16
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
21:25h
L'aplec del Pi de les Tres Branques no és un acte que en els últims anys hagi pogut demostrar múscul polític, però sí ideologia i sentiment d'unitat. Malgrat el declivi de participació que ha patit darrerament, arribant a aplegar poc més de 500 persones, la festivitat entorn d'aquest pi emblemàtic i símbol dels Països Catalans continua sent un bon motiu per les entitats sobiranistes i independentistes per reclamar, d'una manera notòria i clara, l'essència de la "pàtria completa".
Així s'ha tornat a viure, aquest diumenge al Pla de Campllong, al municipi de Castellar del Riu, en un acte ple d'emocions, on totes les parts del país han recordat que segueixen vives, i on el sentiment d'unitat ha tornat a esdevenir bandera. Malgrat la proximitat del referèndum, però, l'acte no ha aplegat massa gent, i entre l'arbre citat per Jacint Verdaguer i l'anomenat Pi Jove s'han aplegat, a tot estirar, mig miler de persones.
L'aplec ha començat cap a les 11.00 del matí, amb una cercavila encapçalada pels Trabucaires de Castellar del Riu, els Gegants d'Espinalbet i els Grallers dels Castellers de Berga, que han anunciat l'arribada de la comitiva reial. Una teatralització del Rei Jaume I que, després de recitar el poema Lo Pi de les Tres Branques ha recobert l'arbre monumental de flors, llorer i promeses, i la política ha esdevingut, després, la protagonista de la jornada.
Enmig de banderes i estelades, la membre de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, Antònia Font, ha encetat els parlaments amb un emotiu recital de poesia. "Esperem que aquest sigui el darrer aplec abans de la nostra independència i llibertat definitiva", ha afirmat. Una llibertat, ha recordat, sobre la qual s'ha escrit, recitat i lluitat, i respecte de la qual no ha volgut acabar de parlar sense llegir l'antic jurament a la bandera de l'exèrcit català.
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el de l'ANC, Jordi Sànchez, han estat els encarregats de parlar en nom del Principat de Catalunya. Ho han fet posant l'accent en el referèndum del proper 1 d'octubre, una consulta, ha dit Cuixart, a la qual s'arriba "gràcies a l'esforç de moltíssima gent", i que portarà a una república "defensada a les urnes i lluitada al carrer". En la mateixa línia, Sànchez ha recordat que la voluntat de construir un "país lliure" era "imbatible", i ha assegurat que els catalans no tenen "por", ja que segueixen "l'argument de la raó i del sentiment".
"Tenim l'absoluta certesa que l'1 d'octubre hi haurà urnes", ha afegit Sánchez, que també ha volgut donar les gràcies a les persones que es mantenen al Govern i que, durant els últims dies, han rebut amenaces sobre el seu patrimoni. A més, i sobre les últimes declaracions del PSC, ha afirmat que "vergonya haurien de sentir els que han estat incapaços de fer res", mentre que Cuixart ha sentenciat: "I el PSC va tenir la barra de fer una proposta federal que no es concreta en absolutament res, i que és el darrer intent d'embolicar els catalans".
Un país íntegre i complet
Els representants de la Catalunya Nord, el País Valencià i la Franja de Ponent han estat contundents en els seus discursos sobre la unitat dels Països Catalans. "El Pi té tres branques i no en té quatre; el que avui dia coneixem com la Catalunya Nord és un tros de Catalunya que les monarquies d'Espanya i França van esquinçar", ha recordat l'escriptor i periodista Aleix Renyé. En aquest punt, ha afegit, la Catalunya Nord és una part del Principat "com ho pot ser Berga o Barcelona", tot i que sovint, ha lamentat, els catalans d'allà se senten "oblidats i menystinguts per la rereguarda nacional".
