”.


A poc a poc es van donar a conèixer pels voltants de la seva ciutat i al 1995, amb uns mitjans precaris i amb prou feines 16 anys, l’àlbum Savage Poetry es va convertir en el primer llançament oficial de la banda, produït i finançat per ells mateixos. L’àlbum va rebre molt bones crítiques de la premsa especialitzada alemanya i es van vendre les mil còpies fabricades. Savage Poetry va ser re gravat i reeditat per la banda l'any 2000 amb el nom The Savage Poetry.

En seu segon àlbum i el que es pot considerar primer disc d'estudi, Kingdom Of Madness (1997), Edguy segueix experimentant amb el seu so, es nota encara que fa  falta un baixista per acabar-lo de definir, però al mateix temps comencen a tenir  oportunitats per tocar a diversos festivals. 

El seu tercer àlbum Vain Glory Opera (1998), els va obrir les portes a la fama i els va consagrar definitivament a Europa, convertint-se en un dels àlbums més populars entre els seus fans. Gran part d'aquest èxit va ser gràcies a les col•laboracions de Timo Tolkki (Stratovarius), a càrrec de la producció de l’àlbum i les guitarres a Out Of Control, i les veus de Hansi Kürch (Blind Guardian), en els dos primers singles del disc Out Of Control i Vain Glory Opera. Tobias Sammet que durant molt temps havia fet peripècies per fer la melodia del baix amb el seu teclat va decidir que era hora de dedicar-se en exclusiva  a la seva faceta de cantant, així que a l'any 1998, un music anomenat  Tobias "Eggi" Exxel s'uneix a la banda per donar-li el que li feia falta, un baixista, passant a formar del grup. 

Edguy - Vain Glory Opera



Un any després editen el que és considerat com una obra mestra del Heavy Metal europeu, el primer amb el nou bateria Felix Bohnke i el baixista Tobias Exxel. Theater Of Salvation (1999) va suposar un gran pas endavant en qualitat i originalitat. Està considerat per la crítica i els seus fans com un dels millors àlbums d’ Edguy. Aclamats pels mitjans especialitzats i els fans de tota Europa, van fer també el salt al Japó on van aconseguir un impressionant èxit de vendes. El seu primer i fora de catàleg Savage Poetry seria reeditat gràcies a la pressió dels fans, que insistien en demanar a la banda que tornessin a treure al mercat el seu primer treball, impossible de trobar i del que nomes havien fet mil còpies. Finalment, van re gravar les cançons que ja existien amb nous arranjaments, la novetat però i a diferencia de l’àlbum de 1995, és que en aquest, Tobias Sammet  ja no toca el baix i es canvia l’ordre dels temes i la portada, passant a ser considerat un àlbum d’estudi més amb el títol de The Savage Poetry (2000). 

Edguy - Babylon


Edguy - Land Of The Miracle

 

Van decidir parar per descansar, mentrestant el líder i cantant Tobias Sammet va aparèixer a finals del 2000 amb una nova banda, es tracta d’un macroprojecte paral•lel de Metal-Òpera anomenat Avantasia, una barreja dels noms Avalon i Fantasia i el seu àlbum The Metal Opera Part I (2001). És un àlbum majestuós que descriu un món més enllà de la imaginació en el que s'explica la història fictícia d'un monjo dominic anomenat Gabriel a l'any 1602. Aquest àlbum tindria una segona part, The Metal Opera Part II (2002). Tot i la seva joventut, Tobias Sammet es mostra com un dels millors compositors del gènere i aconsegueix la col•laboració de consagrats cantants i músics del món del Metal com Michael Kiske (Helloween), Timo Tolkki (Stratovarius), Sharon Den Adel (Within Temptation), André Matos (Angra) o Kai Hansen (Gamma Ray) entre d’altres. Avantasia a dia d’avui continua girant, han publicat àlbums i han desfilat nombrosos músics, però aquesta ja és una altra història. 

Edguy edita un àlbum sensacional titulat Mandrake (2001), coincidint amb la sortida al mercat del primer àlbum del projecte paral•lel Avantasia. És un àlbum increïble que no fa res més que seguir el camí de progressió positiva des del seu primer treball, això els porta a la seva primera gira mundial com a banda principal, el Mandrake World Tour 2001 que va resultar un èxit. En aquest mateix any també publiquen els EP’s Painting On The Wall i La Marche Des Gendarmes, aquest últim en  exclusiva pel mercat francès.

