The Dead Daisies

per Pep Saña, 5 de juliol de 2017 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Originalment la banda va ser creada al 2012 a Sydney pel seu guitarrista, David Lowy, magnat dels centres comercials Westfield i membre d'una de les 5 famílies més riques d’Austràlia, a més de pilot d’avions i músic professional, i pel cantant i compositor neozelandès Jon Stevens (INXS). Tot sorgeix quan Jon Stevens entra en contacte amb el guitarrista David Lowy amb la intenció de fer alguna cosa nova, així que es reuneixen amb un parell de guitarres i deixant-se portar per la inspiració i influències de bandes amb les quals han crescut, sis hores més tard ja tenien escrites dotze cançons.

Influenciat pel rock dels 70 i principis dels 80, el so de The Dead Daisies és un hard rock barreja de Bad Company, Aerosmith, The Faces, Free o Humble Pie, de veu poderosa, riffs de hard rock i blues, grans cors i melodies potents. Amb la trajectòria dels seus membres, estrelles del rock reconegudes i els seus incendiaris directes, els fans de tot el món estan descobrint la banda que està retornant el hard rock al lloc que li correspon.


The Dead Daisies, amb seu a Austràlia, neix com un col•lectiu musical, creat originalment com una formació  de rotació amb noms que han deixat la seva empremta al planeta rock. Els noms de músics il•lustres que han format part d’aquest projecte de Lowy son tan importants com, Jon Stevens (INXS), Richard Fortus (Guns N 'Roses), Dizzy Reed (Guns N' Roses), Frank Ferrer (Guns N 'Roses), Darryl Jones (The Rolling Stones), Bernard Fowler (The Rolling Stones), Damon Johnson (Alice Cooper), Tommy Clufetos (Alice Cooper, Black Sabbath), Charley Drayton (The Cult, The X-pensive Winos), John Tempesta (The Cult) o Jackie Barnes (Jimmy Barnes) entre d’altres. 

El concepte de The Dead Daisies és reproduir música nova pels fans de rock clàssic, la característica és la de tenir alguns dels millors rockers del planeta a les seves files, tots amb un currículum espectacular, això ha fet que se’ls obrint les portes per allà on passin gairebé abans de trucar. La banda actual esta formada pel carismàtic cantant John Corabi (Mötley Crüe), un dels millors guitarres solistes del moment, Doug Aldrich (Whitesnake, Dio), l’extraordinari baixista Marco Mendoza (Whitesnake, Thin Lizzy), la màquina de tambors Brian Tichy (Ozzy Osbourne, Whitesnake) i el guitarra rítmica i fundador David Lowy (Red Phoenix, Mink). 

Des de la seva aparició al 2012, en uns temps difícils per la musica rock i en els què s'ha anunciat la seva mort per enèsima vegada, The Dead Daisies han sorprès al món amb tres àlbums d’estudi i un en directe, girant amb els grans noms del rock com ZZ Top, Aerosmith, Lynyrd Skynyrd, Bad Company, Judas Priest, Kiss, Whitesnake, Def Leppard o Hollywood Vampires. 


The Dead Daisies (2013)


L'àlbum debut i homònim de The Dead Daisies és una perla, destacat per la crítica musical que va elogiar el fet que sonessin com si haguessin estat de gira junts durant tota la seva vida. En aquest disc, la banda va rescatar el so del rock clàssic amb tocs  surenys, blues i soul. S’han tret de la màniga un pack complet de melodies que enganxen, cors harmònics i potents i addictius riffs. El mateix Lowy el defineix com la nova música dels 70 i Richard Fortus com una d'aquelles velles bandes en les que mentre toquen estan seguint la música i escoltant-se els uns als altres, com una conversa entre ells. 

