​Sergi Roca: «Els berguedans som una mica com els culers»

Sergi Roca (Bagà, 1975) està al capdavant del Consell Comarcal del Berguedà des del juliol de l'any 2008, un temps que li ha servit, entre altres coses, per fer una radiografia del caràcter berguedà i arribar a una conclusió: "Els berguedans som una mica com els culers". Tal com passa amb l'afició barcelonista, el president del consell creu que a la comarca s'abusa massa del negativisme i aposta per fixar-se en les coses que van bé i en els projectes que s'estan tirant endavant. En aquest sentit, es mostra optimista pensant en la central de biomassa i estudi energètic que, creu, s'acabarà impulsant a la central tèrmica de Cercs. I també en el futur com estacions turístiques, obertes tot l'any, dels Rasos de Peguera i Coll de Pal. Això, sense oblidar el Parc de la Natura, projecte en què diposita moltes esperances. En una època en què està a debat com s'han d'ajustar i reorganitzar els diferents nivells d'administració, Roca defensa el paper dels consells, especialment en comarques com la nostra, per ajudar als ajuntaments petits. 

- Com valora la feina del Consell Comarcal aquesta legislatura? Havent-hi l'Agència de Desenvolupament, la Diputació... continua sent necessari el consell? 

La meva visió, a nivell del país, de fa anys, és que hi ha d'haver la Generalitat de Catalunya, els consells comarcals, i els ajuntaments, a més de casos com el de l'Àrea Metropolitana. Crec que només hi hauria d'haver aquests tres nivells d'administració. Amb això, segurament, aniríem sobradíssims. A la Diputació, me'ls estimo molt ara, perquè ens han ajudat després de molts anys de passar-ho malament. Però des del meu punt de vista hi hauria d'haver la Generalitat i els consells. En aquestes zones de muntanya, té molt sentit. Aquí, al Berguedà, hi ha coses que, si el consell no hi fos, difícilment els ajuntaments podrien tirar endavant. O tindrien més mancances. Amb el temps, la figura del consell comarcal, encara serà més important perquè s'hauran de mancomunar serveis. Ajuntaments com el de Gisclareny, Sant Jaume de Frontanyà o de Castell de l'Areny no poden tenir una estructura amb un arquitecte municipal, amb un secretari... és impossible. Veus els pressupostos i t'adones que ja ara estan fent miracles. Els serveis socials, per altra banda, es coordinen des del consell i això és bàsic en aquests moments de crisi econòmica, en què les famílies ho estan passant malament. També hi ha les escombraries. Com pot ser que els tres municipis que abans et citava puguin fer recollida selectiva? Amb el cost que tindrien des del municipi, els seria impossible. Però compensant ingressos i despeses, i fent-ho de forma mancomunada, podem tenir una gestió de residus amb tots els estadis, des de la recollida selectiva fins a l'orgànica, que això no totes les comarques ho poden dir. Per tot això, penso que el paper dels consells comarcals s'ha de potenciar encara molt més, mancomunant serveis. Des de tècnics de joventut, fins a serveis urbanístics, passant per serveis d'informe d'activitats. I tots els que se'ns acudeixin perquè aquests municipis que tenen pressupostos irrisoris tinguin un servei de qualitat. I que no hi hagi diferència, o la mínima, entre viure a la capital, o a Bagà, o a la Pobla, o a Gisclareny o a on sigui. 

- A vegades no pot dificultar, a l'hora d'organitzar coses, que hi hagi massa actors? En el camp de promoció econòmica, per exemple, l'Agència de Desenvolupament hauria de tenir un paper preeminent per sobre dels ajuntaments per unificar criteris?

L'agència és un instrument, no és res més, no és cap institució. És un instrument al servei de la promoció econòmica de la comarca que a finals d'any estarà vinculada aquí, al Consell Comarcal. Per tant, considero que les polítiques econòmiques de la comarca les ha de liderar i les estem liderant des del Consell Comarcal. I des del consell comarcal, via agència, amb la participació de tots els ajuntaments. L'agència és un instrument al servei dels consistoris i del sector privat. En aquest cas, la Cambra de Comerç, l'Associació Comarcal d'Empresaris, l'Associació d'Hoteleria i Turisme i la UGT. Entenem que des de la visió de promoció econòmica global, comarcal, nosaltres hem de ser els que hem de dirigir això amb l'instrument de l'agència. I els ajuntaments, quan necessiten assessorament o ajuda, en coses específiques de promoció econòmica dels seus municipis, s'han de dirigir a l'agència. Per això vaig batallar molt, perquè entenia que el president del Consell Comarcal era qui havia de presidir l'agència. Perquè havia de tenir aquesta visió global. I penso que fins i tot Berga ho va entendre, tot i que sigui la capital de comarca. A més, qui va agafar el lideratge per crear l'agència va ser el Consell Comarcal, que és qui va citar els partits, les institucions i la resta d'actors. El que no tenia sentit era que hi hagués tres patronats en aquesta casa i diversos consorcis. Vam apostar pel model, tot i que només n'hi havia un altre exemple a Catalunya, al Garraf. I ara ho estan fent altres comarques com la Garrotxa, el Bages o el Ripollès. Tan malament no ho devem haver fet. 