Edguy - Tears Of A Mandrake


Edguy - Fallen Angels


Edguy - All The Clowns

 

Edguy treu al mercat el seu primer àlbum en directe titulat Burning Down The Opera Live! (2003), és un doble gravat íntegrament a París. La qualitat de la gravació  és excel•lent, i el so del públic és tan intens que transmet tota l'energia del concert, amb un Tobias Sammet exercint de frontman, convertint-se en un dels líders musicals més entretinguts d'Europa, conté el tema Avantasia, que tot i que forma part del projecte paral•lel de Tobias del mateix nom, per qualitat esta al mateix nivell que els altres temes.


A diferencia dels seus àlbums anteriors, Hellfire Club (2004), editat amb la nova discogràfica, Nuclear Blast, el so està més influenciat per Judas Priest que la seva principal influència Helloween. Obre l’àlbum el tema Mysteria amb la introducció “Ladies And Gentlemen! Welcome To The Freak Show!", (Senyores i Senyors!, Benvinguts al show anormal!), i que també ha quedat com obertura dels seus concerts,   seguida d'un riff de guitarra que és inusualment Heavy pels estàndards d’ Edguy. La resta de l'àlbum segueix aquest esquema Heavy, amb alguna excepció, We Don't Need A Hero, un tema molt ràpid típic de la banda, King Of Fools, el primer single que va ser molt criticat, Lavatory Love Machine, amb un cert enrenou però que els fans d’ Edguy s’ho agafen com el típic i surrealista humor de Sammet i The Spirit Will Remain, que és una balada. Per mi, és el millor disc de la banda. Completen l’àlbum els bonus track Children Of Steel, que era originalment una demo de 1994 però va ser re gravada per aquest àlbum, una altra Mysteria, aquesta cantada per Mille Petrozza, vocalista de la banda alemanya de Thrash Metal, Kreator i Heavenward que és la demo del tema Navigator.

Edguy – Mysteria


Edguy – King Of Fools


Edguy – Lavatory Love Machine


Edguy - We Don't Need a Hero


Hall Of Flames (2004), és una recopilació dels èxits editats amb la seva anterior discogràfica i remasteritzats per Mika Jussila, amb temes mai editats abans, vídeos, multimèdia i temes en directe que nomes havien estat editats al mercat Japonès.
Aquest mateix any, Edguy també treu al mercat dos EP’s, King Of Fools i Lavatory Love Machine, amb diferents versions de temes del seu àlbum anterior Hellfire Club.

El següent disc d'estudi es titula Rocket Ride (2006), i surt al mercat al gener. Ràpid, fantàstic i explosiu, amb menys aires simfònics i menys Speed Metal que tot el que havien fet fins aleshores i de marcada tendència a un so més Hard Rock, sense deixar de banda el toc divertit que diferencia Edguy de les altres bandes de Power Metal europeu. Rocket Ride és un àlbum de temes molt mes roquers, per tant segueix clarament la línea de l’anterior Hellfire Club i és un altre dels àlbums importants de la seva discografia. Amb temes com Sacrifice, Catch Of The Century, Matrix, Superheroes, Fucking With Fire (Hair Force One) o la balada Save Me de tall més Hard Rock, però sense oblidar les seves arrels de Power Metal melòdic amb temes com Return To The Tribe i Out Of Vogue.

Edguy – Sacrifice


Edguy – Catch Of The Century


Edguy – Superheroes


Edguy – Save Me

Després d'un gran èxit i d'una gira amb Avantasia, Tobias Sammet torna amb la seva banda mare, Edguy. Editen el seu vuitè àlbum d'estudi, titulat Tinnitus Sanctus (2008), seguit de la seva corresponent gira mundial. Aquest àlbum va provocar una certa polèmica, mentre Tobias Sammet afirmava que era el disc que sempre havia volgut gravar, "El títol només es refereix a la paret de so que tindrà. Siguem modests, tenim onze cançons extraordinàries i aquest nou àlbum serà el nostre bitllet pel Saló de la Fama al costat de Led Zeppelin, Black Sabbath i AC/DC. No serà un àlbum com els anteriors, no és el Mandrake part 2 i no és el germà petit de Rocket Ride. Es tracta d'un nou àlbum i hem obert nous horitzons una vegada més!. Uns sons realment amplis, molt frescos, pesats i metaleros. Hem mantingut la nostra essència tot i que hi ha molts  elements que són diferents a qualsevol cosa que hàgim fet abans. Sé el que algunes persones poden pensar, perquè s'avancen dient que aquest disc tindrà molt èxit, bé nosaltres creiem que és el nostre millor disc i segur que triomfarà, nomes esperem que surti a la venda i que els nostres fans ho valorin", una part important dels seus fans va considerar que s'allunyava completament de l'estil musical dels Edguy de tota la vida i que els va fer grans, contràriament i al mateix temps era considerat per la premsa el millor d’ Edguy, afirmant que Tinnitus Sanctus és més que un gran disc de Power Metal o Heavy Metal, és un gran disc de ROCK i això és el que realment importa. Tot i la polèmica, aquest àlbum els va portar a consagrar-se com la banda més representativa d'alemanya dels últims anys, en vendre 30 milions de còpies. Es va editar una edició especial de l’àlbum amb un bonus Cd que inclou un concert de la banda a Los Angeles amb 10 temes de la seva gira anterior, Rocket Ride Tour.

