Motörhead: Under Cöver un àlbum de versions

per Pep Saña, 25 de setembre de 2017 a les 14:31 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 de setembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’icònica banda Motörhead va posar el punt i final amb la mort del seu líder Lemmy Kilmister el 28 de desembre de 2015. Els seus excompanys de banda, Phil Campbell i Mikkey Dee, van decidir al 2016 editar un dels últims concerts que Motörhead va oferir i que va ser batejat com Clean Your Clock (Live In Munich). Aquest material, si bé mostra a un Lemmy en un estat de salut delicat, força deteriorat i amb la veu apagada, es va convertir en un document molt apreciat per milers de fans que volien tenir-ne una còpia.
Under Cöver és el títol del nou disc de Motörhead que va sortir a la venda el passat 1 de setembre, inclou una versió inèdita fins avui del Heroes de David Bowie gravada al 2015. En un parell setmanes d'aquell fatídic final de 2015, a la història del rock’n’roll se li va esquinçar l'ànima. El 28 de desembre s’apagava la veu de Lemmy Kilmister i el 10 de gener s’apagava la de David Bowie. Molts d'aquests covers no figuren als àlbums d'estudi de la banda com Breaking The Law, Heores, Jumpin` Jack Flash, Rockaway Beach, Shot Em Down o Starstruck.


El segell discogràfic Silver Lining Music juntament amb Phil Campbell i Mikkey Dee han fet una recopilació d’algunes de les millors versions que Motörhead ha anat gravant o publicant al llarg dels últims 25 anys, des de 1992 fins poc abans que la banda posés el punt final .

Aquestes son les versions que inclou aquest Under Cöver i l’any en que es van gravar o editar:
1. Breaking The Law (Judas Priest) 2008
2. God Save The Queen (Sex Pistols) 2000 

3. Heroes (David Bowie) 2015
4. Starstruck (Dio) 2014
5. Cat Scratch Fever (Ted Nugent) 1992
6. Jumpin’ Jack Flash (The Rolling Stones) 2001
7. Sympathy For The Devil (The Rolling Stones) 2015
8. Hellraiser (Ozzy Osbourne) 1992
9. Rockaway Beach (Ramones) 2002
10. Shoot ‘Em Down (Twisted Sister) 2001
11. Whiplash (Metallica) 2005

Motörhead va gravar el seu homenatge a la cançó Heroes durant les sessions de gravació del que seria el seu últim àlbum, Bad Magic (2015), el trio mentre passava una bona estona a l'estudi, va gravar una versió d'aquest clàssic del Duc Blanc, que a la fi suposaria una de les últimes gravacions de Lemmy Kilmister abans de la seva mort al desembre d’aquell mateix any. Curiosament, al final van descartar incloure-la a l’àlbum i en el seu lloc va entrar Sympathy For The Devil dels Rolling Stones. 

Segurament la majoria de “metaleros” mai haguessin imaginat a Motörhead marcant-se una versió del Heroes de l'icònic David Bowie. Aquesta és la cançó inèdita i la joia de la corona de l'àlbum. Tot i que es nota en la veu que Lemmy no estava al 100%, aquest mite ens deixa una interpretació extremadament emotiva que quedarà per la història. El videoclip que acompanya al tema és un tribut a Lemmy, a la seva actitud dins i fora de l'escenari, a més d'un agraïment a Mikkey Dee i Phil Campbell per haver-lo acompanyat durant dècades a la carretera.

Respecte a aquesta versió del Duc Blanc, el guitarra Phil Campbell va comentar: “És una gran cançó de Bowie, una de les seves millors peces. Només vaig veure que grans coses sortint de nosaltres, i tant és així que Lemmy va acabar estimant la nostra versió. Estàvem contents amb ella en aquell moment i estem igual de contents ara!. El bateria Mikkey Dee hi afegiria, “Lemmy estava molt, molt orgullós de la versió, no només perquè va acabar sent francament bona, sinó perquè va ser molt divertit fer-ho!. I és que així és com haurien de ser aquests tipus de projectes, divertits. Hem de tenir present que es tracta de passar-ho bé amb les cançons que tothom estima”.  
 
