eleccions municipals 2019

Amb 40 anys n'hi ha prou: alcaldes històrics que posen fi a tota una vida en la política municipal

Parlen els batlles del Prat de Llobregat, el Vendrell, la Seu d'Urgell, Valls, Vila-seca i Aguilar de Segarra, que no es presenten el 26-M i posen punt final a una llarga trajectòria política, que en alguns casos es remunta a les primeres eleccions municipals del 1979

per NacióDigital, 11 de maig de 2019 a les 18:01 |
Vendrell plega després de 40 anys | ACN
Un bon grapat d'alcaldes històrics no es presentaran a les eleccions municipals del pròxim 26 de maig. N'hi ha sis que penjaran la vara i donaran pas a que es produeixi el relleu, després que, en alguns casos, portin ja 40 anys en la política municipal: Lluís Tejedor, alcalde del Prat de Llobregat per ICV des del 1982, Marti Carnicer (PSC) al Vendrell, Josep Poblet, home fort de l'antiga Convergència a Vila-seca, i el també convergent Valentí Riera, d'Aguilar de Segarra.

Tejedor va assumir el càrrec en substitució d'Antonio Martín Sánchez, mort en accident de trànsit. Des de llavors ha guanyant nou eleccions consecutives i diu que plega "orgullós" de la feina feta i convençut que és el moment de cedir el relleu a les noves generacions. "No estic cremat. Marxo perquè tinc la necessitat social, política i personal de fer-ho", destaca.  Afronta els últims dies "sense penedir-se de res" del que ha fet en els últims 37 anys perquè veu que "la gent està contenta de viure al Prat". "Modestament, tinc la satisfacció de pensar que hem fet un bon camí veient com era el Prat de l'any 82 i com està ara".


Sobre aquesta transformació, Tejedor recorda que el Prat del 1982 formava part de "la perifèria dura que acollia tot allò que Barcelona no volia". Una ciutat, afegeix, amb un dèficit de serveis de tota mena i sense urbanitzar. "El Prat era la típica ciutat en blanc i negre pròpia de la dictadura", resumeix. 
 

L'alcalde del Prat del Llobregat, Lluís Tejedor Foto: ACN


Pel que fa a l'actual municipi, l'encara batlle pratenc destaca que més enllà de les inversions que s'han fet i que l'han transformada completament, del que està més orgullós és que s'ha pogut crear "una identitat pròpia" i un sentiment de pertinença dels seus habitants que fa 40 anys no existia. "Actualment tenim més de 300 associacions de tot tipus que han cohesionat i vertebrat el municipi", celebra.

Tejedor, que durant molts anys va ser dels pocs alcaldes no socialistes al Baix Llobregat, creu que el secret de la seva longevitat política ha estat ser "honest" i envoltar-se d'un equip de persones "íntegres i treballadores". "D'un alcalde, més enllà del que diu, la gent valora que fa i com afronta les dificultats de la ciutadania", resumeix. 


Arribat el moment de marxar, Lluís Tejedor confia que la feina d'equip que han fet al Prat durant tots aquests anys doni els seus fruits i que el seu substitut, Lluís Mijoler, fins ara regidor d'Economia, Transparència i Bon Govern, pugui prendre-li el relleu. "No crec que en allò de les persones insubstituïbles perquè no és veritat. Les persones són importants, però ho són més les propostes i el treball col·lectiu", apunta.

Per últim, Tejedor diu confiar que els veïns del Prat s'aïllin de l'actual context polític català i que a les eleccions municipals votin en clau local i no de país. Tot i reconèixer que el procés i la situació excepcional que viu Catalunya poden influir en els resultats, diu confiar "en el sentit cívic de la ciutadania". "Si durant nou legislatures els veïns del Prat han demostrat que saben diferenciar quan voten en unes generals o autonòmiques o un unes municipals, per què ara ha de ser diferent", ha qüestionat. 

Martí Carnicer, 40 anys de vida política entre el Vendrell i el Govern

Al Vendrell, el socialista Martí Carnicer abandonarà el despatx d’Alcaldia quan farà 40 anys que hi va entrar per primer cop. En quatre dècades, ha exercit d’alcalde en dues etapes (1979-1995 i 2011-2019), ha estat diputat al Parlament (1984-2006) i també ha liderat la Secretaria General del Departament d’Economia i Finances del Govern (2003-2010). Marxa “satisfet” però incòmode amb l’actual sistema electoral, i defensa que caldria adaptar la llei a la fragmentació política que viuen ara els ajuntaments. Proposa, per exemple, instaurar un sistema de doble volta en què els votants puguin escollir pactes tancats entre la primera i la segona votació. 

Recorda que el 1979 al Vendrell van crear un govern d’unitat entre els cinc partits que van aconseguir representació, amb una fórmula que es va mantenir fins el 1985. “Trobo a faltar que s’hagi perdut la capacitat de parlar els temes sense crispació i sense posar els posicionaments polítics per davant de les necessitats locals”, apunta. Es refereix principalment a l’afectació que ha tingut el procés independentista català, que lamenta que hagi “influït” en el dia a dia dels partits locals creant “línies vermelles” que no tenen relació amb la política municipal.
 

Carnicer també va ser diputat al Parlament Foto: ACN


Mirant aquests 40 anys enrere, Carnicer ressalta especialment la gestió que ha hagut de fer en estabilitat econòmica i convivència. En el primer cas, l’Ajuntament va tocar fons el 2010 amb un endeutament de prop del 200% que ara s’ha situat a la meitat. Respecte la convivència, destaca que la població s’ha duplicat des del 1998 per una onada migratòria “brutal” procedent de l’entorn de Barcelona, amb molts ciutadans estrangers. Assegura que la seva adaptació va ser més complexa que la dels migrants que dels anys 60 procedents d’Extremadura o Andalusia.

