residus

El Berguedà no aconsegueix arribar a la mitjana catalana de recollida selectiva el 2016

L'Anoia i el Solsonès planifiquen una "revolució en la gestió dels residus" de cara al 2018, amb la implantació del porta a porta a gran part dels seus municipis

Osona és la comarca que més recicla

| 11/10/2017 a les 12:32h
Arxivat a: Societat, Berguedà, reciclatge, residus
Una dona reciclant plàstic.
Una dona reciclant plàstic. | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 11/10/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Osona continua al capdamunt de la llista de comarques de la Catalunya Central amb una millor taxa de recollida selectiva. Concretament, l'any 2016, es va situar al 51,88%, mentre que la mitjana catalana és del 30,41%. De fet, Osona ja fa anys que té el porta a porta implantat a gran part dels seus municipis, i la comarca se situa entre les tres primeres del país. Aquestes dades confronten amb les del Berguedà, que és una de les comarques que menys recicla de la Catalunya Central. Concretament, el percentatge se situa per sota de la mitjana catalana, en un 24,52%, només per sota de l'Anoia, que està a un 23,48%.

De la seva banda, el director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, ha explicat que l'Anoia i el Solsonès, que són comarques que tradicionalment han presentat sempre nivells baixos de reciclatge, preparen una "revolució en la gestió dels seus residus" de cara al 2018. A l'Anoia, 13 dels seus municipis estudien implantar el porta a porta, i el Solsonès prepara una prova pilot per fer-ho a la capital i a la resta de municipis amb masies disgregades.


L'Agència de Residus de Catalunya ha presentat aquest dimarts a Manresa les dades del 2016 de residus municipals a l'àmbit de les comarques centrals. Segons aquest balanç, el 2016 es van generar un total de 240.842 tones de residus municipals a la Catalunya Central, un 1,8% més que l'any anterior. Per càpita, la generació de residus s'ha situat en 1,29 quilograms per habitant i dia, una xifra que se situa per sota la mitjana de Catalunya, que és d'1,36 kg/hab./dia. 

El director de l'Agència Catalana de Residus ha explicat que aquet lleuger augment en la generació de residus és deu a la recuperació econòmica del país. Tanmateix, ha celebrat que, per primer cop, l'economia creix per sobre de la generació de residus, i ha afegit que, "com a consumidors hem canviat perquè comprem més racionalment i amb menys potencial de generació de residus". 

Els pobles petits, un alt percentatge de residus

Els pobles petits són els que, al Berguedà, presenten un major percentatge de reciclatge. El primer lloc se l'emporta Gisclareny, amb un 39,17% de recollida selectiva, seguit per Sant Jaume de Frontanyà (37,80%), Castellar del Riu (28,52), Olvan (25,77%) i Casserres (25,63%). 

Aquestes dades, però, estan molt per sota de les aconseguides en altres municipis de la Catalunya Central. A Tavernoles (Osona) el reciclatge puja fins al 81,22%, i a Folgueroles, de la mateixa comarca, fins al 78,29%.

"La revolució" a l'Anoia i al Solsonès 

La comarca que genera més residus per càpita és el Moianès. En concret, 560 kg/hab./any, i la que menys, Osona, amb 428,19 kg/hab./any. A més del Moianès, l'Anoia i el Solsonès generen més residus que la mitjana de tot Catalunya.

Tot i això, Tost ha anunciat que aquestes dues comarques, l'Anoia i el Solsonès, preparen "una revolució en la gestió dels seus residus" de cara a l'any vinent.

Pel que fa a l'Anoia, 13 municipis de la comarca estudien implantar el porta a porta. La iniciativa no inclou la capital de comarca, on segons Tost s'està treballant per implementar d'altres mesures. Per altra banda, el Solsonès, un territori conegut com la comarca de les 1.000 masies, també treballa per implantar el porta a porta, però amb una prova pilot que tindrà en compte la disgregació dels seus nuclis habitats. En aquest cas, Solsona sí se sumaria a la iniciativa. 

Els municipis de l'Anoia i el Solsonès són part dels 180 ajuntaments que, segons Tost, estan estudiant implantar el porta a porta abans del 2019. En aquest sentit, el director de l'Agència de Residus ha assegurat que, a finals del 2019, més de 300 ajuntaments implementarien aquest model. 

El pagament per generació de residus 

Tost ha assegurat que el ciutadà que recicla ja ho fa i ha afegit que el problema se centra ara en les persones que no reciclen i que no tenen cap estímul per canviar d'actitud. El director ha explicat que, en aquest sentit, "l'estímul econòmic és clau, i la nova llei de cara al 2018 establirà d'una manera clara i nítida l'obligació d'implantar d'una forma progressiva als 948 municipis del país el tema de pagament per generació de residus, que tothom pagui pel que genera". 

En aquest sentit, ha recordat que a hores d'ara, estem amb una taxa de reciclatge del 30% a Catalunya, mentre que Europa estableix que aquesta taxa ha de ser del 50% l'any 2010, i del 65-70% l'any 2030. Els municipis que no compleixin amb aquestes dades seran sancionats.

COMENTARIS

Bagà i el reciclatge
Anònim, 13/01/2018 a les 14:49
+0
-0
A l entrada al poble hi ha uns dipòsits de reciclatge que en festes i ponts queden colapsats, però no els buiden i queda tot per terra escampat.
Els botiguers tenen el costum de deixar totes les capses de cartró i els plàstic a fora els contenidors. Si fa una mica de vent queda tot escampat.
Algú els hi hauria de dir.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un bosc afectat per la processionària, amb profusió de bosses.
Un bosc afectat per la processionària, amb profusió de bosses. | J. Balagué/CREAF.
01/01/1970
La plataforma de ciència ciutadana Alerta Forestal ha rebut l’avís de l’aparició de les primeres erugues de processionària, que han començat a sortir dels ous en zones de Prepirineu
01/01/1970
La trobada serà a les 8 del vespre al Casino; es plantejarà a les associacions el reconeixement de la batllessa un cop inhabilitada i es parlarà sobre activitats de suport a realitzar
Pilar Màrquez Ambròs
01/01/1970
Es proposa també mantenir com a criteri el lloc de residència i la vinculació a entitats berguedanes, però no el lloc de naixement