Jennifer Prat: «Ser cap de colla és aconseguir una cosa que cap dona havia fet abans»

La nova cap de colla dels Àngels es mostra convençuda, tot i que nerviosa per l'edat i la inexperiència

per Aida Morales , 16 de novembre de 2014 a les 20:32 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de novembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Jennifer Prat, la nova cap de colla dels Àngels, i el seu pare, Joan Prat, l'antic cap de colla Foto: Aida Morales

La berguedana de 15 anys Jennifer Prat Villalba serà la primera cap de colla que ha tingut la Patum i, per seguir sumant, la més jove de tots els que lideren les comparses de la festa més important de Berga. Amb ganes i fermesa, segons ha dit, es posarà al capdavant de la comparsa dels Àngels, sempre acompanyada del seu pare, Joan Prat, i amb el suport incondicional de la seva germana, la Laia, del seu tiet Tabaler, i del conjunt d'una família arrelada ben fort a la Patum. 

-Jennifer, aquest any serà el primer que s'estrenarà com a cap de colla. A més, serà la primera dona que ha dirigit mai una comparsa. Què significa per a vostè?


(Jennifer) Jo ja vaig començar als set anys a saltar els Àngels a la plaça de Sant Pere i, des de fa uns tres anys, m'he anat implicant més, i ara ja estic ajudant amb tot el que puc a la comparsa. Que sigui la primera dona cap de colla.. no ho sé, significa haver aconseguit una cosa que cap dona havia fet abans.

-Es podria considerar un bon precedent amb què emmirallar-se les altres comparses?

(Jennifer) Suposo que sí, que a partir d'ara hi haurà més dones que ho aniran éssent. 

-Tot i això, encara sembla que certes comparses tenen cert recel als canvis. Fa un parell d'anys, als Plens hi va haver un debat al voltant de donar la camisa a una vestidora..
(Joan) Sobre d'altres comparses no hi entrarem. Va com va. Jo tinc plena confiança en la meva filla i potser l'any que ve hi haurà altres canvis a comparses. N'hi ha on pot costar que la cap de colla sigui una dona. Els Gegants.., l'Àliga potser. Però també n'hi ha d'altres que hi poden haver opcions com als Nans, als Turcs i Cavallets..

-I a part de ser la primera dona, serà la cap de colla més jove. Això infringeix cert temor?
(Jennifer) Per l'edat sí que tinc bastanta por perquè la gent no em prendrà en sèrio. (Joan) Realment sí que és jove. Jo ho era bastant més perquè vaig començar als 10 o 11 anys, però la meva filla tindrà molta companyia al costat i se li obriran moltes portes. No tindrà cap mena de problema. A més, ella fa anys que treballa a la Patum i té sang patumaire. És jove però porta veterania dintre ficada. Ara s'haurà d'espavilar, però ho sabrà fer. 

-Vostè era el cap de colla fins ara. Tenia pensat fer aquest canvi generacional o ha estat cosa dels últims mesos?
(Joan) El canvi el tenia més que pensat. Des del primer dia que vaig tenir la primera filla hi vaig pensar. I a més, ella firmarà com a cap de colla, però seran dues germanes. Jo el que buscava era el moment que jo la veiés preparada a ella i que, pel meu cansament, em motivés. No és que estigui cansat de la Patum, però són 40 anys i ella també m'ha afegit una mica de pressió. Em deia 'Papa, et retires o què?'

 

-Així que la seva filla ja tenia ganes d'agafar el timó de la comparsa. Ara que ja el té, Jennifer, quines són les seves prioritats al capdavant?
(Jennifer) No fer que la llista duri tants anys. Si cal tancar la llista durant un o dos anys, fer-ho, perquè fa vergonya tota la gent que s'espera més de deu anys. Principalment, això és una cosa que s'ha de fer. (Joan) Sí, la famosa llista està tancada fins al 2020. Però a més, jo li he dit que intenti fer el mateix que he fet jo perquè, que la comparsa sigui xica, no vol dir que el càrrec sigui petit. S'ha d'intentar adonar del que té a les mans i de que disposa de molta gent amb molta il·lusió que vol saltar. Ella ha d'assumir el càrrec de no fallar-li a aquesta gent. De fet, amb ella hem tingut moltes converses i sap que té dos salts, un per a ella i un per a la seva germana, que per molt que la gent es queixi seran seus. I que llavors n'hi ha sis més amb els que ha de fer rotació. 

-Comentaven que la Jennifer dirigirà la comparsa juntament amb la seva germana
(Jennifer) De moment no n'hem parlat, però la intenció és portar-ho entre les dues. Diguéssim que fer el salt de dijous, per exemple, ella, i el de diumenge jo. Però encara ho hem de xerrar i això. (Joan) Les dues ho assumeixen, però cadascuna ha de fer el seu paper. Per sort o per desgràcia, algú ha de firmar i hi ha d'haver un cap de colla, i ella és la gran i li he de respectar. La seva germana, la Laia, col·laborarà igual i estarà allà, però la cara visible serà la Jennifer. I baralles? Segur. Però per això també estem els pares. I jo li dic sempre que el fet de ser cap de colla no se li ha de pujar, perquè hi ha molta gent que, per desgràcia, se li han pujat els fums. I no deixes de ser un patumaire més. 