En aquest àlbum també hi ha dues picades d'ullet al Punk, gènere del que es va influenciar  notablement Lemmy a finals dels 70 per gravar els primers discos de Motörhead. La famosa versió del God Save The Queen dels Sex Pistols, inclosa a We Are  Motörhead i l'excel•lent versió Rockaway Beach dels Ramones, una banda molt estimada pel Lemmy.
Mikkey Dee, el bateria de Motörhead en una entrevista recent a la revista Revolver Magazine explica cançó per cançó les versions de la banda de Lemmy, Campbell i Dee. Des dels Rolling Stones, passant per Metallica, Ramones, Bowie i més.

Breaking The Law (Judas Priest)


Aquest cover del clàssic de Judas Priest va aparèixer originalment al 2008 a l'àlbum d'homenatge a Judas Priest, Hell Bent Forever. "El nostre bon amic (el guitarrista fundador de WASP i germà de l'ex guitarrista fundador de KISS, Bruce ), Bob Kulick, solia gravar moltes compilacions de tributs. En va fer de Metallica, de Ramones, dels Iron Maiden i aquesta de Judas Priest. Per descomptat, ens agrada Judes Priest, Lemmy solia utilitzar els seus riffs de guitarra (pensava que eren molt heavys), vam fer gires amb ells i són bons amics, així que era una cosa natural dir que sí. Crec que Bob va suggerir tres o quatre cançons, i aquesta va ser una d'elles. Va ser una opció bastant fàcil".

God Save The Queen (Sex Pistols)


La versió de Motörhead de la salutació (amb els dos dits en forma de banya característic del Heavy) dels Sex Pistols a la monarquia britànica va aparèixer originalment a l'àlbum We Are Motörhead (2000). “Un dia estàvem fent una jam amb la cançó i tots vam pensar que era genial, així que vam decidir gravar-la. La majoria d'aquestes versions són fetes així, en realitat, no hi ha gaire planificació al darrere. Va resultar ser una gran versió, així que vam fer un vídeo on tocàvem a sobre d'un autobús de dos pisos que es  passejava per Londres, amb una actriu que sembla la reina, i està conduint el bus. Ningú dels Sex Pistols n’ha dit res, però estic segur que pensen que és mig decent. En realitat tampoc és que ens importi gaire!".

Heroes (David Bowie)


Aquest cover inèdit es va gravar durant les sessions de l’àlbum Bad Magic (2015), que acabaria sent l'últim àlbum de Motörhead. "Aquesta cançó va ser l'última que vam gravar junts, sempre havíem parlat de fer un àlbum de covers en el que cadascun de nosaltres escolliria les quatre cançons que ens agradaria gravar, més o menys el que acabem d’editar, però amb 12 versions noves. Quan vam acabar de gravar Bad Magic, ens va començar altra vegada a donar voltes la idea d’aquest projecte. Phil Campbell i Jo, ens vam posar d’acord per fer una broma al Lemmy posant cançons com Living On A Prayer i Run To The Hills a la nostra llista, totes aquelles maleïdes cançons amb tons de veu súper alts, només per tocar-li el collons al Lemmy. Una de les meves eleccions serioses va ser Strange Kind Of Woman de Deep Purple, però Heroes va ser l'elecció de Phil. Lemmy al principi no volia fer-la perquè pensava que no funcionaria, però la vam fer, i va resultar ser la seva cançó preferida de la sessió de gravació  de l’àlbum!".

Starstruck (Dio) feat. Biff Byford, Saxon vocalist.


Aquesta versió del tema de Rainbow és l’escollida de l’àlbum Rainbow Rising (1976), va aparèixer a l'àlbum de tribut a Ronnie James Dio, This Is Your Life, amb la col•laboració a la veu del cantant de Saxon, Biff Byford. "Volíem fer la cançó, però crec que Lemmy no tenia el feeling de poder cantar-la com ho va fer Ronnie. Quan estàs fent una versió, no vols copiar l'artista original, el que vols,  és d'alguna manera transmetre el seu feeling. Mai sonarem com Rainbow, ja ho sabeu, però sempre sonarem com Motörhead. Biff és un gran amic nostre, així que era gairebé natural que vingués i la cantés amb nosaltres".

