Opinió

«Protestar encara que sigui per molestar» Article de Llorenç Aviñó

L’autor de l’article es pregunta on han quedat les protestes i declaracions unànimes de la classe politica penedesenca per l’Abús dels peatges de la C-32

per Llorenç Aviñó , El Vendrell, 30 d'agost de 2019 a les 17:47 |
L’institut de Cunit | LLA
Sovint tinc la sensació que ens prenen el pèl i encara ens agrada. Seria el cas de la C-31, l’autopista Pau Casals. Molt de Pacte del Penedès, molta foto de tots els alcaldes a dos mesos de les municipals de maig, molta unitat d’acció, molt de jo estic en desacord amb aquesta injustícia encara que sigui cosa dels del meu partit i al final, res. Absolutament res de res. Autopista prohibitiva, peatges estratosfèrics, col·lapse a la C-31, exagerat a les Costes del Garraf i qui dies passa, anys empeny. Algun dia d’algun segle, s’aplicarà la vinyeta, però de moment, res. Pitjor, ens hem cansat de protestar tenint raó i a la Generalitat ni se’n recorden del tema. El mateix es pot dir de l’Estat, que havia de desdoblar la N-340 al seu pas per la comarca, però fa tants anys, d’això, que abans apareixerà el tresor d’Amilcar Barca.

Així puc governar fins i tot jo. La política ha anat perdent contacte amb la societat, en tots els àmbits i els ciutadans hem anat perdent les ganes de protestar, encara que només sigui per molestar. Avui, passant per davant de l’Institut de Cunit, he recordat que fa dos anys la presidenta d’ell Consell Comarcal es va comprometre a fer una fira comarcal d’orientació acadèmica baixpenedesenca per ajudar alumnes i families a triar estudis de nens i joves que canvien de centre. Tu l’has vist? Jo tampoc.


Ahir, consultant hemeroteca del 1995 vaig llegir que Josep Maria Llasat, aleshores alcalde socialista del Vendrell proposava que l’1 per cent de la inversió de l’Autopista C-32, Pau Casals -que per llei s’havia de destinar a qüestions patrimonials- es dediqués a sufragar part de la despesa de la compra de l’antic Sanatori de Sant Joan de Deu per aconseguir que fos de propietat publica i que tingués un ús social. No se sap -o jo no recordo- on va anar a parar aquell 1%. Només sé que l’antic Sanatori és un hotel de cinc estrelles i que l’hospital del Vendrell és al pitjor lloc possible de tot el terme municipal. I dic això perquè l’antic Sanatori podria haver estat l’emplaçament ideal per a l’hospital. Ens vam queixar en el seu moment? Si, quatre valents, els del col·lectiu pro sanatori, la majoria, un quart de segle despres, traspassats. I de l’autopista? Des del famós pacte del Penedès -seria març d’aquest 2019- no em consta que ningú. Qui dies passa, anys empeny.

 

Participació