Al llarg de tot l'àlbum predominen les tornades i melodies enganxoses. Aquesta meravella de debut gravat a Los Angeles s’obre amb la fantastica It's Gonna Take Time, inclou temes com el primer single del disc, Lock ‘N’ Load, co-escrita i interpretada per Slash, que només començar amb un deliciós riff, ja reconeixes aquest so tan característic que surt de la seva Gibson Les Paul, és Slash, no cal dir res mes. Un altre dels temes destacats és el segon single, Washington, que t’entra a la primera, Can’t Fight This Feeling i Yesterday donen el toc lent a l'àlbum, dues meravelloses balades.

Una mostra de l'enorme qualitat que poden arribar a tenir uns quants músics que s'ajunten en el que se sol anomenar súper grup, i quan la química i el feeling sorgeix entre ells, el resultat acostuma a ser un súper disc, com és aquest. Si se’n ha parlat tant i tant be, cal parar-hi l’atenció que mereixen. La formació de la banda per aquest primer àlbum seria, Jon Stevens – Veu (INXS), Charley Drayton – Bateria (The X-pensive Winos/The Cult), Richard Fortus – Guitarra (Guns N’ Roses/Thin Lizzy), Darryl Jones – Baix (The Rolling Stones), David Lowy – Guitarra (Red Phoenix/Mink) i Dizzy Reed – Teclats (Guns N’ Roses).

The Dead Daisies - Lock 'N' Load Ft Slash


The Dead Daisies - Washington


The Dead Daisies - Yesterday


The Dead Daisies - It's Gonna Take Time


Durant la gira per Australia i Nova Zelanda al 2013 en la que compartien cartell amb Aerosmith i per qui obrien els concerts, el cantant Jon Stevens es va veure obligat a actuar amb una cama i el braç embolicats degut a les lesions que va patir quan fugia de l’atac d’un  cocodril un dia que havia sortit a pescar.

A l'estiu de 2014, The Dead Daisies treu al mercat un EP titulat Face I Love amb quatre temes nous, Face I Love, Angel In Your Eyes , Your Karma i un cover dels Beatles, Helter Skelter. La formació de la banda en aquest EP era Jon Stevens - veu, Brian Tichy - bateria, Richard Fortus - guitarra, Marco Mendoza - baix, David Lowy - guitarra i Dizzy Reed - teclats.

The Dead Daisies - Face I Love


The Dead Daisies - Angel In Your Eyes


Al febrer de 2015 The Dead Daisies es convertia en la primera banda de rock occidental que tocava a Cuba desprès que l’administració Obama tornes a obrir relacions amb el govern Cubà. Els rockers van ser convidats per la Agencia Nacional del Rock i el Instituto Cubano de la Música del Ministerio de Cultura. Per aquesta visita, la banda es va mobilitzar amb Lowy, Fortus, Mendoza, i Reed, als que se’ls va unir el baixista Darryl Jones (Rolling Stones) i el nou bateria Brian Tichy , a més dels cantants John Corabi (que es convertiria en el nou vocalista de la banda) i Bernard Fowler (Rolling Stones) en el lloc de l'absent Stevens.  Durant la seva estada a l’Illa, van gravar cançons pel seu proper àlbum amb la col•laboració de músics cubans, amb diversos tallers i visites programades a escoles de música, segons van informar en un comunicat de premsa. Posava punt i final a la visita el concert rock per la pau, un show ple d'energia al Maxim Rock Club de l'Havana davant de més de 6.000 fans. Va ser una setmana inoblidable en la que els membres de la banda es van submergir en la cultura cubana i de la que David Lowy la va anomenar com "una de les millors experiències musicals de la meva vida”.

Durant la seva visita a Cuba, van gravar el videoclip del primer single pel que seria el nou àlbum titulat Revolución, titulat expressament així amb la intenció de recordar al mon el significat del rock clàssic, una música que simbolitza una revolució. El single promocional es titula Midnight Moses, és un cover del tema original dels Alex Harvey Band, i si l’original és un gran tema, aquest cover al meu parer el supera.

