01
de juny
del
2014
Cadires ocupades per l'alcalde i el seu equip de govern a la Sala de Plens Foto: Pere Gendrau Falta menys d'un any perquè arribin les eleccions municipals del mes de maig del 2015. S'obre, per tant, el compte enrere. No només per la barrera psicològica de l'any, sinó també pel fet d'haver superat uns comicis europeus que han eclipsat el dia a dia de les formacions locals. I a tot això s'hi ha d'afegir que, a la capital del Berguedà, l'escenari està més que obert. Per diversos motius. En primer lloc, per la incògnita que gira al voltant del partit de govern, de Convergència i Unió.
L'alcalde de Berga, Juli Gendrau, ha dit en més d'una ocasió que el mandat que es fixava era de vuit anys i tot faria pensar que no tornarà a presentar-se. Ara bé, a menys d'un any de les eleccions municipals encara no s'ha anunciat quina seria la candidatura alternativa. De fet, Gendrau no ha exposat amb rotunditat que no pensa presentar-s'hi. Fa poc més d'un any, quan va ser nomenat delegat del Govern a la Catalunya Central, es va interpretar l'ascens com un impuls a la trajectòria d'aquest polític berguedà cap a altres càrrecs d'àmbit nacional. Ara bé, tant ell com la majoria de dirigents de les formacions catalanes estan pendents d'un escenari canviant arran del procés en què està immers el país, amb unes connotacions electorals que, ara com ara, s'encaminen cap a un ascens d'Esquerra Republicana de Catalunya en detriment de la federació.
Sigui com sigui, l'escenari que es contempla a priori és el de la renúncia de Gendrau a encapçalar altre cop la candidatura de CiU, i ja hi ha com a mínim dos corrents dins de Convergència Democràtica que opten a substituir-lo. Cap al mes de juliol, un cop passada la Patum, és quan s'hauria d'aclarir en quina persona es confia el lideratge de la llista electoral.
L'escenari està molt obert per les diverses incògnites que hi ha al voltant de tots els partits que tenen representació al consistori i dels que, molt possiblement, poden afegir-s'hi. Un dels interrogants és quin camí seguiran els regidors que es van presentar dins de la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya. Actualment, no estan adscrits a cap grup i han assumit la creació d'un nou espai polític sota el nom d'Impuls pel Berguedà. Encapçalats per Ermínia Altarriba, tenen voluntat de seguir jugant un paper dins de la política municipal i compten amb la visibilitat de la feina al consistori. Pel que fa al PSC, és molt probable que el partit d'àmbit nacional vetlli per tal que es presenti una candidatura que optaria als vots d'aquells electors socialistes que poden sentir-se còmodes amb el paper de la formació respecte al dret de decidir.
Impuls pel Berguedà i ERC
El futur dels regidors d'Impuls està lligat al d'Esquerra Republicana per dos motius. En primer lloc, perquè es disputen part del mateix electorat. En segon lloc, perquè la direcció republicana d'àmbit nacional vol capgirar la situació anòmala que li suposa el fet de no tenir representació en un consistori tan emblemàtic des de la perspectiva nacional com el de Berga. I vol capgirar-ho optant, si és possible, a l'alcaldia. Una possibilitat que no s'ha de descartar tenint en compte els bons resultats que està obtenint el partit al Principat. El pacte amb Impuls els posaria en safata l'obtenció del suport per part dels votants crítics amb el PSC, a més dels votants de perfil socialdemòcrata i de les fugues que pugui tenir CiU per desgast. Pel que fa a ICV - EUiA, i després de la manca d'entesa amb una formació propera ideològicament com és la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), la seva perspectiva electoral també està emmarcada per aquest pacte.
Es dóna per fet que qui encapçalaria la llista d'ERC, si ara es fessin les eleccions, seria qui als darrers comicis va ocupar la segona plaça de la llista, el dissenyador Enric Barrios. Ara bé, tant l'encapçalament com la confecció de la llista i el nom que pugui adoptar és el que condicionarà l'entesa amb els regidors d'Impuls.
Evolució de la CUP
Esquerra Republicana pot optar a recollir vots de diverses bosses de població que, a les darreres eleccions, van quedar fora del seu abast. En aquest sentit, un altre dels interrogants és si pot disputar-n'hi a la CUP. El maig de l'any que ve és quan s'aclarirà si la Candidatura d'Unitat Popular continua creixent, fruit de la feina al consistori de les dues últimes legislatures. O si bé els votants que antigament havia tingut ERC i els que podrien ser-ne tornen a dipositar la confiança en una opció socialdemòcrata i no en una de sistema econòmic alternatiu com és la CUP. Una CUP que no ha iniciat el procés de confecció de llistes, que no es planteja fer-ho fins després de l'estiu i que ha de valorar si aplica la norma de posar el límit de dues legislatures als seus regidors. Aquesta situació afectaria Anna Maria Guijarro, l'actual cap de llista i l'única que ha estat vuit anys al consistori. Algunes veus de la candidatura, però, reclamen el fet de no ser esclaus de la norma i de continuar comptant amb una persona amb experiència i bon rendiment com és Guijarro.
L'altra formació que pot optar a mantenir i fins i tot ampliar la seva representació al consistori berguedà és la del Partit Popular català. El seu únic regidor, Joan Antoni López Noguera, ha tirat endavant amb solvència la nova etapa del partit després de la convulsa legislatura amb Josep Saña a l'Ajuntament de Berga i, fins fa unes setmanes, era previsible un augment del suport electoral a aquesta opció. Ara bé, la polèmica generada amb la multa i la pena de presó que exigeix López Noguera a l'independentista Sergi Rodríguez 'Teti' per una presumpta agressió durant les festes de La Patum del 2012 poden condicionar el vot al PPC.
En definitiva, les properes eleccions municipals a la ciutat de Berga seran unes de les més obertes que s'hauran afrontat mai. L'escenari és imprevisible i apassionant en termes polítics. Serà capaç Convergència i Unió de plantejar una llista que opti a revalidar la majoria absoluta? Quin serà el desgast que haurà d'assumir la federació després d'aquests darrers quatre anys? Com condicionarà el possible retorn d'ERC al consistori? Quina serà l'evolució de la CUP després de dues legislatures a l'ajuntament? La resposta l'obtindrem d'aquí uns mesos, però és previsible que durant les properes setmanes comencin a aclarir-se diversos interrogants.