-Seguint aquesta línia, quines són les tres recomanacions que li ha donat a la seva filla?
(Joan) Li diria que molta seriositat amb la Patum. No és una broma i s'ha de complir. Amb això em refereixo a com surten les comparses, de quina manera i la puntualitat. L'altra seria que no et creguis que ets més que ningú. I l'última seria que no oblidi mai que la Patum és una festa del poble. La gent del poble és tan patumaire com jo, com ella i qualsevol té el mateix dret d'intentar saltar la Patum. (Jennifer) Això, a mi m'ho ha dit bastants cops i faig el possible per pensar-hi. Fer-ho be i que no se'm pugi res. 

-Com va ser el moment en què es va decidir aquest traspàs de poders?
(Jennifer) Al principi em va venir una mica de pànic perquè, a veure, jo ja estava preparada i sabia que ho seria, però d'un dia per l'altre dir 'ja ho ets', em va impactar bastant. (Joan) Si, ella ara està en un núvol, tothom la busca i ara mateix està somiant. Però ja baixarà, i quan arribi la Patum, veurà que no és gens fàcil. (Jennifer) Sí, suposo que el primer dia m'entrarà molt pànic al veure que tothom em busca i haver de dir no a la gent. Però hauran de comprendre que els Àngels no som com la comparsa dels Plens i no tenim tants salts. 

-Durant aquest primer any, però, m'imagino que l'acompanyarà en tot moment
(Joan) Sí, estaré al seu costat, això està clar, però també haig d'intentar quedar-me una mica al marge. Em costarà perquè ho he viscut tota la vida, però ho procuraré per deixar-la tremolar una mica (riures).

-Per tant, vostè no es retira en cap moment
(Joan) Que jo em retiri de la Patum com a cap de colla no vol dir que em retiri de la Patum. Jo seré a un segon pla, però la Patum la porto dintre i estaré allà manant igual perquè és una cosa que no podré deixar de fer. Ella serà la jefa, amb qui parlarà la gent, però jo estaré al seu costat. 

 

-A les reunions del Patronat, també?
(Joan) Inicialment hi anirà amb mi o el seu tiet, el Carles, el Tabaler. Però quan ella ja coneixi una mica el ritme de la taula haurà de començar a fer-ho sola i tirar endavant. No hi ha cap tipus de problema. El que passa és que ara per l'edat que té, ha de tenir un assessorament molt fort. 

-Té ganes d'anar-hi a les reunions, Jennifer? Potser una mica de vertígen?
(Jennifer) Veig els altres caps de colla que són molt més grans que jo.. però em sento confiada. (Joan) Ella, a més, té l'avantatge que hi ha una gran quantitat de caps de colla que són jovenets en comparació amb mi. La Patum ha canviat molt i abans els caps de colla tenien 60 anys o més. Els d'ara són grans per a ella, però li posaran fàcil perquè quan ho vaig anunciar a tots els hi va semblar estupendo. Em van felicitar molt. 

-No ha rebut, doncs, cap crítica de caps de colla o del Patronat?
(Joan) Pel Patronat encara no ha passat, però qui prèn la decisió de fer un canvi som els caps de colla, i no hi ha d'haver cap tipus de problema. Jo he decidit que ara és el moment i la família de la Patum ho ha acceptat molt bé perquè he rebut moltes trucades d'enhorabona i tot. 

-Què significa per a vostès dos, pare i filla, la comparsa dels Àngels?
(Jennifer) Jo aquesta comparsa la he viscut des que vaig néixer. Sempre m'ha agradat molt i sempre n'he estat molt orgullosa. És una comparsa que a vegades la gent se la deixa. Jo la voldria reivindicar. Me'n recordo molts cops a l'institut que havia de fer un treball sobre la Patum i molta gent deia que els Àngels no eren una comparsa. Jo sempre estava allà, dient que sí, que eren una comparsa com el Tabal, les Guites o l'Àliga, per exemple. (Joan) Per a mi significa molt. És una comparsa xica però molt lluïda, i té un carisma molt gran. Me l'estimo molt, faltaria més després de tants anys.. i no està reconeguda com ho hauria d'estar. 

-Molta gent pensa que forma part de les Maces
(Joan) Aviam, les Maces sense els Àngels no poden estar, i els Àngels sense les Maces tampoc. I de fet, les Maces no són una comparsa perquè pertanyen als Plens. Però sempre que se'n parla, on són els Àngels? Els incorporen directament a les Maces com si fossin el mateix, però no ho són, només hi participen, i a vegades es troba a faltar. 

-Amb aquesta nova generació, ja seran tres les de la seva família en aquesta comparsa. La intenció és seguir?
(Jennifer) Sí que m'agradaria seguir-la amb els meus fills. (Joan) Jo ho espero perquè és una de les coses que més els hi he dit. Jo he lluitat molt per això i tenim una tradició de gairebé 50 anys amb els Àngels. Elles han de lluitar igual que ho he fet jo, amb bones i dolentes, però a mi m'agradaria que ella seguís la tradició perquè el dia de demà els meus néts ho puguin tirar endavant. 

 

L'actual cap de colla dels Àngels, Jennifer Prat, i l'antic cap de colla i progenitor, Joan Prat Foto: Aida Morales


 

 

 

Participació