Les properes figuretes de metall de la Patum seran els Gegants Nous

Nacho Benazet explica que la seva voluntat és que la col·lecció patumaire sigui un element decoratiu de la majoria de llars berguedanes

Redacció
15 de novembre del 2014
Actualitzat a les 21:11h
Figuretes de metall de l'Àliga i el Ple de la Patum
Figuretes de metall de l'Àliga i el Ple de la Patum | Aida Morales

Figuretes de metall de l'Àliga i del Ple de la Patum Foto: Aida Morales


El gerent de l'empresa Figura't, Nacho Benazet, ha presentat aquest divendres al vespre les dues primeres figures de metall de la comparseria de la Patum, l'Àliga, i el Ple i el seu acompanyant. Aquestes ja formen part del nou ventall de productes de la marca Patum, una col·lecció que s'anirà eixamplant cada any, i que té per objectiu esdevenir de referència a la majoria de llars berguedanes i, si pot ser, també catalanes. 

Segons ha explicat Benazet, l'any que ve s'intentaran posar al mercat els dos Gegants Nous, seguint la línia de “símbols d'identitat patumaires” que ha considerat que destaquen més. Per exemple, ha precisat, es va escollir realitzar l'Àliga perquè és un element molt protocolari de la ciutat de Berga, però també amb un alt nivell simbòlic dins la cultura popular catalana. Pel que fa als Plens, ha destacat que són la “comparsa més emblemàtica” de la Patum. 

Pel gerent de Figura't, començar la col·lecció de la Patum és rellevant perquè la festa berguedana és una de les més importants de Catalunya, com demostra la seva declaració com a obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. En aquest sentit, l'alcalde de Berga, Juli Gendrau, ha celebrat aquesta nova incorporació, ja que la Patum ha de ser el “pal de paller” de moltes altres festes de la cultura popular, i ha felicitat el seu impulsor per ser l'encarregat de dur a terme productes d'aquesta qualitat.

 
Les més de 200 figures de metall a escala 1,32, que es poden veure fins el 14 de desembre a la sala Cau d'Art de Berga, es confeccionen al mil·límetre a partir de la peça original, de la qual es fa un primer motlle. Després d'un procediment amb un altre motlle de colada centrífuga, s'obtenen les peces de la miniatura, que s'han de polir i unir. Una vegada muntada, s'afegeix una capa d'imprimació i, finalment, es pinta a mà. 

Benazet també ha presentat el que serà la nova col·lecció de vinils decoratius de la Patum, on es podran distingir l'Àliga i la Guita, amb un fons que serà la muntanya de Queralt. 

La tradició gegantera a la premsa del S.XIX i XX

L'historiador Joan Miguel Merino ha inaugurat l'exposició 'Gegants de Paper', una mostra de com es van utilitzar els gegants com a elements de reivindicació durant el segle XIX i XX. “Aquesta exposició és una cosa que no s'havia fet fins ara. La vam crear en honor a tots els dibuixants i ninotaires”, ha remarcat Merino. 

En aquesta petita exposició creada per la Colla de Geganters de Rubí, es poden veure les vinyetes relacionades amb aquesta comparsa a publicacions històriques com la Tomasa, l'Esquella de la Torratxa, el Cu-Cut o la Campana de Gràcia.
 

Figuretes de metall de l'Àliga i el Ple de la Patum Foto: Aida Morales
 

Figureta de metall de l'Àliga de la Patum Foto: Aida Morales
 

Àliga de Sitges de la col·lecció de figuretes de metall Foto: Aida Morales
 

Figuretes de la col·lecció Foto: Aida Morales
 

Dracs de Sitges de la col·lecció de figuretes de metall Foto: Aida Morales
 

Figuretes de la col·lecció Foto: Aida Morales

Arxivat a