Edguy – Ministry Of Saints

 

Fucking With F*** Live (2009), 2 anys i mig després de la seva gravació, editen el que fins avui és el seu segon àlbum en directe, un DVD i Cd que inclou el concert a la ciutat brasilera de Sao Paulo davant de 15.000 persones de la seva gira Rocket Ride Tour i un documental gravat al final d'aquesta gira. Això vol dir que òbviament no inclou cançons del seu últim àlbum d'estudi, Tinnitus Sanctus, publicat al 2008. L'extensa gira de presentació del seu genial Rocket Ride es va iniciar al 2006 i va acabar al 2008, recorrent tot el món, tocant per primera vegada a llocs com Xina o Corea del Sud. La banda va decidir gravar aquesta data concreta per homenatjar a l’estrident públic sud-americà al que consideren el més sorollós i fanàtic del món. El setlist es basa en el que aleshores eren els seus dos últims àlbums d'estudi, Hellfire Club de 2004 i l’esmenta’t Rocket Ride de 2006, sense oblidar però els seus anteriors Vain Glory Opera de 1998, Theater Of Salvation de 1999 i Mandrake de 2001, fins i tot apareix el tema Avantasia que dóna nom al projecte paral•lel del seu vocalista.
 

Age Of The Joker (2011), el nou àlbum d’estudi sortia a la venda acompanyat d'una gira mundial. És un disc amb més presencia del so de l'òrgan hammond i del que es va dir que arribava als nivells de Mandrake, Hellfire Club o de Rocket Ride. Prèviament al llançament van treure el single del tema Robin Hood amb el seu corresponent videoclip. Age Of The Joker conté potents melodies enganxoses, amb sons de Hard Rock, de Blues, de Southern Country, de Power, amb tocs cèltics i èpics, amb els singles Robin Hood, Nobody’s Hero, Rock Of Cashel, Pandora’s Box o The Arcane Guild. Aclamat per la crítica com el millor àlbum de Heavy Metal de l'any, va portar a la banda a penjar a la seva pàgina oficial unes paraules d'agraïment, "Gràcies a tots per comprar una còpia original del Age Of The Joker i fer que això sigui  possible. Segurament ha estat la setmana més dura de les botigues de discos aquest any, amb set discos nous lluitant pel Top 10. Ha estat una competició molt renyida, però VOSALTRES estàveu allà per nosaltres!. Hem donat el millor per fer el millor disc possible, però VOSALTRES, els nostres fans, sou els responsables d'aquest gran èxit”

Edguy - Robin Hood


Edguy - Nobody’s Hero


Edguy - Pandora’s Box


Edguy - The Arcane Guild


La gira mundial feia parada a Barcelona, el cartell era bo i l’ocasió de veure en directe aquests alemanys no es podia deixar passar. Edguy + Kottak, 15-10-2011 Sala Apolo, Barcelona. El fet que la banda telonera estigués liderada pel bateria dels Scorpions, James Kottak, va provocar que a la sala es veiessin forces samarretes de la banda alemanya, però si algú esperava alguna cosa similar de la música de Kottak amb la de Klaus Meine, Rudolf Schenker i companyia es va emportar una gran decepció, he de confessar que no tenia ni idea ni de que tingues una banda pròpia. L'aposta de James Kottak, aquí exercint de cantant i guitarra, és per un rock que barreja Glam Metal i Punk. Kottak va formar la seva banda en paral•lel a la seva entrada a Scorpions al 1996, al costat de la seva dona Athena Lee (de qui es va divorciar al 2010), bateria i germana petita de Tommy Lee de Mötley Crüe. Al 2016 James Kottak va abandonar Scorpions per greus problemes d’alcoholisme, el va substituir Mikkey Dee de Motörhead. 