The Dead Daisies - Midnight Moses



Revolución (2015)
 
 
Després del sorprenent primer àlbum, editen Revolución (amb accent en castellà). Probablement la majoria del personal els va descobrir (i veure) com una gratíssima  sorpresa obrint per KISS en la seva gira mundial de celebració del 40 aniversari de la banda, això era el 21 de juny de 2015 al Palau Sant Jordi de Barcelona. Ja els coneixia del primer disc, però a més de tornar a veure KISS, poder veure en directe per primera vegada aquesta banda no es podia escapar i el cartell era de luxe. La veritat és que es van marcar un bolo espectacular, amb tots els inconvenients que suposa fer de teloner, 45 minuts de concert per presentar aquest Revolución i atacar amb tot el ferro, se’ns van fer molt curts, deixant a l’ambient ganes de tornar-los a veure en un concert sencer i com caps de cartell. The Dead Daisies s’han consolidat molt des d’aleshores i s'han convertit en una autèntica realitat en aquests temps en que es troben a faltar bandes de rock fresques, autentiques, solvents i amb entitat, te molt mèrit, perquè precisament no son pas uns xavalets jugant a ser roquers que somien arribar al que ja eren quan encara existia el casette. The Dead Daisies son autèntics animals d'escenari i “veterans de guerra”, bregats en mil batalles del hard rock, a més de musics de primeríssima línia, però el que marca la diferència és la química entre ells, la compenetració i les idees clares. 

Des de la primera peça de l'àlbum, titulada Mexico, un excel•lent tema d’aires  setenteros, ja s’intueix que d'aquí en endavant ens espera un discás, facturat sobretot amb molta ànima. I el pronòstic no enganya, perquè en arribar a l'últim tema, l'única cosa que es pot assegurar, és que és un discás de hard rock del bo, molt de la vella escola, pletòric i directe. Els temes més destacats, pinzellades dels AC/DC a Mexico, Looking For The One d'un sabor hard-rockero i que per moments recorda els grans temes de Whitesnake, Empty Heart, d’aires surenys que recorden Lynyrd Skynyrd, Something I Said és una balada amb un solo de guitarra preciós, rock’n’roll clàssic que recorda a The Who al tema Devil Out Of Time i el que al meu parer és la joia de la corona del disc, Midnight Moses, un cover de The Sensational Alex Harvey Band del 1972, un d’aquells pocs casos en que probablement és millor el cover que l’original. En  aquest àlbum agafa el comandament de la veu l'ex- Mötley Crüe, John Corabi, que a més aporta molt a la composició de cançons. Cal dir que l’anterior cantant, Jon Stevens, co-escriu 4 dels 13 temes de l’àlbum i que compte amb les col•laboracions del cantant australià Jimmy Barnes i del seu fill Jackie Barnes a la bateria. Així doncs,  la formació de la banda en aquest Revolución queda amb, John Corabi - veu, Brian Tichy - bateria, Richard Fortus - guitarra, Marco Mendoza - baix, David Lowy - guitarra i Dizzy Reed - teclats.

The Dead Daisies - Mexico


The Dead Daisies - Looking For The One


The Dead Daisies - Empty Heart


The Dead Daisies - Something I Said


The Dead Daisies - Devil Out Of Time



Make Some Noise (2016)
 

En aquest àlbum no es tractava només d'un canvi de formació, el guitarra Richard Fortus (Guns N’ Roses i guitarrista de la primera formació) el substitueix el genial Doug Aldrich (Whitesnake, Dio), sinó que també és conceptual, perquè el teclista Dizzy Reed (Guns N’ Roses) no ha estat substituït (recordar que Richard Fortus i Dizzy Reed han tornat a Guns N’ Roses per la seva gira mundial de reunió Not in This Lifetime Tour), passant la banda a la clàssica formació de, cantant, dues guitarres, baix i bateria. Amb aquest equip s'ha creat Make Some Noise, un àlbum de categoria, que no s'ha quedat nomes amb les modificacions de la formació sinó que, a més o precisament per això, s’ha centrant més en el rock clàssic, amb clares influències de Queen, The Who, Whitesnake, AC/DC o Aerosmith. L'essència d'aquest Make Some Noise (fer soroll) és més que una declaració d'intencions, com molt bé diu el seu títol ve a fer molt soroll, és un disc on la banda ho ha posat tot i es nota la marca del mag Aldrich a la guitarra.

