20
de setembre
del
2017
Actualitzat
a les
18:58h
Hem llevo d’hora i com de costum, escolto la ràdio mentre hem dutxo. Començo a escoltar que a Barcelona estan passant coses i m’afanyo a vestir-me
Les notícies arriben amb velocitat. El locutor no s’ho atrapa, literalment, i prenc consciència de la magnitud de la tragèdia.
Activo el watsapp. 32 missatges per obrir. De Berga estant la gent mira d’organitzar-se tímidament. Un petit grup que no hem de treballar ens coordinem per baixar. Agafo la senyera de Berga perquè es vegi que hi som.
Acabem omplint una furgoneta i avall a Barcelona. Debat polític dins del vehicle camí de la capital al voltant de la resposta que hem de donar a l’agressió. Conclusió: primer objectiu, 1 d’octubre a votar tot Déu. Després ja es veurà si fem Vaga General o DUI. Estem d’acord en que alguna cosa s’haurà de fer si la repressió de l’Estat continua.
Rebem la consigna que els «Segadors» que baixem a Barcelona ens concentrem davant el departament d’Economia a la Rambla Catalunya. Mirades de complicitats i és que sí, ens sentim segadors mentre baixem a defensar els drets de tots, dels qui com nosaltres volem la independència com dels qui legítimament s’hi oposen. L’agressió és a Catalunya, sense distinció.
Arribem a Barcelona. Plaça Catalunya. Entre cert desconcert dels turistes i algun guàrdia urbà estressat regulant el trànsit, ens trobem enmig d’un rierol de gent cap a la Rambla Catalunya. No és gaire dens, res a veure amb les manifestacions de la diada, però veiem que de la Ronda Universitat també n’hi arriba un altre. Del Passeig de Gràcia un munt de gent.
Passejar amb la bandera de Berga per Barcelona és un orgull i alhora una font inesgotable d’anècdotes. Des dels qui creuen que és una estelada «amb mitges llunes», els qui demanen què reclamem o de quin col•lectiu som i finalment els berguedans que la veuen de lluny i s’hi apropen amb un somriure d’orella a orella.
Arribats a la rambla, ens creuem amb gent de Manresa, d’Osona i també amb turistes entre acollonits, divertits i encuriosits. Agafem lloc i ja en som uns quants mes, car la bandera de Berga atrau els berguedans. Descobrim l’alcalde de Puig-reig i un parell de regidors de l’equip de govern puig-regenc. Tots units fem força. Segadors vinguts del Berguedà amb les eines a punt.
El clima és tens. Consignes dures. És una catarsi col•lectiva per descarregar tensió. Cridem a ple pulmó i amb ràbia. Si toquen a un, ens toquen a tots. Davant meu un home de mitjana edat, molt ben vestit amb americana i corbata. Al costat seu una jove amb pircing, samarreta reivindicativa de la CUP. Tots dos criden a ple pulmó que el carrer serà sempre nostre. A prop tres dones jubilades. La del mig amb l’estelada al coll. Criden consignes, riuen i fan fotos amb el mòbil. La crida és general i aquí hi som tots. Vells, joves, d’esquerres, de drets, tots units reclamant llibertat i denunciant la repressió de l’estat. Transversalitat social, això no va de dalt abaix. La base empeny amb força. Ni un pas enrere.
Migdia. S’organitza la intendència. Arriben cistells de fruita que es reparteixen entre els soferts companys dels mitjans de comunicació i els manifestants. Alguna conya. El càntic «Guàrdia Civil, aneu a dinar» té molt èxit. Alguns marxen a dinar, altres arriben en el denominat «torn de tarda». Arriben notícies del setge a la seu de la CUP. Ho interpretem com una maniobra per alliberar pressió dels efectius que hi ha aquí al departament d’Economia. Alguns marxen a defensar la CUP, però arriba més gent de reforç.
Amb milers de persones concentrades, la comunicació per mòbil és pràcticament impossible. Les ràdios tornen a ser l’únic mitjà per rebre notícies, consignes i novetats. Com en els vells temps. Agraeixo tenir un mòbil antic amb ràdio fm incorporada.
Xiulets i bronca cada cop que un guàrdia civil fa un relleu. Els mossos també reben algun càntic: «no us mereixeu la senyera que porteu». En aquest cas hi estic d’acord.
Ens repleguem per menjar alguna cosa. Rebem notícies que de Berga surt un altre contingent per reforçar l’escamot de segadors berguedans. Millor. Sabem que hi ha una concentració a la plaça de Sant Pere al vespre. Anem tornant convençuts que caldrà tornar a baixar molts altres cops perquè un cop engegada, la màquina repressiva de l’estat no s’aturarà.
Hi tornarem a ser. Com avui. Plantant cara a l’agressió. Defensant el país i la seva gent. Les nostres eines son somriures, càntics i una voluntat de ferro. I les tenim esmolades.
En el viatge de tornada tots tenim la sensació que efectivament, avui ha començat la nostra independència. I no hi ha marxa enrere.
