No et giris si algú et crida

Va sentir que la cridaven pel nom i es va girar, però no va saber veure ningú que es dirigís a ella. El parc era gran i concorregut, i a aquella hora de diumenge, amb la primavera començant a allargar el dia, la gent estirava el cap de setmana tant com podia. Un gos llop pelut i ros, que corria esbufegant amb la llengua penjant per un costat de la boca, li va passar a fregar de cames i la va acabar de distreure del crit que l'havia feta girar.

Es va espolsar els pantalons instintivament, per alliberar-se de qualsevol pèl de la bèstia immunda que l'acabava de tocar. No suportava els gossos -no els havia suportat mai- i des que la ciutat s'havia convertit en un camp de mines de quisques fastigoses, encara els suportava menys.

Després de l'ensurt, va seguir cap al banc on cada tarda s’abstreia de la jornada llegint poesia.

Tot i la gentada, era -se sentia- lliure. Va esquivar un triciclista amb xumet obstinat en passar-li les rodes brutes de sorra per damunt les bambes blanques que estrenava, i va arribar al seu destí. Va asseure-s'hi i es va enfonsar en la seva bossa de mà per trobar la lectura que havia vingut a consumar.

Al tornar de la immersió, ja amb el seu petit tresor a la mà, va veure altra vegada el gos que l'havia espantada feia un moment voltant per entremig de les criatures que jugaven, i va maleir de cor l'amo d'aquell animal desbocat que corria bavejant, insalubre i perillosament, per aquell espai que hauria d'ésser protegit d'aquest tipus d'invasions canines, però que...

No es podia concentrar i no va acabar ni el primer vers: la bèstia s'acabava d'aturar just al costat del seu banc i, impassible, va aixecar la pota del darrere.

Fastiguejada, va sentir altra vegada -i aquest cop molt més a prop- algú que la cridava i, en girar-se, va trobar-se amb un home jove i cepat que, agafant-lo pel collar, va repetir el seu nom al gos i el va renyar per haver-se pixat allà.

Mentre veia com amo i mascota s'allunyaven, va qüestionar l'originalitat i la intenció dels seus pares al triar-li el nom i va desitjar que algú fes una llei que prohibís posar als animals noms de persona i a les persones un nom d'animal.

Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.

Bet Calderer és una Berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col•laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”.