11
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
15:48h
El jaciment arqueològic de Fumanya obrirà les seves portes al públic a partir del proper dissabte 15 de juliol, malgrat que des de fa uns dies ja s’estan realitzant diferents visites amb diversos col•lectius de la comarca. Entre aquests, per exemple, un grup d’empresaris, veïns o tècnics de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, que han pogut veure de primera mà la feina feta durant els últims anys, per treure a la llum una nova cara del Berguedà.
Amb aquesta nova proposta, doncs, s’allarga l’estada turística a la comarca i, sobretot, permet donar oferta a un nou públic, segons ha informat l’Agència. I és que aquest jaciment, un dels més importants d’Europa, crida especialment l’atenció dels amants dels dinosaures, però també és un bon recurs a visitar per part de famílies i grups organitzats.
El Centre d’Interpretació del jaciment, doncs, obre les portes després d’anys d’espera. Els treballs per fer-lo realitat van començar el 2001 amb la implicació dels municipis de Fígols, Saldes, Cercs, Vallcebre i Guardiola de Berguedà, i amb el suport de l’ADBerguedà i les subvencions de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, aquest ha estat una realitat.
Les icnites de Fumanya van ser descobertes durant la primavera de l’any 1985 pels naturalistes berguedans Lluís Viladrich i Montserrat Gorchs quan observaven les mines a cel obert. El 1996 un equip internacional format per tècnics del Museu dels Dinosaures d’Espéraza (França), de la Universitat d’Amsterdam (Holanda) i del Museu d’Història Natural de Maastricht (Holanda) en va realitzar la primera cartografia. A partir del 2002 els paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i de Ruta Minera han continuat estudiant el jaciment.
Un jaciment d’importància europea
Pel que fa a la seva importància, destaquen 3.500 petjades fòssils de dinosaures, més de 40 rastres, 114 fòssils de dinosaures, cocodrils, tortugues i restes de fauna marina, 70 fulles de palmeres, 120 restes de troncs i 30 nivells amb restes de closques i ous de dinosaure. En els jaciments propers també es van trobar ossos i restes de Titanosaure així com d’altres exemplars.
De fet, el de Fumanya és el jaciment europeu més extens amb petjades de sauròpode del Cretaci superior i un dels més importants a nivell mundial. Va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) l’any 2005 per la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa al seu passat, fa milions d’anys aquest paisatge era una plana fangosa prop del mar, amb llacs poc profunds i lleres de riu que sovint s’assecaven. El mar es va enretirar progressivament i va deixar pas a rius que van esculpir el paisatge. Les empremtes dels dinosaures van quedar impreses en el fang i, un cop assecades, una capa de materials s’hi va dipositar al damunt fins a quedar solidificades en roca. La mineria de carbó a cel obert va deixar al descobert, al llarg de cinc quilòmetres, quatre grans parets verticals amb petjades i rastres dels últims dinosaures que van poblar, fa setanta milions d’anys, la Terra.
Amb aquesta nova proposta, doncs, s’allarga l’estada turística a la comarca i, sobretot, permet donar oferta a un nou públic, segons ha informat l’Agència. I és que aquest jaciment, un dels més importants d’Europa, crida especialment l’atenció dels amants dels dinosaures, però també és un bon recurs a visitar per part de famílies i grups organitzats.
El Centre d’Interpretació del jaciment, doncs, obre les portes després d’anys d’espera. Els treballs per fer-lo realitat van començar el 2001 amb la implicació dels municipis de Fígols, Saldes, Cercs, Vallcebre i Guardiola de Berguedà, i amb el suport de l’ADBerguedà i les subvencions de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, aquest ha estat una realitat.
Visites al Centre d'Interpretació de dinosaures de Fumanya. Foto: ADBerguedà
Les icnites de Fumanya van ser descobertes durant la primavera de l’any 1985 pels naturalistes berguedans Lluís Viladrich i Montserrat Gorchs quan observaven les mines a cel obert. El 1996 un equip internacional format per tècnics del Museu dels Dinosaures d’Espéraza (França), de la Universitat d’Amsterdam (Holanda) i del Museu d’Història Natural de Maastricht (Holanda) en va realitzar la primera cartografia. A partir del 2002 els paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i de Ruta Minera han continuat estudiant el jaciment.
Un jaciment d’importància europea
Pel que fa a la seva importància, destaquen 3.500 petjades fòssils de dinosaures, més de 40 rastres, 114 fòssils de dinosaures, cocodrils, tortugues i restes de fauna marina, 70 fulles de palmeres, 120 restes de troncs i 30 nivells amb restes de closques i ous de dinosaure. En els jaciments propers també es van trobar ossos i restes de Titanosaure així com d’altres exemplars.
De fet, el de Fumanya és el jaciment europeu més extens amb petjades de sauròpode del Cretaci superior i un dels més importants a nivell mundial. Va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) l’any 2005 per la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa al seu passat, fa milions d’anys aquest paisatge era una plana fangosa prop del mar, amb llacs poc profunds i lleres de riu que sovint s’assecaven. El mar es va enretirar progressivament i va deixar pas a rius que van esculpir el paisatge. Les empremtes dels dinosaures van quedar impreses en el fang i, un cop assecades, una capa de materials s’hi va dipositar al damunt fins a quedar solidificades en roca. La mineria de carbó a cel obert va deixar al descobert, al llarg de cinc quilòmetres, quatre grans parets verticals amb petjades i rastres dels últims dinosaures que van poblar, fa setanta milions d’anys, la Terra.