12
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
9:28h
El Berguedà i el Solsonès són dues de les comarques del país amb més presència de processionària. Precisament per evitar futures plagues, el Departament d'Agricultura ha posat en marxa una prova pilot que consisteix en la instal·lació de més de 300 caixes niu per incrementar la presència de ratpenats i ocells insectívors, que són els principals depredadors de l'eruga i la papallona de la processionària.
Les primeres caixes niu s'han instal·lat en un bosc pròxim al terme municipal d'Olius (el Solsonès), on no es pot fer cap tractament aeri per la seva proximitat amb les zones habitades. Tanmateix, la instal·lació de les caixes niu només és un mètode preventiu, ja que tal com ha explicat el subdirector de boscos, Enric Vadell, "quan la processionària té un nivell d'atac molt elevat, aquestes actuacions no tenen cap sentit i l'única manera de controlar la plaga és amb tractaments aeris de productes biològics". Segons Vadell, quan es fan tractaments aeris no es busca l'eradicació de la processionària, ja que es tracta d'un insecte autòcton que juga un paper important dins l'ecosistema. Així doncs, els tractaments aeris només busquen reduir la plaga fins a uns nivells que no suposin problemes pel bosc ni per a la sanitat pública. Amb aquesta prova pilot, el que es pretén és evitar futures plagues. El sistema, per tant, no podrà substituir els tractaments aeris quan la processionària es converteixi en plaga. "El nombre d'animals que s'alimenten de processionària que es necessitarien per eradicar una plaga seria tan elevat que no s'aconseguiria amb aquest mètode", ha explicat.
En total, s'estan instal·lant 140 caixes per a ratpenats, que s'alimenten de la papallona de la processionària, i 200 caixes per a ocells insectívors (bàsicament mallerengues), que s'alimenten tant de la papallona com de l'eruga.
Treballs silvícoles
A banda de la instal·lació de les caixes niu, el Departament d'Agricultura també està treballant en tècniques silvícoles que facin les pinedes més resistents a la processionària, afavorint la proliferació de depredadors naturals. Així doncs, s'intenta afavorir que els ecosistemes forestals tinguin més diversitat i, per tant, més capacitat de reacció.
Cada cop hi ha més processionària
L'abandonament de camps facilita l'expansió de la processionària, ja que fa que molts terrenys s'acabin convertint en superfície arbrada amb el pi com a principal espècie, que precisament és la que habita la processionària. A banda d'aquest motiu, l'augment d'aquest insecte autòcton també s'explica pel canvi climàtic i l'existència d'hiverns cada cop més càlids.
Els danys que va produir la processionària l'hivern passat van ser molt considerables en diferents indrets de Catalunya. D'acord amb les prospeccions efectuades pel Departament, a través del Cos d'Agents Rurals, abans de la primavera, de les 725.000 hectàrees de diferents espècies de pins que hi ha a Catalunya, unes 160.000 estaven afectades en diferents graus i 18.000 en el grau més elevat.
Per la propera tardor, el Departament d'Agricultura ha previst una campanya de tractaments aeris de control en una superfície de 20.000 hectàrees.
Les primeres caixes niu s'han instal·lat en un bosc pròxim al terme municipal d'Olius (el Solsonès), on no es pot fer cap tractament aeri per la seva proximitat amb les zones habitades. Tanmateix, la instal·lació de les caixes niu només és un mètode preventiu, ja que tal com ha explicat el subdirector de boscos, Enric Vadell, "quan la processionària té un nivell d'atac molt elevat, aquestes actuacions no tenen cap sentit i l'única manera de controlar la plaga és amb tractaments aeris de productes biològics".
En total, s'estan instal·lant 140 caixes per a ratpenats, que s'alimenten de la papallona de la processionària, i 200 caixes per a ocells insectívors (bàsicament mallerengues), que s'alimenten tant de la papallona com de l'eruga.
Pla mig d'un tècnic instal·lant una caixa niu per a ratpenat en un bosc d'Olius, al Solsonès Foto: ACN
Treballs silvícoles
A banda de la instal·lació de les caixes niu, el Departament d'Agricultura també està treballant en tècniques silvícoles que facin les pinedes més resistents a la processionària, afavorint la proliferació de depredadors naturals. Així doncs, s'intenta afavorir que els ecosistemes forestals tinguin més diversitat i, per tant, més capacitat de reacció.
Cada cop hi ha més processionària
L'abandonament de camps facilita l'expansió de la processionària, ja que fa que molts terrenys s'acabin convertint en superfície arbrada amb el pi com a principal espècie, que precisament és la que habita la processionària. A banda d'aquest motiu, l'augment d'aquest insecte autòcton també s'explica pel canvi climàtic i l'existència d'hiverns cada cop més càlids.
Els danys que va produir la processionària l'hivern passat van ser molt considerables en diferents indrets de Catalunya. D'acord amb les prospeccions efectuades pel Departament, a través del Cos d'Agents Rurals, abans de la primavera, de les 725.000 hectàrees de diferents espècies de pins que hi ha a Catalunya, unes 160.000 estaven afectades en diferents graus i 18.000 en el grau més elevat.
Per la propera tardor, el Departament d'Agricultura ha previst una campanya de tractaments aeris de control en una superfície de 20.000 hectàrees.
Pla general d'una caixa niu per a ocells insectívors instal·lada en un bosc d'Olius, al Solsonès Foto: ACN