Make Some Noise conté dotze cançons, de melodies enganxoses i riffs de hard rock potents, és fort, enèrgic i sona real. Produït per Marti Frederiksen (Aerosmith, Def Leppard, Motley Crue), ha rebut grans elogis de la premsa musical. L'australià David Lowy, un dels guitarres i fundador de la banda, és l'únic que queda del principi, l’acompanyen John Corabi a la veu, Marco Mendoza al baix i veu, Brian Tichy a la bateria i el genial Doug Aldrich a la guitarra solista. Deu temes propis i dues  versions completen aquest gran disc d'una formació nascuda al 2012, però que és ara, amb la formació actual quan han triomfat mundialment i han estat reconeguts pel gran públic, triomfant allà on van. Hard rock inspirat en els sons més clàssics, tan et recorda a Aerosmith a We All Fall Down, com a Motörhead a Mainline com al We Will Rock You de Queen a Make Some Noise, com AC/DC a la inicial Long Way To Go, com Mötley Crüe a Last Time I Saw The Sun o a Led Zeppelin a How Does It Feel. Un dels covers és Fortunate Son, dels Creedence Clearwater Revival, una fantàstica versió bastant trallera del tema. L’altre cover tanca el disc, un homenatge, en aquesta ocasió a The Who amb la festiva Join Together, un tema curiós de la banda britànica perquè al seu moment va sortir directament amb single sense entrar a cap disc, la revisió en aquest cas segueix sent bastant fidel a l'original.

The Dead Daisies - Long Way To Go


The Dead Daisies - Make Some Noise


The Dead Daisies - Song And A Prayer


The Dead Daisies - Mainline


The Dead Daisies - Join Together



Live & Louder (2017)


El Make Some Noise World Tour 2016 va començar a Alemanya amb The Hollywood Vampires (una súper banda de rock nord americana formada al 2015 per Alice Cooper, l'actor Johnny Depp i el guitarrista dels Aerosmith Joe Perry per homenatjar la música d'estrelles de rock mortes als anys 70. El nom deriva d'un club fundat per Alice Cooper a finals dels 70, al que solien visitar músics com John Lennon i Ringo Starr dels Beatles, Keith Moon de The Who i Micky Dolenz de The Monkees. Alguns dels músics que han format part de les gires de la banda son tant importants com Duff McKagan i Matt Sorum de Guns 'N Roses i Robert DeLeo dels Stone Temple Pilots. L’àlbum d'estudi titulat Hollywood Vampires (2015), va comptar amb les col•laboracions de Paul McCartney, Dave Grohl (Foo Fighters), Joe Walsh (Eagles) i l’actor Christopher Lee, entre d’altres). 