Cat Scratch Fever (Ted Nugent)


Motörhead va incloure la versió del tema del polèmic Ted Nugent a l’àlbum March Ör Die de 1992 amb Tommy Aldridge (Whitesnake) a la bateria. "No vaig tocar en aquest disc, perquè el van gravar poc abans d'unir-me a la banda. Volien que tornés a gravar totes les cançons del  disc, però no hi havia temps. Vaig fer algunes coses a l'àlbum, però mai vaig tenir gaire interès per aquesta cançó si tinc de dir la veritat, perquè personalment no m'agradava gens. M’ho vaig trobar fet. Algunes de les coses de Ted Nugent són màgiques, però mai m'ha agradat aquesta cançó i no m'ha agradat mai la versió que vam fer d’ella". Com que cadascú té els seus gustos, personalment en aquest cas, discrepo del Mikkey Dee, tant l’original de Ted Nugent com el cover de Motörhead em semblen un gran tema.

Jumpin’ Jack Flash (The Rolling Stones)


La versió de Motörhead del hit de Stones del 1968 va aparèixer com un bonus track del seu àlbum Bastards (1993), que va ser el primer àlbum de Motörhead en el que va tocar Mikkey Dee. "Aquest és un dels temes que tocàvem a les jam session de les proves de so, crec que fins i tot la tocàvem en directe abans de gravar-la, solíem tocar  moltes cançons dels Stones a les proves de so. Aquesta era una cançó que ens agradava a tots, i crec que ho vam fer bé".

Sympathy For The Devil (The Rolling Stones)


Motörhead encara va gravar una altra cançó dels Stones, el hit de 1968 de l’àlbum Beggars Banquet. Va ser la cançó escollida per tancar el seu últim àlbum, Bad Magic, que també inclou un tema titulat The Devil amb la col•laboració de Brian May, guitarra  de Queen, fent el solo de guitarra que la banda va qualificar de “tronador”. Mikkey Dee explica que "Això és més que una coincidència, en referència al doble Devil, el del nostre tema i el dels Stones. Lemmy solia canviar contínuament els títols de les cançons, a vegades un disc estava gairebé a punt d’imprimir, i de sobte canviava el títol de la cançó. Podia ser realment confús, però crec que això és el que va passar en aquest cas".

Hellraiser (Ozzy Osbourne, Lemmy, Zakk Wylde)


La versió de Motörhead de Hellraiser de l'àlbum del Ozzy Osbourne, No More Tears (1991), no és tècnicament un cover, Lemmy la va co escriure amb Zakk Wylde i el mateix Ozzy. La versió de Motörhead va aparèixer a l’àlbum March ör Die (1992) i a la banda sonora de la pel•lícula Hellraiser III: Hell On Earth. "No és realment un cover , és la nostra pròpia cançó, però crec que com que l’Ozzy la va treure primer, es pot veure-ho d'aquesta manera. La nostra versió és molt més heavy, això és segur, és com més brutal, i crec que encaixa millor amb la pel•lícula. Però també m'agrada molt la versió del Ozzy".

Rockaway Beach (Ramones)

Mai va ser un secret que Lemmy era un fan de Ramones.  A principis dels 90, va escriure una cançó titulada R.A.M.O.N.E.S. que va aparèixer a l'àlbum de Motörhead 1916 (1991). “La banda va gravar una versió del single Rockaway Beach de 1977 dels  Ramones en algun moment de mitjans dels 90. Vam fer un concert fantàstic amb ells a Buenos Aires al 94, crec, així que diria que deuríem fer això al 95 o 96. Els Ramones  eren una de les bandes preferides del Lemmy, els considerava molt reals i autèntics. Estic segur que hauríem fet més cançons les seves si estes entre nosaltres".