"Des que ha començat el procés, la Catalunya Nord està sent una víctima col·lateral", ha afirmat, i ha recordat que l'estat francès "no reconeixerà ni donarà suport a una independència de Catalunya", fins que no tingui més remei que fer-ho. Així mateix, el president de la Plataforma del Dret a Decidir al País Valencià, Antoni Infante, ha demanat que el Principat lluiti, també, per la totalitat del país, i que en aquest camí no "malbarati" l'oportunitat que està tenint: "Al País Valencià, abans, durant i després de l'1 d'octubre, sabrem estar a l'alçada de la solidaritat que necessiteu".
"Però la nació, la nació d'avui i la de sempre som tots nosaltres, som els Països Catalans", ha recordat, acte seguit, la coordinadora del Casal Jaume I de Fraga, Marta Canales, com a portaveu de la Franja de Ponent. En aquest territori, ha lamentat, la pervivència de la llengua "no està garantida", i ha demanat que no es perdi aquesta "idea nacional" després del referèndum, ja que la Franja és, actualment, "el paraxocs de l'oest de la nació".
"Exprimir" el potencial del referèndum
L'acte de l'Esquerra Independentista ha estat al Pi Jove, amb parlaments del Casal Panxo, Endavant i Poble Lliure. Un acte més modest que altres anys, de fet, en què l'esquerra independentista ha difós un missatge vertebrat en tres, combinant el component social amb el nacional.
"El nostre deure és exprimir el potencial del referèndum", ha avisat el portaveu del Casal Panxo, Guim Tuson. Per això, ha dit, l'esquerra independentista seguirà ferma, també, després del referèndum, reclamant el compliment de les promeses a uns governants que, tal com també ha criticat, acte seguit, el portaveu d'Endavant, Joan Sebastià Colomer, si no les executen realitzaran "traïció". I és que, tal com ha recordat, les "elits" sempre han tingut la "facilitat" d'oblidar-se de certs conceptes, com ara dels PPCC o de tirar endavant allò promès, en pro del capitalisme.
Per la seva part, el portaveu de Poble Lliure, Pep Musté, ha volgut recordar elements de "repressió" que continuen avui dia, i ha afirmat que, tard o d'hora, el poble català, decidirà.
Així s'ha tornat a viure, aquest diumenge al Pla de Campllong, al municipi de Castellar del Riu, en un acte ple d'emocions, on totes les parts del país han recordat que segueixen vives, i on el sentiment d'unitat ha tornat a esdevenir bandera. Malgrat la proximitat del referèndum, però, l'acte no ha aplegat massa gent, i entre l'arbre citat per Jacint Verdaguer i l'anomenat Pi Jove s'han aplegat, a tot estirar, mig miler de persones.
L'aplec ha començat cap a les 11.00 del matí, amb una cercavila encapçalada pels Trabucaires de Castellar del Riu, els Gegants d'Espinalbet i els Grallers dels Castellers de Berga, que han anunciat l'arribada de la comitiva reial. Una teatralització del Rei Jaume I que, després de recitar el poema Lo Pi de les Tres Branques ha recobert l'arbre monumental de flors, llorer i promeses, i la política ha esdevingut, després, la protagonista de la jornada.
Enmig de banderes i estelades, la membre de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, Antònia Font, ha encetat els parlaments amb un emotiu recital de poesia. "Esperem que aquest sigui el darrer aplec abans de la nostra independència i llibertat definitiva", ha afirmat. Una llibertat, ha recordat, sobre la qual s'ha escrit, recitat i lluitat, i respecte de la qual no ha volgut acabar de parlar sense llegir l'antic jurament a la bandera de l'exèrcit català.
El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el de l'ANC, Jordi Sànchez, han estat els encarregats de parlar en nom del Principat de Catalunya. Ho han fet posant l'accent en el referèndum del proper 1 d'octubre, una consulta, ha dit Cuixart, a la qual s'arriba "gràcies a l'esforç de moltíssima gent", i que portarà a una república "defensada a les urnes i lluitada al carrer". En la mateixa línia, Sànchez ha recordat que la voluntat de construir un "país lliure" era "imbatible", i ha assegurat que els catalans no tenen "por", ja que segueixen "l'argument de la raó i del sentiment".