Continuarien pels festivals més grans d'Europa, entre ells el colossal Wacken Open Air a Alemanya i el Woodstock a Polònia, on van tocar davant de 250.000 persones. Van penjar el cartell de Sold Out a tots els concerts a Alemanya i Anglaterra, durant l’estiu giraven pels Estats Units obrint per KISS en el seu Freedom To Rock Tour. Com a caps de cartell presentaven el seu show als prestigiosos Whisky-A-Go-Go de Los Angeles i el Webster Hall de Nova York. The Dead Daisies continuava la seva gira i per primera vegada visitava el continent asiàtic, amb una actuació memorable al Loud Park Festival al Japó i Corea del Sud. Desprès d’embarcar-se altre vegada amb KISS en el KISS Kruise VI per navegar per Mèxic i les Illes Caiman, cap a finals d’any, tornaven a Europa i el Regne Unit per començar una extensa gira, acompanyats de la banda Irlandesa The Answer, penjant el cartell de Sold Out a la majoria de concerts. Aquesta seria l’ocasió per saldar el deute d’aquelles ganes de tornar-los a veure en un concert sencer i com a caps de cartell que van deixar el juny de 2015. La cita era l’11 de  desembre a La2 Apolo de Barcelona, The Dead Daisies ho van donar tot, des de la intro Whole Lotta Sabbath (una barreja entre el Whole Lotta Love de Led Zeppelin i el War Pigs de Black Sabbath) per obrir amb la seva primera descàrrega, un intens Long Way To Go en el que ja es podia veure l’actitud que tindria la banda, públic entregat, so perfecte, setlist amb tot el ferro i gaaaas. Poder-los veure de tant a prop que fins i tot el mag de la guitarra Doug Aldrich ens la va deixar tocar, no te preu (i no em refereixo als 22€ de l’entrada, que és barat comparat amb d’altres), per tancar amb la fantàstica Midnight Moses, 1 hora i tres quarts per flipar de veritat, inoblidable. 

La màgia de veritat en el rock’n’roll passa a l'escenari, amb la banda i l'audiència alimentant-se de l'energia que transmeten, que és el punt fort de The Dead Daisies i on destaquen. La captura de l'energia, l'adrenalina i el seu compromís queda plasmat a l’àlbum en directe titulat Live & Louder, gravat arreu del món i editat al maig de 2017. 

Però The Dead Daisies no paren, hi ha tot un planeta per conquerir i ara, la banda ha iniciat una gira mundial que els portarà a uns concerts més grans i amb més públic. La gira europea d’estiu inclou actuacions als festivals més grans d'Europa, Download Festival, Sweden Rock, Rock Hard Festival, Hellfest i Graspop, amb parada a moltes ciutats europees que ja estan penjant el cartell de Sold Out. Els fans japonesos també han reclamat a The Dead Daisies per tornar al Land Of The Rising Sun Festival, amb shows a Tòquio i Osaka. La gira mundial també desembarcarà a Sud Amèrica, en el seu debut al continent, amb concerts a Brasil, Xile, Argentina i Mèxic. Per acabar, The Dead Daisies assaltaran les 12 ciutats més importants de Nord Amèrica en la seva primera gira com a caps de cartell, que inclourà Nova York, Chicago, Toronto, Los Angeles i Las Vegas. 

Recordeu bé aquest nom, The Dead Daisies, i si em permeteu la recomanació, val molt la pena. Aquí us deixo dos concerts sencers molt recents, al primer hi trobo a faltar l’habitual arrancada amb el tema Long Way To Go, però que hi farem, coses del setlist. Al segon si que hi és, però comença la cançó tallada i per uns moments no li funciona el micro, el poso perquè varia una mica el Setlist l’un de l’altre.
  
The Dead Daisies - Live & Louder Tour - Copenhagen 8-6-2017



Setlist : 01 Mexico 02 Make Some Noise 03 Song And A Prayer 04 Rockin' In The Free World 05 We All Fall Down 06 Lock 'n' Load 07 Last Time I Saw The Sun 08 Drum Solo 09 Join Together 10 With You And I 11 Mainline 12 Helter Skelter 13 We're An American Band 14 Midnight Moses 15 Highway Star.

The Dead Daisies - Gelsenkirchen, Germany, Rock Hard Festival 02-06-2017 


 
 
Pep Saña Vaig néixer el mateix any que els Rolling Stones a Vilada, i ara ja n’he viscut més a Berga. Vaig créixer escoltant els Déus del rock dels 70’s (els peluts, com deia el meu pare) i aquell “microbi” encara és a la meva sang. Sóc mestre industrial tèxtil, tot i que vaig canviar la Fàbrica per la ja desapareguda botiga de discs i pel·lícules Born 12.

 

 

Participació