Opinió

Article de Miquel Casellas: «El Carnaval, estructura clau del territori penedesenc»

No són tantes les coses que connecten tot el Penedès

per Miquel Casellas , El Vendrell, 17 de febrer de 2020 a les 18:46 |

Una de les cites anuals que uneix el famós  Penedès és el Carnaval. Aquesta és una de les poques excuses efectives i pragmàtiques  que es capaç de reunir en una taula persones de diferents municipis per integrar el màxim possible les rues que es generen a la comarca al voltant d’aquesta festivitat d’origen pagà que un cop més l’església va adaptar a les seves necessitats. 

L’any passat ja varem tenir fotografia de les regidories responsables d’aquesta festa del municipis del Baix Penedès que tenen costa. Evidentment que era un any d’eleccions i s’havia de practicar el postureo al màxim nivell. Sembla ser que enguany hem seguit el mateix perfil amb el president del Consell Comarcal inclòs per donar per notorietat a l’esdeveniment en aquesta foto d’instagram  amb tots els consistoris afectats.

Pel que fa al Baix Penedès hi ha un seguit de conceptes que tinc molt clars i que hi podeu estar d’acord o no, però aquesta és la meva humil opinió. El municipi penedesenc a part del Garraf amb més esperit carnavalesc és Cunit perquè a banda del que són les rues hi ha altres actes rellevants  i figures al voltant d’aquest esdeveniment. El Vendrell crec que és de les rues més racionals perquè durant gairebé tot el recorregut hi ha gent als carrers i places. Un fet que també es dóna Calafell en la rua de dissabte a la nit, però una mica menys en la del diumenge. El carnaval de l’Arboç i el de Sant Jaume són altres històries que mereixen un tracte diferent per les seves característiques.

Crec que una rua nocturna  Segur de Calafell a unes hores altes de la jornada i amb un termòmetre que no acostuma a acompanyar no és el més aconsellable. La gràcia de tot plegat és que hi hagi gent al carrer per on passa la rua. Desfila per carrers buits fa que la cosa perdi una mica i bastant la gràcia. Això pot passar a Cunit que té un gran carnaval per un municipi molt dispers en què la gent s’acostuma a concentrar en uns llocs cèntrics, es pot arribar  a entendre. En aquest país estem a practicar la política de cafè per a tots. No cal per reivindicar la igualtat entre tots els territoris hi hagi una rua o un mercat medieval o similar a cada nucli, la cosa es pot diversificar i buscar per a cada lloc i horari una proposta més adequada a les seves característiques. No passa res. La política és això. No repartir a parts iguals el que hi hagi sobre la taula sense tenir en compte els trets diferencials. No tenir carnaval no suposa cap greuge per la barriada perquè ho poden compensar amb altres proposes que poden ser més escaients. Si som tan curosos i ens dediquem a analitzar aquesta pretesa igualtat entre nuclis, només veure la diferència entre el tracte rebut a Calafell platja pel que fa als serveis municipals i la que es porta a terme en algunes zones a Segur de Calafell. No cal que digui res més. 

Un altre dels temes que vinc observant en els diferents carnavals és l’horari. La majoria de gent acostuma a aguantar un parell d’hores al carrer, a mesura que passen els 120 minuts la gent va desfilant cap a casa o on sigui, però els carrers es van buidant poc a poc. Tenir un carnaval de 3 hores no ha de ser pas millor que un de 2 hores perquè la majoria de carrosses van a recollir les subvencions que es donen per participació. Algunes volen picar més alt i van a lluitar pels premis en diferents categories. Tants caps tants barrets. No falla mai i si cau alguna cosa més benvinguda sigui.

Una persona que es posa a veure carnaval quan han passat les 10 primeres dedueix que la gran majoria que segueixen són semblants. De tant en tant en passa alguna espectacular, però tot dins uns cànons que es van repetint en les diferents carrosses i comparses que desfilen. Sempre hi ha alguna sorpresa, però el tema és bastant uniforme. No és allò  que passa en alguns  concerts on  hi ha un teloner i un grup estrella, , en el primer cas, tots són d’un nivell mitjà amb algunes excepcions en la part alta i en la part baixa. Només cal veure les músiques que s’escolten que acostumen a coincidir en una gran majoria. L’esperit alternatiu de carnaval fa anys que ha mort inexorablement. Ara el resultat és una rua amb un nombre llarg de carrosses que van de poble en poble desfilant per gaudir de la jornada i anar aconseguint fons per pagar la despesa de tot plegat. La gràcia que aquí tenim un seguit de localitats que s’ho poden compaginar en les seves agendes  i també hi ha municipis que tot i que ja han entrat a la Quaresma també ho acullen. El Carnaval és una de les estructures d’estat d’aquest Penedès, del qual encara està buscant els ciments. 

 

Participació