És asfixiant. Dijous, Salou: Investiguen una suposada agressió sexual de quatre menors a una nena de 13. Dimecres, Esparreguera: Adolescent acusat d'agredir sexualment una nena de 13. Dimarts, el Vendrell: Cinc menors implicats en l'abús de dos nens de 12. Dimarts passat, Badalona: Un grup de sis nois haurien violat una nena d'11 als banys d'un centre comercial. En una setmana, setze menors d'edat, directament vinculats amb violacions a víctimes que potser ni tan sols tenen encara la regla. No tots els casos han passat en aquests set dies, alguns són anteriors, però és ara quan han sortit a la llum. I la pregunta òbvia a fer-se és què està passant.

Què està fallant perquè 1 de cada 10 delictes sexuals comesos el 2022 fossin en mans de menors d'edat? L'esgarrifor de les dades fa venir mal de panxa. L'any passat cada setmana cinc menors van agredir sexualment algú. Això, segons els Mossos. Però és que fa uns dies, a Ser Catalunya explicàvem que el Servei d'Atenció als Menors Inimputables -els que tenen menys de 14 anys i que, per tant, no se'ls pot aplicar cap delicte- ha rebut en un any un centenar de denúncies relacionades amb la llibertat sexual. Dels setze implicats d'aquesta setmana, set són sucre dins del circuit penal. 

Salta a la vista que tenim un problema estratosfèric, que cal atacar des de tots els flancs, especialment a casa i a l'escola, però no només. Encara una dada més, Feminicidios.net assegura que una de cada quatre violacions grupals les han perpetrat menors. I hi detecten un patró dominant: intimidació, violència i gravació de l'agressió per fer-ne després difusió. I aquí anem a parar a la mare dels ous. El porno. 

L'accés prematur a la pornografia depravada i degenerada, la mainstream, que és aquella on la dona se sotmet a l'home, no té precedents amb generacions passades, quan a tot estirar es passaven revistes porno d'amagat i la imaginació hi feia la resta. O esperaven el cap de setmana per baixar al videoclub a llogar una pel·li X. Ara tot és explícit, abundant i a l’abast d’un sol clic. La meitat dels adolescents entre 14 i 17 anys asseguren veure porno de manera recurrent. L'edat mitjana d'entrada al món de la pornografia, una indústria que mou 13 bilions de dòlars l'any, és d'11 anys. Aquests són els referents. I aquests són els patrons que repeteixen.

I sí, l'educació sexual a l'escola i a casa és primordial. Assumir que, ara per ara, vetar l'entrada dels menors a l'univers del porno és com posar portes al camp i abordar la realitat de cara. Preguntant, parlant-ne i, si cal, veient-ho junts per assenyalar que aquelles pràctiques de violència, de submissió, de sexe sense condó, no són normals. Però no s'hi val quedar-nos només amb la responsabilitat que cal exigir a docents, tutors, pares i mares. Perquè aquí la voluntat política també és clau, i cal exigir-la. Cal capar el porno. Fixar un mecanisme molt més infranquejable de verificació d'edat, perquè ara existeix i se'l toregen. I a més, cal ficar mà a la indústria. Explicava fa setmanes l'Imma Sust que de cinema porno, n'hi ha que és sa, que no és tòxic, un porno on la dona gaudeix com l’home. Un porno que és residual. El problema és que es deixi mans lliures a la indústria per produir sense filtres. Així com l'enaltiment del franquisme és delicte, l'enaltiment de la violència sexual o la submissió de la dona també hauria d'estar penat. Si costa tant capar-ne l'accés, que es reguli què es produeix i es pintin ben clares les línies vermelles. No serà la solució definitiva, però segur que ajuda.