Hèctor Aranda, berguedà
Si vols enviar alguna carta del lector a NacióBerguedà, ho pots fer a redaccio@naciobergueda.cat, seguint criteris ètics i de respecte cap a les persones
Les notícies arriben amb velocitat. El locutor no s’ho atrapa, literalment, i prenc consciència de la magnitud de la tragèdia.
Activo el watsapp. 32 missatges per obrir. De Berga estant la gent mira d’organitzar-se tímidament. Un petit grup que no hem de treballar ens coordinem per baixar. Agafo la senyera de Berga perquè es vegi que hi som.
Acabem omplint una furgoneta i avall a Barcelona. Debat polític dins del vehicle camí de la capital al voltant de la resposta que hem de donar a l’agressió. Conclusió: primer objectiu, 1 d’octubre a votar tot Déu. Després ja es veurà si fem Vaga General o DUI. Estem d’acord en que alguna cosa s’haurà de fer si la repressió de l’Estat continua.
Rebem la consigna que els «Segadors» que baixem a Barcelona ens concentrem davant el departament d’Economia a la Rambla Catalunya. Mirades de complicitats i és que sí, ens sentim segadors mentre baixem a defensar els drets de tots, dels qui com nosaltres volem la independència com dels qui legítimament s’hi oposen. L’agressió és a Catalunya, sense distinció.
Arribem a Barcelona. Plaça Catalunya. Entre cert desconcert dels turistes i algun guàrdia urbà estressat regulant el trànsit, ens trobem enmig d’un rierol de gent cap a la Rambla Catalunya. No és gaire dens, res a veure amb les manifestacions de la diada, però veiem que de la Ronda Universitat també n’hi arriba un altre. Del Passeig de Gràcia un munt de gent.
Passejar amb la bandera de Berga per Barcelona és un orgull i alhora una font inesgotable d’anècdotes. Des dels qui creuen que és una estelada «amb mitges llunes», els qui demanen què reclamem o de quin col•lectiu som i finalment els berguedans que la veuen de lluny i s’hi apropen amb un somriure d’orella a orella.
Arribats a la rambla, ens creuem amb gent de Manresa, d’Osona i també amb turistes entre acollonits, divertits i encuriosits. Agafem lloc i ja en som uns quants mes, car la bandera de Berga atrau els berguedans. Descobrim l’alcalde de Puig-reig i un parell de regidors de l’equip de govern puig-regenc. Tots units fem força. Segadors vinguts del Berguedà amb les eines a punt.
Concentració d'aquest dimecres a Barcelona. Foto: Hèctor Aranda.
El clima és tens. Consignes dures. És una catarsi col•lectiva per descarregar tensió. Cridem a ple pulmó i amb ràbia. Si toquen a un, ens toquen a tots. Davant meu un home de mitjana edat, molt ben vestit amb americana i corbata. Al costat seu una jove amb pircing, samarreta reivindicativa de la CUP. Tots dos criden a ple pulmó que el carrer serà sempre nostre. A prop tres dones jubilades. La del mig amb l’estelada al coll. Criden consignes, riuen i fan fotos amb el mòbil. La crida és general i aquí hi som tots. Vells, joves, d’esquerres, de drets, tots units reclamant llibertat i denunciant la repressió de l’estat. Transversalitat social, això no va de dalt abaix. La base empeny amb força. Ni un pas enrere.
Migdia. S’organitza la intendència. Arriben cistells de fruita que es reparteixen entre els soferts companys dels mitjans de comunicació i els manifestants. Alguna conya. El càntic «Guàrdia Civil, aneu a dinar» té molt èxit. Alguns marxen a dinar, altres arriben en el denominat «torn de tarda». Arriben notícies del setge a la seu de la CUP. Ho interpretem com una maniobra per alliberar pressió dels efectius que hi ha aquí al departament d’Economia. Alguns marxen a defensar la CUP, però arriba més gent de reforç.
Amb milers de persones concentrades, la comunicació per mòbil és pràcticament impossible. Les ràdios tornen a ser l’únic mitjà per rebre notícies, consignes i novetats. Com en els vells temps. Agraeixo tenir un mòbil antic amb ràdio fm incorporada.
Xiulets i bronca cada cop que un guàrdia civil fa un relleu. Els mossos també reben algun càntic: «no us mereixeu la senyera que porteu». En aquest cas hi estic d’acord.
Ens repleguem per menjar alguna cosa. Rebem notícies que de Berga surt un altre contingent per reforçar l’escamot de segadors berguedans. Millor. Sabem que hi ha una concentració a la plaça de Sant Pere al vespre. Anem tornant convençuts que caldrà tornar a baixar molts altres cops perquè un cop engegada, la màquina repressiva de l’estat no s’aturarà.
Hi tornarem a ser. Com avui. Plantant cara a l’agressió. Defensant el país i la seva gent. Les nostres eines son somriures, càntics i una voluntat de ferro. I les tenim esmolades.
En el viatge de tornada tots tenim la sensació que efectivament, avui ha començat la nostra independència. I no hi ha marxa enrere.
Hèctor Aranda, berguedà
Si vols enviar alguna carta del lector a NacióBerguedà, ho pots fer a redaccio@naciobergueda.cat, seguint criteris ètics i de respecte cap a les persones