 
- Com s'ha d'impulsar econòmicament el Berguedà? Centrant-nos només en el turisme? Si també s'ha d'apostar per la indústria, per quina?

Aquí, estàvem centrats en la mineria i el tèxtil. Això va tenir coses molt bones durant molt temps però va ser un greu perjudici de cara a l'emprenedoria. Tothom treballava les hores que fes falta, som gent molt treballadora, però no havien de pensar en si funcionava. En si sortien els números o no. Es tanca la mineria, el tèxtil comença a anar malament i la comarca se'ns enfonsa. Hi ha el 'boom' immobiliari que va aguantar però tot plegat va ser fictici perquè, amb la crisi immobiliària, ens vam quedar orfes. Durant molts anys, al Berguedà, des del Consell Comarcal per exemple, no hi havia una estratègia de promoció econòmica per assenyalar cap a on va el Berguedà. Quan vaig convertir-me en president, vaig assumir que ens havíem de reunir totes les forces polítiques de la comarca, a més dels empresaris i els sindicats, tancar-nos tres dies i parlar de promoció econòmica. D'aquí, en van sortir projectes que podem desenvolupar. És clar que el turisme és un pilar fonamental. La indústria agroalimentària, també, seguríssim. Fa uns dies, es va presentar el Clúster Agroalimentari que és un fet molt innovador a nivell de comarca. De fet, des de la Generalitat ens van dir que no ens en sortiríem i ens n'estem ensortint, ja passem per una quarantena d'empreses adherides. Pel que fa al tèxtil, molta gent va dir que estava acabat però no ho està. Tenim unes catorze empreses que ocupen uns set-cents llocs de treball, i és un tèxtil amb molt valor afegit. També hi ha el camp de les energies renovables i, concretament, de la biomassa. Aquest és un altre dels projectes estratègics. Estem en contacte amb l'IREC, l'Institut de Recerca i Energia de Catalunya, que estaria a favor de tirar endavant un projecte a la central tèrmica de Cercs, amb la que hi estem en contacte, a més de l'Ajuntament. Un projecte vinculat a la biomassa, al biogas i a alguna altra àrea que s'està treballant. Perquè en el camp de l'energia, s'està treballant molt en com emmagatzemar-la i distribuir-la. I sembla que un punt molt important del parc tecnològic podria ser a la central tèrmica. I l'altre punt que estem treballant molt fort és el de l'emprenedoria. Dins del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, ens han distingit al Berguedà per la bona pràctica en el treball de l'emprenedoria, perquè ho treballem des de les escoles, des de la base. 

- En clau turística, què s'hauria de fer?

Hi ha grans projectes com pot ser el del Pla d'Usos de la Baells, la Ruta Verda del Berguedà que serà una realitat l'any que ve perquè tenim el cent per cent del finançament, i el mateix passa amb el parc de pesca. I els projectes que crec que podrien suposar un abans i un després pel Berguedà són Rasos de Peguera i Coll de Pal per una banda, i el Parc de la Natura per l'altra. El Parc de la Natura pot ser un dels projectes que marqui. Però això ja és una qüestió molt municipal. Primer, s'ha de procurar que, urbanísticament, tot això estigui ordenat, i després veure quin tipus de parc de natura podem muntar. Això, juntament amb el turisme actiu o component d'estació de muntanya, per tal d'aprofitar el terreny tot l'any, dels Rasos de Peguera i Coll de Pal. 

- Per resumir-ho, es pot dir que el full de ruta ja està dibuixat i és clar?

Hi ha una estratègia muntada, amb uns projectes que ens els hem cregut. Quan es parlava del Clúster Agroalimentari, hem demostrat que això ha tirat endavant, però aquí el sector privat també hi ha de dir la seva, perquè tot això no només ha de provenir del sector públic. El sector privat també té grans decisions a prendre. Tenim empreses com Liven que veus que estan apostant contínuament. Liven exporta a 82 països i ara ha fet una inversió en una central de biomassa espectacular. Tot això ens ha de fer agafar aire i no ser tan negatius. Perquè els berguedans som una mica com els culers. Ho hem de canviar. Al principi, quan vam sortir amb el tema de la Baells, algun empresari em va dir que ho teníem perdut. Fa poc, em va reconèixer que ens n'havíem ensortit. Però encara no en tenim prou, perquè el que ens han donat és molt limitat. Hi va haver una reunió, i pel conveni del 2015 ampliarem coses.