L’IRTA estudia l’impacte d’insecticides i plaguicides sobre les abelles

L’IRTA participa en un projecte pluridisciplinari liderat per l’INIA (Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria), en el que s’encarrega dels estudis de camp de l’impacte d’insecticides i plaguicides sobre les abelles i que es desenvolupen a l’Estació Experimental de l’Ebre i a la Fundació Mas Badia. El projecte té el títol: “Avaluació holística de factors de risc en abelles mel·líferes i pol·linitzadores silvestres. Situació a Espanya”.

Aquesta investigació se centra especialment en dos conreus: el pomer, que precisa d’abelles mel·líferes per a la seva pol·linització; i els cítrics, que no precisen pol·linització per a el quallat dels fruits (per ser partenocàrpics), tot i que les seves flors són molt preuades tant pels apicultors com per les pròpies abelles. En aquestes estudis s’està avaluant la quantitat de residus, presents en el pol·len i el nèctar de les flors del conreu i en la flora espontània, dels neonicotinoides autoritzats després de la seva aplicació foliar en diferents moments fenològics del conreu per al control de plagues.

Així mateix, en grans àrees de conreu en condicions de gestió integrada de les plagues, s’està estudiant la presència dels residus d’altres productes fitosanitaris (insecticides, acaricides i fungicides) en el pol·len dels conreus i en les abelles pecoreadores (aquelles que recullen pol·len i nèctar). En aquestes àrees de gestió integrada de plagues, un altre dels objectius del projecte és determinar l’abundància i diversitat de pol·linitzadores en època de floració, i fora d’ella.

Finalment, en cultius de pomer, s’està monitoritzant l’activitat de les abelles mel·líferes en diferents ruscs mitjançant la instal·lació de sensors que mesuren la intensitat de la pecorea i les pèrdues d’abelles en condicions de conreu.

Aquest estudi, que té una durada de 3 anys, sorgeix davant l’alarmant descens de les poblacions d’abelles. S’han identificat diversos factors com a causes de la seva disminució i la d’altres pol·linitzadors, entre ells es troben l’expansió d’agents patògens, el mal ús de fitosanitaris, els contaminants ambientals, la pèrdua d’hàbitats i la seva fragmentació, la presència d’espècies invasores i el canvi climàtic.

El repte actual se centra en ponderar els riscos i avaluar les confluències entre els principals factors que afecten a l’abundància i diversitat dels pol·linitzadors, així com en avançar en el coneixement científic sobre la influència d’aquests factors en la salut dels pol·linitzadors, en condicions de camp realistes i, en particular, en les condicions climàtiques del nostre país.
En termes econòmics, s’estima que el valor de la pol·linització a Espanya se situa al voltant dels 3.292 milions d’euros anuals (22.000 milions d’euros anuals a la Unió Europea).