Opinió

Article de Josep Mitjans Benach: «Som Capital»

Josep Mitjans, el llibreter més conegut del Baix Penedès ens aporta la seva visió de la situació actual

per Josep Mitjans Benach , El Vendrell, 24 de març de 2020 a les 15:31 |

També és mala sort. Per una vegada que el Vendrell podem tenir cert protagonisme a nivel nacional en ser nomenat Capital de la Cultura Catalana 2020 - l’inauguració de la qual va començar amb prou bon peu-,ens topem ara amb aquesta plaga del coronavirus que esguerra tots elsplans immediats. Els actes del febrer, març i abril anul.lats, i espera… 

Certament tot això que està passant és tant bèstia (i, si fos només aquí, rai), que ens haurem de proveïr de molta imaginació, paciència, serenitat, disciplina, comprensió, i si en fossim capaços, d’un punt de sentit de l’humor, per sortir-ne del tot indemnes. No és fácil, no. La temptació de baixar al carrer fent trampetes amb moltes compres petites en lloc de fer-neuna de setmanal, anar a la platja a estirar les cames -com que hi ha poca gent…-, és tant gran (a mi m’ha passat), que s’arriba a comprendreperfectament. No estem preparats per quedar-nos tancats a casa un mes, ovés a saber quant de temps.  

Sort en tenim que entre tanta angoixa sorgeixen arreu, i sobretot per part de persones joves, iniciatives creatives i solidàries que ajuden a omplir els diesd’enclaustrament a grans i petits o a idear solucions, encara que siguinparcials, als molts reptes que ens planteja aquesta situació anòmala. La bondat que es manifesta amb aquestes accions és una esperança pel futur.    

Però, mentrestant hem de seguir les normes que s’ens imposen, amb una certa dosi d’esperit quaresmal per dir-ho d’alguna manera. Aquest any ni la Pasqua podrá ser igual d’alegre. Les autoritats polítiques i sanitàries, d’aquíi d’allà, que són les que han de prendre decisions i marcar les pautes sobre el règim de confinament no ho tenen gens fácil. Facin el que facin serán criticats. Ara i després. Per massa durs o massa tous. No voldria està en el seu lloc. Potser hauriem de fer-los confiança.

Després d’aquest parèntesi que se’ns farà llarg, quan tot hagi passat i poguem tornar a la vida normal, hauriem de reprendre amb entussiasme les activitats de la capitalitat de la Cultura catalana, afegint-ni de noves si cal per compensar les suspeses. Hem d’aconseguir que el logo de la cel.lebració, amb l’alegre corona de coloraines, ens faci oblidar aquesta intrusa corona amb el virus enganxat que tant de mal ha fet i que ensamarga temporalment l’existència. Però la vida seguirà i tornarem a somriure.

 

Participació