«Viva Púbica!!»

La Sabina, la mare de la família Cussà, nascuda el juny de 1929, fa anys que ens explica que quan tenia un parell d’anys ja cridava “Viva Púbica” (o sigui “Visca la República) perquè l’hi havien ensenyat les cosines. Aquest record divertit encapçala un tren de desgràcies grosses, quan l’Alçament colpista de Franco va destruir el país, el seu i el nostre, esventrant una Guerra Civil dantesca amb l’ajuda dels règims de Hitler i Mussolini. Els cosins de la Sabina (als quals no vaig agrair mai el sacrifici per pura ignorància) eren rojos: van lluitar per la República i, abans de fugir per salvar la pell, van cremar fàbriques i potser també esglésies. La Sabina en secret els considerava culpables de la fam que van patir els que es van quedar aquí, durant i després de la maleïda guerra. Per acabar-ho d’arreglar, als set o vuit anys, la Sabina estudiava amb unes monges que la feien cantar el Cara al Sol cada dia al matí amb l’uniforme de la Falange, i l’explotaven com una esclava a canvi del menjar i un bon rentat de cervell. Més enllà de Parenostres i Avemaries, jo crec que la van ensenyar a tenir por. Por de la Superiora, del Bisbe, de la Guàrdia Civil i de tot el que amenacés aquella pau falsa i horrorosa. 
 

Al finals dels setanta, la Sabina també tenia por perquè sabia que el pare de la família, Jaume Cussà i Soler (catalanista de pro dels que, amb un sou de pena, pagaven l’Enciclopèdia Catalana i la quota d’Òmnium i Serra d’Or i el Cavall Fort, secretari del Club d’Escacs i tresorer de Joventuts Musical de Berga), s’havia afiliat a ERC en la clandestinitat i era membre de la delegació berguedana de l’Assemblea de Catalunya.  
 

Avui, dimecres, vint de setembre del 2017, la Sabina torna a dir que té por. De què no ho sap concretar, perquè ni ella ni cap parent (tret d’un nét que és Mosso i un bon mosso) no som a la línia del front. Però hi som, això segur, juntament amb milions de catalans anònims, nascuts aquí o a qualsevol altre racó del món, per derrotar d’una vegada la síndrome de la Por amb majúscula. Més enllà i tot d’allò que en diem País, Terra o Nació, per la més elemental dignitat: la de l’acció política i l’elecció conseqüent. Si poden, que ens vencin amb arguments polítics, a les urnes, però mai més a través de la Por.
 

Després de l’espectacle d’ahir, se m’acut que ells a hores d’ara tenen més por que la Sabina i per això envien homes armats a ocupar les nostres institucions i a arrestar els nostres representants. Amb dos agreujants de mala fe: ataquen els del segon nivell perquè no s’atreveixen a enfrontar-se als aforats que han convocat el Referèndum, i s’emparen en un teranyina de poder que se salta les seves pròpies normes. Com diu la dita castellana, La cabra tira al monte, i ells tenen tatuats al pensament l’esperit i els mètodes del franquisme. A pesar de tot, fins i tot per als soldats és molt difícil enfrontar-se a multituds pacífiques decidides a una resistència passiva i tenaç.