Una cosa de barrets

No m'interessen els barrets, sinó el cap que els porta. Per això, sempre busco els ulls: per trobar la porta que em permeti accedir a la persona. I quan algú, entossudit en exhibir el seu capell, per complex o perquè s'avergonyeix del que hi ha a sota (o perquè a sota no hi ha res), no es descobreix davant de mi i dels altres i em defuig la mirada, li respecto el gest i la indumentària, però m'acaba de caure als peus.

Tots portem algun barret. Jo també, però no el porto ben calat. El porto, així, una mica de costat, i només el faig servir per saludar.

Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.

Bet Calderer és una Berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col•laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”.