Geografia

Jaume Casañas explica a l’article «Per què Gaziel ?» la seva expedició a Macedònia del Nord

El geògraf cunitenc surt dilluns cap els Balcans per reconstruir la ruta de Guerra que fa 104 anys va fer el periodista Agustí Calvet «Gaziel»

per Jaume Casañas, Cunit, 5 de novembre de 2019 a les 18:05 |

Des que vaig descobrir la geografia a Bologna de la mà de Franco Farinelli, al final de l'estiu de l'any 2001, la curiositat per entendre el món no ha deixat de créixer. Entendre el món que ens envolta, des del més proper al més llunyà, sempre amb un punt de fuga, una perspectiva, un camí, el camí sempre és el més important ens deia Farinelli, el viatge.

Amb Farinelli i la seva manera d'explicar la geografia em vaig enamorar d'una terra a orient de la península itàlica, una altra península, la dels Balcans. La Mediterrània europeu és una qüestió de penínsules.

Després de Bologna vindria Paris.

A la Sorbonne, potser sense ser de el tot conscients o si, entre finals de segle XIX i principis del segle XX és on es va forjar la intel·lectualitat dels eslaus de sud, sobretot dels Serbis, però també de la resta dels iugoslaus. Amb ells va acabar l'ordre mundial existent fins a l'època, els imperis centrals anaven a desaparèixer, i el nacionalisme triomfaria.

Allà vaig conèixer molts textos increïbles. Increïbles pel seu contingut i per la seva elaboració. Un dels que més em va impactar van ser els llibres de l'geògraf serbi, Jovan Cvijic, concretament el seu La Péninsule balkanique, géographie humaine.

A La Péninsule balkanique, géographie humaine, descriu de manera particularment precisa la diversitat humana, física i política de la península balcànica, un d'aquests llibres que mentre llegeixes, imagines i reprodueixes mental i visualment el que està descrivint l'autor. Per a qualsevol enamorat dels Balcans, Cvijic és un imprescindible.

De tornada de Paris a Cunit, el meu poble.

Un dia passejant per Barcelona, ​​vaig entrar a la llibreria de la Central al Museu d'història de Barcelona, ​​a la banda de la plaça de l'Rei. Mirant llibres, sempre em cridava l'atenció tot el que sonés a balcànic, vaig trobar un llibre sobre dues coses que m'agraden, un Paris, l'altra Monastir. Monastir era el nom com es coneixia, als Balcans, la ciutat de Bitola actual, en el que avui, des de fa poc, es diu República de Macedònia de el Nord, abans FYROM (Former Yugoslav Republic Of Macedònia), durant el període de Gaziel era part integrant del Regne de Sèrbia.

Em vaig llegir la solapa de el llibre, i em va interessar la història, crònica d'un reporter durant la Primera Guerra Mundial en els Balcans. He de reconèixer que no coneixia l'autor, un tal Gaziel. Vaig devorar el llibre, i vaig tenir la sort de descobrir a Gaziel.

Em vaig rellegir per segona vegada el llibre, però aquesta vegada acompanyat de el mòbil, on tenia sempre oberta l'App de Google Earth i on resseguia les minucioses descripcions de camí, de el viatge, que Gaziel descrivia en el seu llibre, una experiència ja difícil de separar amb els llibres de Gaziel, sempre a la banda un mapa o Google Earth, coses de geògraf.

Les descripcions de Gaziel em van recordar molt a les descripcions que va fer Cvijic al seu llibre, Cvijic anava viatjant pels Balcans prenent nota, com un periodista, i Gaziel cap el mateix però com un geògraf.

A mesura que anava llegint llibres de Gaziel, potser per la meva formació de geògraf, m'adonava de la qualitat geogràfica de les seves descripcions i dels seus raonaments. Llegir les cròniques de Gaziel a la banda de tractats de geopolítica de la mateixa època, no tenen cap tipus de enveja qualitativa. Gaziel era filòsof, periodista però en el fons Gaziel era, sobretot, un geògraf.

Personalment Gaziel té un mèrit, un gran mèrit, el de proposar-te una descripció el més fidedigna de la realitat, donar-te indicis d'un esperit crític, sense imposar-te el seu punt de vist, i deixar-te la llibertat de que sigui el lector, amb el seu judici propi , el qual dedueixi la veritat de les coses.

I llegint i rellegint es va acudir la possibilitat de reconstruir el trajecte de Gaziel, de reconstruir un viatge, cent anys després. Documentant per on va passar, amb qui va tractar, on va dormir, sobretot, observar com els territoris, les gents i l'Europa que el descriu fa 100 anys hagi canviat o no.

Fer un exercici d'arqueologia de l'paisatge, arqueologia del que geogràfic amb cent anys de diferència, a partir d'un viatge gazielano. I trobar a Gaziel, a Cvijic, trobar l'esperit dels Balcans.

Podreu seguir l'aventura des de dos perfils en xarxes socials:

Instagram: @lospasosdegaziel

Twitter: @pasosdegaziel

 

Participació