08
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
17:41h
La Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona han tornat a presentar l’Informe territorial de la província de Barcelona. Una publicació que arriba a la seva 14a edició i que fa balanç anual de l’evolució econòmica de la demarcació i de les 11 comarques que la conformen, entre les quals el Berguedà. En aquest sentit, l'estudi analitza la situació demogràfica, ocupacional i econòmica de cada territori i de la demarcació en general, fent balanç de diversos aspectes sobre el futur de cada territori, que permet, alhora, fer-ne la comparativa.
La situació econòmica del Berguedà, doncs, és positiva en diversos aspectes, segons l'informe, tot i que no en l'àmbit demogràfic. I és que, segons recull l'estudi a través de l'Idescat, el Berguedà apunta a ser una de les comarques que més població perdria de la demarcació de Barcelona, si es posa la vista al 2026. Això és així pel destacat envelliment de la seva població, un del més important de les 12 comarques que conformen la província. En concret, un 13,8% de la població era menor de 16 anys el 2016, el que significa que només un 62,1% de la població està, actualment, en edat de treballar. Aquesta és la dada més baixa d'entre totes les comarques.
A més, indica l'estudi, el Berguedà també és la comarca menys poblada de totes, tan sols per darrere del Moianès, i només aplega un 0,7% de la població de la demarcació, que suma 38.960 habitants. Interanualment, a més, la població disminueix un 0,9%, i és el decreixement més alt de tot el territori barceloní, amb set anys consecutius de pèrdua d'habitants. Per contra, la població estrangera ha augmentat un 10,1% el 2016, fins arribar a les 895 persones. No obstant això, el Berguedà és la comarca amb menys densitat de població, amb 34 habitants per km/2, i la majoria de municipis han perdut habitants, concretament Gironella (-96), Berga (-63), Puig-reig (-44) i Guardiola de Berguedà (-33). Els únics que destaquen per haver-ne guanyat són Avià (+34) i Sant Julià de Cerdanyola (+9).
Pel que fa a l'ocupació, durant el 2016 aquesta creix un 2,9%. En xifres absolutes, a finals del 2016 hi havia 14.543 persones ocupades residents a la comarca, 405 més que l'any anterior. Malgrat això, però, el Berguedà continua sent la comarca amb l'increment més baix, un 1,7%, inferior al 3,6% de la mitjana de la demarcació. Per sexe, l'ocupació creix en les dones més que en els homes, amb un total de 6.700 ocupades, quan els homes són 7.843. Respecte del col·lectiu estranger, els ocupats arriben als 791, amb un increment del 6,5%.
L'evolució dels llocs de treball a la comarca continua amb la tendència positiva dels darrers dos anys. L'evolució del nombre d'empreses augmenta un 0,9%, tot i que els autònoms cauen un 0,6%. De fet, és l'única comarca de la demarcació que registra una disminució dels treballadors autònoms. Per sectors, cau l'industrial, especialment en l'àmbit alimentari, de venda i reparació de vehicles de motor, i pugen les activitats relacionades amb el comerç a l'engròs i l'ocupació.
On es registra una tendència molt positiva és en l'evolució turística de l'oferta del Berguedà. Durant el 2016 les places d'establiments hotelers augmenten un 5,9% respecte de l'any anterior, el que representen 69 places més. Els allotjaments rurals, a més, també augmenten un 36,9%, i en conjunt, la taxa turística puja un 18,4% respecte del 2015, i aconsegueix recaptar 92.904 euros.
La situació econòmica del Berguedà, doncs, és positiva en diversos aspectes, segons l'informe, tot i que no en l'àmbit demogràfic. I és que, segons recull l'estudi a través de l'Idescat, el Berguedà apunta a ser una de les comarques que més població perdria de la demarcació de Barcelona, si es posa la vista al 2026. Això és així pel destacat envelliment de la seva població, un del més important de les 12 comarques que conformen la província. En concret, un 13,8% de la població era menor de 16 anys el 2016, el que significa que només un 62,1% de la població està, actualment, en edat de treballar. Aquesta és la dada més baixa d'entre totes les comarques.
Piràmide de població de l'estudi.
A més, indica l'estudi, el Berguedà també és la comarca menys poblada de totes, tan sols per darrere del Moianès, i només aplega un 0,7% de la població de la demarcació, que suma 38.960 habitants. Interanualment, a més, la població disminueix un 0,9%, i és el decreixement més alt de tot el territori barceloní, amb set anys consecutius de pèrdua d'habitants. Per contra, la població estrangera ha augmentat un 10,1% el 2016, fins arribar a les 895 persones. No obstant això, el Berguedà és la comarca amb menys densitat de població, amb 34 habitants per km/2, i la majoria de municipis han perdut habitants, concretament Gironella (-96), Berga (-63), Puig-reig (-44) i Guardiola de Berguedà (-33). Els únics que destaquen per haver-ne guanyat són Avià (+34) i Sant Julià de Cerdanyola (+9).
Pel que fa a l'ocupació, durant el 2016 aquesta creix un 2,9%. En xifres absolutes, a finals del 2016 hi havia 14.543 persones ocupades residents a la comarca, 405 més que l'any anterior. Malgrat això, però, el Berguedà continua sent la comarca amb l'increment més baix, un 1,7%, inferior al 3,6% de la mitjana de la demarcació. Per sexe, l'ocupació creix en les dones més que en els homes, amb un total de 6.700 ocupades, quan els homes són 7.843. Respecte del col·lectiu estranger, els ocupats arriben als 791, amb un increment del 6,5%.
L'evolució dels llocs de treball a la comarca continua amb la tendència positiva dels darrers dos anys. L'evolució del nombre d'empreses augmenta un 0,9%, tot i que els autònoms cauen un 0,6%. De fet, és l'única comarca de la demarcació que registra una disminució dels treballadors autònoms. Per sectors, cau l'industrial, especialment en l'àmbit alimentari, de venda i reparació de vehicles de motor, i pugen les activitats relacionades amb el comerç a l'engròs i l'ocupació.
On es registra una tendència molt positiva és en l'evolució turística de l'oferta del Berguedà. Durant el 2016 les places d'establiments hotelers augmenten un 5,9% respecte de l'any anterior, el que representen 69 places més. Els allotjaments rurals, a més, també augmenten un 36,9%, i en conjunt, la taxa turística puja un 18,4% respecte del 2015, i aconsegueix recaptar 92.904 euros.