El president de l'ANC, Jordi Sánchez, a l'aplec del Pi de les Tres Branques. Foto: Aida Morales
"Tenim l'absoluta certesa que l'1 d'octubre hi haurà urnes", ha afegit Sánchez, que també ha volgut donar les gràcies a les persones que es mantenen al Govern i que, durant els últims dies, han rebut amenaces sobre el seu patrimoni. A més, i sobre les últimes declaracions del PSC, ha afirmat que "vergonya haurien de sentir els que han estat incapaços de fer res", mentre que Cuixart ha sentenciat: "I el PSC va tenir la barra de fer una proposta federal que no es concreta en absolutament res, i que és el darrer intent d'embolicar els catalans".
Un país íntegre i complet
Els representants de la Catalunya Nord, el País Valencià i la Franja de Ponent han estat contundents en els seus discursos sobre la unitat dels Països Catalans. "El Pi té tres branques i no en té quatre; el que avui dia coneixem com la Catalunya Nord és un tros de Catalunya que les monarquies d'Espanya i França van esquinçar", ha recordat l'escriptor i periodista Aleix Renyé. En aquest punt, ha afegit, la Catalunya Nord és una part del Principat "com ho pot ser Berga o Barcelona", tot i que sovint, ha lamentat, els catalans d'allà se senten "oblidats i menystinguts per la rereguarda nacional".
"Des que ha començat el procés, la Catalunya Nord està sent una víctima col·lateral", ha afirmat, i ha recordat que l'estat francès "no reconeixerà ni donarà suport a una independència de Catalunya", fins que no tingui més remei que fer-ho. Així mateix, el president de la Plataforma del Dret a Decidir al País Valencià, Antoni Infante, ha demanat que el Principat lluiti, també, per la totalitat del país, i que en aquest camí no "malbarati" l'oportunitat que està tenint: "Al País Valencià, abans, durant i després de l'1 d'octubre, sabrem estar a l'alçada de la solidaritat que necessiteu".
"Però la nació, la nació d'avui i la de sempre som tots nosaltres, som els Països Catalans", ha recordat, acte seguit, la coordinadora del Casal Jaume I de Fraga, Marta Canales, com a portaveu de la Franja de Ponent. En aquest territori, ha lamentat, la pervivència de la llengua "no està garantida", i ha demanat que no es perdi aquesta "idea nacional" després del referèndum, ja que la Franja és, actualment, "el paraxocs de l'oest de la nació".
Acte polític al Pi Jove, durant l'aplec del Pi de les Tres Branques. Foto: Aida Morales
"Exprimir" el potencial del referèndum
L'acte de l'Esquerra Independentista ha estat al Pi Jove, amb parlaments del Casal Panxo, Endavant i Poble Lliure. Un acte més modest que altres anys, de fet, en què l'esquerra independentista ha difós un missatge vertebrat en tres, combinant el component social amb el nacional.
"El nostre deure és exprimir el potencial del referèndum", ha avisat el portaveu del Casal Panxo, Guim Tuson. Per això, ha dit, l'esquerra independentista seguirà ferma, també, després del referèndum, reclamant el compliment de les promeses a uns governants que, tal com també ha criticat, acte seguit, el portaveu d'Endavant, Joan Sebastià Colomer, si no les executen realitzaran "traïció". I és que, tal com ha recordat, les "elits" sempre han tingut la "facilitat" d'oblidar-se de certs conceptes, com ara dels PPCC o de tirar endavant allò promès, en pro del capitalisme.
Per la seva part, el portaveu de Poble Lliure, Pep Musté, ha volgut recordar elements de "repressió" que continuen avui dia, i ha afirmat que, tard o d'hora, el poble català, decidirà.
GALERIA DE FOTOS de l'Aplec del Pi de les Tres Branques (2017)
GALERIA DE FOTOS de l'Aplec del Pi de les Tres Branques (2016)
GALERIA DE FOTOS de l'Aplec del Pi de les Tres Branques (2015)
GALERIA DE FOTOS de l'Aplec del Pi de les Tres Branques (2014)
Ofrena floral al Pi de les Tres Branques. Foto: Aida Morales