Edguy forma part d'aquestes bandes que tant abans com ara encara són capaces de convocar a bastants seguidors, tot i la dura crisi d’aquell any, en la seva presentació a Barcelona, ho demostra el fet que la sala gran del Apolo gairebé arribés al ple. Els alemanys van sortir a l'escenari disposats a demostrar el carisma que els ha proporcionat una gran popularitat arreu del món, una excel•lent arrancada amb un Tobias Sammet exhibint les seves excel•lents condicions vocals escola Bruce Dickinson i un mur de so potent i demolidor de la banda, sense abaixar el pistó i gas a fondo fins al final. En altres concerts d'aquesta gira, alguns temes dels Iron Maiden havien format part del tram final del setlist, en aquesta ocasió però, Tobias Sammet va demanar al públic que escollissin dels temes propis de la banda, els més sol•licitats van ser la balada Save Me a més de Babylon i King Of Fools, aquests dos últims temes amb un final frenètic. Un concert que va començar i va acabar demolidor.
 

Amb Space Police Defenders Of The Crown (2014), l'expectació era gran. Seguirien pel camí del Hard Rock dels 80?, reprendrien el Power Metal Simfònic que els va portar a l’estrellat?. Ni una cosa ni l’altra, Edguy aconsegueixen fusionar les dues coses, trobant un equilibri perfecte entre les seves arrels Power Metal i la seva obsessió pel Hard Rock. Si que és veritat que a primera vista, el títol de l’àlbum i el disseny de la portada, que sembla de conya pels estàndards metaleros, puguin plantejar seriosos dubtes sobre l’àlbum (a mi també en va passar), però aquests dubtes desapareixen quan comença a sonar Sabre & Torch, un tema que segueix la recepta més tradicional del Power Metal i que descobreix un inici contundent i prometedor, com Space Police o Love Tyger, el primer single del disc, que és d'aquells temes dels que acabes enganxadísim nomes de sentir-lo. 

Edguy - Sabre & Torch


Edguy - Love Tyger

Coincidint amb el 25 aniversari de la fundació d’ Edguy al 1992, la banda torna a l'activitat i publica el 14 de juliol un recopilatori titulat Monuments (2017) per  commemorar com es mereix la seva dilatada i celebrada trajectòria, inclou una selecció del millor material de la seva carrera així com rareses que mai havien estat  publicades. A més del doble Cd, inclou un DVD amb un concert  de la gira del disc Hellfire Club de 2004, i tota la col•lecció dels videoclips de la banda.

Tobias Sammet s'ha manifestat sobre tan assenyalada efemèride, això sí, sense dir ni paraula sobre un nou disc d'estudi d’ Edguy. “Probablement no hi ha gaires músics tan afortunats com per poder mirar enrere en una banda de 25 anys i especialment sense cap canvi de formació en els últims 20 anys!. Això és encara més increïble, tenint en compte que no som de Birmingham, Nova York o de cap gran metròpoli d’Alemanya, sinó d'una petita ciutat anomenada Fulda, un lloc on normalment nomes es coneixen les interioritats de la indústria musical per rumors. Vull dir, que érem uns nens quan varem començar a fer concerts com Edguy, fins i tot abans d'anar a concerts com a fans!. Al principi tocant a la nostra ciutat, després fora d'Alemanya, i de sobte, ens trobem girant per Àsia, Amèrica i Austràlia de manera habitual, perquè aparentment hi havia gent a la que li agradava la nostra música, i després va anar a més i més. Nosaltres ens ho agafàvem tot d'una manera molt normal, el més important sempre era el pas següent. No pensàvem en el que estava passant quan les coses passaven. Però si ara mires enrere, t'adones de l’ afortunats que érem!”.

Sobre els plans més immediats de la banda, que passen per una gira que en la seva pràctica totalitat serà per Alemanya, excepte un parell de concerts a la República Txeca, Sammet va comentar, “Ara toca celebrar el nostre aniversari i honrar aquests anys amb els nostres fans, ho celebrarem amb l’àlbum Monuments i els concerts a les ciutats escollides en les que farem un setlist de grans èxits, un viatge al nostre passat, amb molt soroll i trepitjant a fons l'accelerador. Anem a pels propers 25 anys!”.


Membres actuals
Tobias Sammet - Veus i teclat (1992), baix (1992-1998)
Jens Ludwig - Guitarres (1992)
Dirk Sauer - Guitarra rítmica (1992)
Tobias Exxel - Baix (1999)
Felix Bohnke - Bateria (1998)
Passats
Dominik Storch - Bateria (1992-1997)
 
 
 
Pep Saña Vaig néixer el mateix any que els Rolling Stones a Vilada, i ara ja n’he viscut més a Berga. Vaig créixer escoltant els Déus del rock dels 70’s (els peluts, com deia el meu pare) i aquell “microbi” encara és a la meva sang. Sóc mestre industrial tèxtil, tot i que vaig canviar la Fàbrica per la ja desapareguda botiga de discs i pel·lícules Born 12.

 

 

Participació