Eleccions Municipals Vendrell

Eleccions municipals al Vendrell; 13 candidats i ni una sola picabaralla important

El perfil dels aspirants no ha estat gens bel·ligerant tot i el gran ventall d'opcions en la cursa electoral

per Llorenç Avinyó, El Vendrell, 24 de maig de 2019 a les 17:29 |
Logo de l'Ajuntament | AV
Quan Josep Maria Llasat, aleshores candidat del PSC, optava a l'alcaldia del Vendrell, la gent de CiU, liderada per Benet Jané, l'acusava de fer obres faraòniques -es referien al Museu Deu-per garantir-se la seva elecció. A Helena Arribas August Armengol l'acusava de ser l'ésser humà més corrupte sobre la capa de la terra. A Martí Carnicer el titllaven de representat a la terra de totes les multinacionals.

Sempre fins aquest cop, les eleccions municipals al Vendrell han estat marcades per tensions inherents a la cursa pel poder local. I ara, que són 13 les candidatures, la campanya electoral viscuda ha estat una bassa d'oli o gairebé. 13 monòlegs (alguns més extensos que altres en funció de les ganes de treballar dels candidats o dels mitjans disponibles) i gairebé cap disputa.


Hi ha vàries claus per interpretat aquest panorama estrany. La primera és la mort de PXC, formació especialista en atiar l'odi en diversos fronts mentre va existir. La segona, la no compareixença de Vox en campanya. Qui els vulgui votar tindrà la primera i única noticia d'ells a les paperetes. I Joan Carrasco (SOMI) no és com el ja desaparegut -políticament-August Armengol. La tercera, la timidesa del principal aspirant a desbancar el PSC de l'alcaldia. Marc Robert, líder de Som Poble i ERC, és així, tímid.

La quarta és que el candidat del PSC, Kenneth Martínez, fa anys que prepara aquest episidi de la seva carrera política i és un ós dur de rossegar (tingui o no raó) en cap disputa dialèctica. La cinquena és que la candidata de Junts pel Vendrell, Eva Serramià, i la gent de la seva llista, preocupats pels resultats, han fet una campanya blanca. No disgustar a ningú en res per no seguir la progressió a la baixa de fa quatre anys.

La sisena és que PP i Ciutadans del Vendrell no es reconeixen com enemics del mateix sector ideològic, i que els uns il els altres es donarien més que per satisfets si es queden com estan. La setena raó és la dicotomia marca a la baixa/ regidors ben valorats que viuen Óscar Blasco i Vero Moreno a Podem Vendrell.

A més a més s'ha de tenir en compte les dues llistes que naveguen per l'electorat de la desapareguda CiU; Ara Vendrell i Convergents. Restar, restaran vots, però està per veure la seva capacitat de sumar-ne per obtenir representació. La llista de Llasat, Pel Vendrell Primàries, podria resultar part de la causa del mal que volia evitar en la seva gènesi; que el Vendrell no tingui un alcalde independentista. La nit de diumenge ho sabrem. Que queda? Izquierda en Positivo. La pregunta és; arribarà a tenir tants vots com gent a la llista?


Per cert, que com que el que està en joc és el poder al territori del Vendrell, cal dir que de llista indepe -local- n'hi ha una, l ee la AVP. Les coses com siguin.

Sigui com sigui, passi el que passi, l'important de veritat és que els vendrellencs votin, i que ho facin en massa, cosa dificil en vista dels anys durs, sense inversions, amb que l'Ajuntament i les persones han pagat els anys de la festa sense final d'uns quants  ( la gran majoria, desapareguts de qualsevol candidatura).

 

 

Participació