Opinió

Que els «anys salvatges» de l’especulació al Baix Penedès no quedin impunes

Una reflexió sobre els anys de l’especulació urbanística a la comarca

per Llorenç Aviñó , El Vendrell, 14 de gener de 2020 a les 18:18 |
Poliesportiu de Bellvei | LLA
No tinc proves per acusar ningú de res, però tinc anys i experiència i crec que estic en condicions d’afirmar que, ara que el cas del segon contracte de l’Escola de Música del Vendrell és enviat a la Fiscalia Anticorrupció, val la pena aprofitar la marea alta. Ja veurem que diu la Fiscalia, d’aquest cas.

Hi altres qüestions que alguns recordem que semblen haver desaparegut. Poso dos exemples de presumpta especulació. Un seria el pavelló poliesportiu de Bellvei. Va funcionar sense que es complissin les mesures de seguretat legals, i això va obligar el govern de Feix Sans a tancar-fins la solució del problema. Hi havia un informe dels bombers oblidat en calaix de l’Ajuntament, que impedia la seva obertura. Qui va fer el pavelló? Qui va obviar l’informe? Se’n va benèficiar algú? 


Un altre cas que a mi em sembla flagrant és el del Pla General de Cunit de fa tres legislatures. Cada vegada que passo per davant de l’antic Avi Pau em ve al cap aquell bestialisme, que, per exemple, preveia urbanitzar el Pla del Castell de Cunit. Una barbaritat especulativa i ecològica que la crisi va aturar. Però a Cunit es van moure molts milions d’euros, es van vendre uns quants terrenys i es van prometre equipaments que, obviament no existeixen. Qui hi va sortir guanyant? Qui ha pagat per tot allò? 

Podria seguir. Eren els anys salvatges. Al govern del Vendrell hi havia un regidor que era, a la vegada, el més important immobiliari de la comarca. I no passava res. Valia la pena que l’Ajuntament del Vendrell comprés el Brisamar? Quantes coses no sabem? Qui va sortir perdent, si ho sabem, la immensa majoria de vendrellencs.

 

Participació