Shoot ‘Em Down (Twisted Sister)


Gran impulsor de Twisted Sister durant molt de temps, la fama de Lemmy va salvar el cul de la banda americana d'una multitud poc simpàtica durant la seva primera visita al Regne Unit. Motörhead va versionar aquesta cançó  per l'àlbum tribut a Twisted Sister, Twisted Forever (2001). "Lemmy va ajudar a Twisted Sister quan van venir la primera vegada a Anglaterra i allò es convertia en un circ, estaven a punt de ser assassinats, va sortir i li va dir al públic, escolteu-los, aquests nois són molt bons. Sé que Dee Snider i els nois estan molt agraïts pel que va fer. Personalment va ser un plaer fer aquesta versió, gairebé sona com una cançó de Motörhead".

Whiplash (Metallica)


En un cas clàssic de la lògica dels Grammy, Motörhead va guanyar al 2005 el Best Metal Performance amb aquest cover de Metallica, va aparèixer per primer cop a l'àlbum de tribut a Metallica, Metallic Attack (2004), desprès figuraria com un dels bonus track de l’àlbum de Motörhead, Kiss Of Death (2006). Mikkey Dee recorda amb una rialla que "tots ens vam sorprendre, havíem estat nominats abans per les nostres pròpies cançons i, de sobte, guanyem un Grammy per una que és un cover. És una gran cançó i crec que vam fer una bona feina amb ella, però va ser el millor Best Metal Performance aquell any?, no ho crec, va ser molt estrany, però, què hi podíem fer?, acceptar-ho i continuar  endavant. Sé que els nois de Metallica els va agradar, són grans fans de Motörhead. Lars, de fet, feia anys que havia posat en marxa un club de fans de Motörhead a Amèrica"

En una altra entrevista recent a la revista Classic Rock Magazine, el bateria de Motörhead, Mikkey Dee, diu que hi ha més música de Motörhead inèdita, hi ha més música per oferir als seus fans, però encara no està segur quan sortirà, i que l'homenatge al Lemmy es farà en el seu moment.

Dee explica que "Normalment solíem publicar un àlbum gairebé cada any.  Fa moltes, moltes llunes, estàvem asseguts al voltant d'una taula parlant de que seria molt divertit fer un àlbum de versions. Lemmy, Phil Campbell i Jo triaríem quatre temes  cadascú. Només cançons que ens agradessin a tots del llarg dels anys. Però mai vam anar a l'estudi per gravar un àlbum sencer de covers. Hem recollit totes les versions que havíem fet i varem dir, les posem totes en un disc i les presentem als fans acompanyades  d’un fantàstic booklet amb una mica d'història". 

L'any passat, Mikkey Dee havia dit que era poc probable que es pogués editar un àlbum amb material d'arxiu de Motörhead perquè no en quedava gaire. Ara, afirma que "hi ha coses, però no sé exactament què. Sé que tenim material, però de moment no hi ha plans de res. No hem parlat d'això, però estic segur que n’hi ha molt, tant de vídeo com d'àudio"
Mikkey Dee, que no estava massa d’acord amb la idea de fer concerts d'homenatge poc després de la mort de Lemmy, afirma que "hi ha la possibilitat de fer-ho quan sigui el moment correcte. Un dia hi haurà el desig de fer alguna cosa al respecte, i quan hi ha un desig d'homenatge, hem de fer-ho de la millor manera". El seu parer, és que els concerts tinguin el format de "dues hores i mitja de clàssics de Motörhead, però amb una formació correcta i el calendari adequat, fer-ho amb pressa seria un desastre. Estic totalment obert a fer alguna cosa, posaré tot el maleït esforç perquè es faci realitat i surti  realment genial".
Mikkey Dee ara és membre dels Scorpions mentre que Phil Campbell ha format la seva pròpia banda, Phil Campbell & The Bastard Sons, una banda amb els seus tres fills Todd (guitarra), Dane (bateria) i Tyla (baix) i el cantant Neil Starr.


 
 
Pep Saña Vaig néixer el mateix any que els Rolling Stones a Vilada, i ara ja n’he viscut més a Berga. Vaig créixer escoltant els Déus del rock dels 70’s (els peluts, com deia el meu pare) i aquell “microbi” encara és a la meva sang. Sóc mestre industrial tèxtil, tot i que vaig canviar la Fàbrica per la ja desapareguda botiga de discs i pel·lícules Born 12.

 

 

Participació