Article de Jordi Sánchez: «L’habitatge en el moviment Okupa»

L’exalcalde de Calafell aporta la seva visió i possibles solucions al greu problema de les ocupacions que pateix el Baix Penedes

per Jordi Sánchez Solsona , Calafell, 18 de febrer de 2020 a les 18:09 |

Fet social. El moviment Okupa ve de lluny, anys 1960. És un fet social que consisteix en ocupar propietats, tant privades com públiques, per tal de manifestar mancances socials, culturals i polítiques entre d’altres, però sobretot de denuncia contra l’especulació, també per defensar el dret a l’habitatge social. Es visualitzen fàcilment, en edificis amb retolacions com: Casals, Ateneus, etc. A vegades utilitzen el topònim de l’indret . Sol instal·lar-setemporalment, però la realitat es que sol perdurar fins que el procediment legal els desocupa.

En l’habitatge. Des de la bombolla immobiliària iniciada en els anys 1980 que durarà fins que esclata la crisis de Lehman Brothers l’any 2008 associada amb la crisis financera global, fa que es desestabilitzin moltes famílies que es queden sense feina i no poden afrontar els costos econòmics del dia a dia i menysels de fer front a hipoteques o lloguers de l’habitatge.

El Baix Penedès, territori que comprèn 14 municipis amb un cens electoral que supera els 100.000 habitants està  minat de segones residencies “urbanitzacions”. Es una Comarca fàcil per l’acollida de persones sense feina, amb família o sense, provinents no tan sols de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) sinó també d’altres destinacions. Aquest fet és possible en primer lloc per la proximitat amb l’AMB i per la presència del ferrocarril de rodalies. Les poblacions de la costa encara pateixen més aquest fenomen per la possibilitat de trobar alguna feina en el sector dels serveis, donat que el sector econòmic que en un altre temps de bonança era la construcció, ara està pràcticament aturada. Però és evident que en aquesta comarca la de més atur de Catalunya no pot aguantar aquesta eclosió social tan forta.

Consell Comarcal  El Consell, té bons professionals en l’àmbit de Benestar Social i Família però no pot atendre l’ allau de problemes que dimanen d’aquesta  situació, per tant, entenc perfectament la preocupació dels nostres Alcaldes. 

Es fa necessari posar fil a l’agulla en el següent:

-Es necessita un cens dels habitatges ocupats, nombre de persones i edats que hi ha a l’habitatge i animals de companyia .

- Situació personal tant laboral, econòmica, de salut i emocional.

- Condició sociosanitària de l’habitatge i de les persones que hi habiten.

-En cas d’infants la seva situació, si van a escola i aliments necessaris.

-Per part de cada Ajuntament disponibilitat d’habitatges socials, elaborant un cens.

-Previsió en els Pressupostos Municipals de consignació econòmica per habitatge social de lloguer.

-Cens de cada població de tots els habitatges que estan sota la tutela de l’entitat Bancaria o del Jutjat.

-Que cada municipi elabori un Pla de les seves possibilitats, doncs tots no estan en la mateixa situació.

-Un cop s’elabori un Pressupost Econòmic d’un Pla de cada municipi, sol·licitar el suport i ajuts necessaris a les Administracions Públiques, Companyies de subministres i de Serveis oportunes, per pal·liar aquesta situació que tanta angoixa genera a tothom, els que estan d’okupes i els que no.

Conclusió: Hi ha un canvi de paradigma global, venen uns temps d’ajustos econòmics, noves feines avui per descobrir, però la solució passa per ser capaços de que la gent estigui ocupada, que tingui ingressos i pugui il·lusionar-se en un projecte personal o de família. 

No es pot seguir mirant cap a un altre costat, com si no passés res.

Així ho veig

 

Participació