10
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
10:38h
L’Arxiu Comarcal del Berguedà ha presentat aquest divendres en una roda de premsa els dos volums restaurats de la sèrie “Notables”, que apleguen diversos elements de valor històric i documental sobre Berga. Una restauració que es porta a termes des del 2007, i que inclou la correspondència rebuda per l’antic Consell Municipal de la vila de Berga, amb tot un recull de cartes de reis, virreis, capitans generals i altres membres destacats del govern i l’administració entre el 1626 i el 1663, i el que s’ha anomenat “Llibre verd”.
En aquest segon volum, els berguedans es van proposar recollir les notícies més importants del passat de la ciutat, com ara la baixada de la Mare de Déu de Queralt a Berga en diverses ocasions, o bé les plagues, guerres o altres conflictes, fins al detall de la Guerra Gran i de les Guerres Carlines. Un llibre, però, segons han informat, que no està complet, ja que es va deixar d’utilitzar el 1882, i també està molt malmès en determinats punts, on faltes fulls i està descosit.
Els dos volums, han indicat, seran exposats en una vitrina de vidre i aniran acompanyats d’un petit reportatge fotogràfic on s’exposarà quin era l’estat previ a la restauració, i quins són els processos aplicats fins a arribar a l’estat actual. Segons el director de l’Arxiu, Xavier Pedrals, el resultat és “molt satisfactori”.
En aquest segon volum, els berguedans es van proposar recollir les notícies més importants del passat de la ciutat, com ara la baixada de la Mare de Déu de Queralt a Berga en diverses ocasions, o bé les plagues, guerres o altres conflictes, fins al detall de la Guerra Gran i de les Guerres Carlines. Un llibre, però, segons han informat, que no està complet, ja que es va deixar d’utilitzar el 1882, i també està molt malmès en determinats punts, on faltes fulls i està descosit.
Els dos volums, han indicat, seran exposats en una vitrina de vidre i aniran acompanyats d’un petit reportatge fotogràfic on s’exposarà quin era l’estat previ a la restauració, i quins són els processos aplicats fins a arribar a l’estat actual. Segons el director de l’Arxiu, Xavier Pedrals, el resultat és “molt satisfactori”.