1 de 10
Opinió

Article de Miquel Casellas: «Els pastorets consistorials del Vendrell»

L’autor fa un simil entre personatges dels Pastorets i de la política vendrellenca

Pastorets | PV
per Miquel Casellas, El Vendrell | 23 de gener de 2023 a les 22:09 |

Enguany els Pastorets del Vendrell gaudiran d’una àmplia representació del consistori municipal que caduca el proper 28 de maig i abans que això passi alguns dels candidats i companys d’aventures intentaran sortir el màxim possible en els diferents actes que es vagi fent a la vila fins aquesta data clau en la vida i cartera de molts dels nostres líders.

Per donar un cop de mà al gran  i etern director dels Pastorets, farem bullir una mica l’olla de com podria ser una edició vendrellenca amb els candidats i personatges que naveguen en aquest món de la política local.

La part final de l’obra l’acabaríem amb el Martí Carnicer i el Jaume Domingo fent de Josep i Maria. Ja n’hi ha prou de fórmules binàries i arcaiques. Des de l’Ajuntament de tota la vida i més enllà i des de la seu central del Consell Esportiu comarcal ells serien els protagonistes del quadre final amb tots els polítics que han passat a les seves odres durant aquests 40 anys de pseudodemocràcia. No hi faltarien l’estrella gentilesa de l’empresa municipal d’enllumenat públic i la cabra i el bou gentilesa de parcs i jardins. La resta doncs com sempre, FCC. Evidentment el nen que protagonitzaria el quadre seria el Soriano que representa el futur d’aquesta escena en el principi de tots els temps. El seu predecessor ja és passat, ja porta molts anys a la política i no ha volgut fer el salt. Ara ja hem d’apostar directament per les noves generacions sempre trampes ni cartons. 

El cronista de tot això serà el gran Pep Mercadé que juntament amb la seva companya d’aventures Mar Galeano podrien ser perfectament els papers de Grillat i Farruc. Ells dos entre lluitant entre el bé i el mal per no caure en els seus paranys i buscant sempre el punt just de tot plegat. 

El nostre Lucífer més endimoniat seria en Navarrete que fins fa quatres dies era el terror del Defensor del Poble, les actes malguardades, la memòria històrica, el Parven, el consell d’administració de la televisió i movia cel i terra  llençant foc educadament i per etapes contra el seu enemic visceral del bé que entre mentides i embolics anava sortejant la partida a l’espera que algú dia acabessin aquests cara a cara que l’havia deixat molt malmès més d’un cop. 

Al seu costat tenim el Llasat dimoni que sap més per vell que per dimoni que amb el seu to de veu suau pim pam a ritme del timbal dels armats les anava disparant amb sageta afilada cap al bé que amb el seu escut superprotector deixava caure la pluja de dards intentant no fer-se gaire mal durant el combat.

Després tenim el bé i el mal amagats dins el poble. Alguns membres d’aquest col·lectiu han parlat el mínim durant tota la legislatura, com  és el cas de Ciutadan’s que han estat amb els seus ordinadors seguint el que passava el ple. Per altra banda, en el poble, sense més transcendència que aquests 4 anys ha sortit figures la Barbara Perís amb mesures que quedaran pel record dels espectadors i tot allò que hem contribuït al clima. 

Llavors tenim un breu sèrie de pocs capítols que es diu des de que n t’entenc que t’estimo més que ha acabat amb final feliç declarat per si algú es pensava una altra cosa. Pels nostàlgics entre el poble hem assistit a deixe’m la Diputació i tornem al negoci familiar que és més tranquil. 

Doncs ja ho sabeu tres horetes de Pastorets i gaudir d’aquesta versió consistorial inètida fins l’actualitat.

Participació