SOCIETAT

Giorgio Serafini, supervivent dels anys de glòria de la nit calafellenca

El restaurador, que fa quatre any que va tancar el local, ha esdevingut pagés al Pla de Mar del Vendrell

per Llorenç Aviñó , El Vendrell, 4 d'abril de 2021 a les 20:55 |
Giorgio Serafini | LLA
La primavera ha esclatat al Pla de Mar del Vendrell. A les estribacions de la muntanya un home recull el que li ofereix la terra que treballa. És un pagés, i Cavaliere de Reppublica d’Itàlia.

Ara fa quatre anys va anunciar el tancament del seu resturant al carrer àngel Guimerà de la platja de Calafell, on havia arribat a finals dels anys 60 del segle XX per obrir un local que ja és part de millor història de les nits de Calafell, L’Arlequino. Després va venir el Giorgio, restaurant d’alta gastronomia. D’aquí a uns mesos Giorgio Serafini farà 80 anys. La seva és una salut de ferro, i, com sempre, té el cap ple de projectes.


És un supervivent de la generació que va fer gran la Platja del municipi, que ha vist com els seus companys de viatge han anat desapareixent. L’últim, el seu amic de l’ànima, L’Albert Tàpies, cronista d’aquells temps gloriosos, autor d’un llibre imprescindible per entendre l’época “L’esclat del turisme a Calafell”.

Serafini no és al menjador del Giorgio, aquell local mític és buit d’ençà que va tancar, però el menjador del Giorgio existeix, amb els seus mantells de color rosa, amb les baranes verdes, amb els quadres i amb la màgia de tants i tants escriptors, músics,cantants, poetes i vividors que hi van seure, amb els misteris de tantes i tantes trobades discretes de gent amb poder que hi van tancar negocis. Aquell menjador és un mite que fa olor de tòfona blanca i que té gust de champagne i música de Toto Coutugno.


Ara Serafini espera el pas de la pandèmia, el torn de la vacuna, les faves de l’hort, els ous de les gallines, i el moment de retrobar-se amb els amics. La Plaja de Calafell té poc a veure amb el territori en transformació que ell va descobrir en els temps del Capitan Arguello de Carlos Barral.

Però ara, ara que l’Albert i tants i tants altres ja no hi són, és un supervivent i un testimoni únic del Calafell que mai no tornarà. Des del Pla de Mar del Vendrell es veu el Mediterrani, hi ha un pagés a l’hort, un “contadino”, és Cavaliere de Reppública d’Italia. La primavera esclata.

 

Participació