A l’hora d’escollir els moments més significatius, l’alcalde es fixa en les grans obres que han ajudat a desenvolupar el Vendrell, però també en un dels pitjors successos que ha viscut la vila. Assenyala així la inauguració del pont per damunt la riera de la Bisbal, que va unir els dos costats del municipi amb una via nova i segura, mentre també recorda la mort “molt dolorosa” de quatre nens en un incendi l’any 2014 en un habitatge ocupat. Al tinter, hi queden nombroses inversions en infraestructures que confia que desencallin els futurs governs més imminents. 

Josep Poblet, històric alcalde de Vila-seca: “Jo no hauria desfet Convergència”

Després de 26 anys a l’alcaldia de Vila-seca (Tarragonès), Josep Poblet també es retira de la política. Considerat un dels homes forts de l’antiga Convergència a la demarcació, havia guanyat per majoria absoluta elecció rere elecció, des que va assumir el càrrec l’any 1993. Diu que està vivint un comiat feliç i que s’emporta aquella satisfacció de la feina ben feta. Unir els tres nuclis de població que conformen Vila-seca i dotar-los d’equipaments ha estat la seva màxima prioritat. “He pogut fer tot el que volia, marxo sense cap recança”, manifesta Poblet, que també se les ha vist magres en determinats moments de la seva trajectòria política. Va haver d’afrontar la post segregació dels termes de Vila-seca i Salou i fins a dues crisis econòmiques. 

Poblet, que també deixa la presidència de la Diputació de Tarragona, creu que ha arribat al final del seu cicle polític. Nega que sigui per desgast ni tampoc perquè no sintonitzi amb la nova línia política del PDECat. Però no se n’amaga de reconèixer que ell “mai hauria desfet Convergència”, per dir-ho “ras i curt”, expressió molt pròpia de Poblet. Creu que el projecte pro independència i la tensió amb l’Estat ha perjudicat el partit, deixant-lo “afeblit” i “sense lideratge”. Es proclama defensor del sobiranisme i per una solució dialogada on s’imposi el “seny d’uns i altres”. “Jo no vull que Catalunya sigui Albània”, posa d’exemple, com a país aïllat i desconnectat d’Europa. “No sento ni desencís ni discrepància, però sí preocupació”, confessa.
 

Poblet al balcó de l'Ajuntament Foto: ACN


Segons Poblet, la seva retirada no s’ha vist influïda pel fet de no sentir-se “còmode” amb el partit ni tampoc per la temor d’una davallada electoral. La irrupció de Cs al municipi no li fa cap por. “El nostre electorat ha demostrat un comportament molt estable; confio en la majoria, en el bon resultat i en la continuïtat del projecte”, declara, convençut. Durant aquesta campanya electoral dona suport al seu substitut, Pere Segura, l’actual tinent d’alcalde de Vila-seca. Poblet, que va anunciar la seva retirada en una multitudinària conferència, tanca simbòlicament la llista, en el número 31. “El meu fill sempre m’ha vist d’alcalde”, comenta. Vol recuperar el seu temps amb família i no descarta provar altres ocupacions, com la docència.

Albert Batet tanca etapa a Valls per centrar-se en el Parlament: “És el millor per la ciutat”

També abandona la política municipal l’alcalde de Valls, Albert Batet. En el seu cas, per dedicar-se exclusivament a les funcions de portaveu del grup de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya. S’ha estat setze anys a l’Ajuntament, onze dels quals d’alcalde. “Estic enormement agraït per la confiança rebuda per part dels ciutadans”, assenyala Batet, que malgrat està decidit a fer el canvi assegura que ho ha meditat força. “Quan has dedicat els millors anys de la teva vida a un projecte tan vital i emocional com és una alcaldia no és una decisió fàcil de prendre”, explica. 
 

Batet a la barana de la façana de l'Ajuntament Foto: ACN


Amb l’increment de responsabilitats que ha assumit des de fa uns mesos al Parlament reconeix que no ha estat fàcil compaginar les dues feines i que a llarg termini “no és compatible”. Per aquesta raó afirma que ha pres la decisió “convençut que és el millor per la ciutat” i es mostra confiat en les capacitats de Dolors Farré, actual regidora i cap de llista de Junts per Valls. A ella li recomana “que escolti la ciutadania”. “Això no va d’un poder diví; això va d’un poble madur, d’una ciutadania apoderada que sap quins projectes i dificultats tenim i que fa confiança a uns polítics perquè els gestionin”, apunta. Segons ell, aquest ha estat el seu tarannà i cita els seus principals eslògans, que ha repetit al llarg dels anys: “Valls som tots; convé fer pinya per posar Valls més amunt i Valls primer”.

Sobre la seva obra de govern, Batet recorda que quan va assumir el càrrec “calia apostar per l’economia, el Barri Antic, el Museu Casteller i el potencial que té la ciutat”. D’entre tota la feina feta es mostra “orgullós” d’haver reconduït el deute municipal i detalla que el consistori vallenc és “un dels més sanejats de Catalunya”, fet que els permet “fer inversions” en equipaments esportius, educatius, al Barri Antic, cultura o patrimoni. “Hem fet molt bona feina, una feina excel·lent”, remarca l’encara alcalde de Valls. La principal espina clavada que li queda és no haver pogut inaugurar el Museu Casteller, que es troba en la recta final.

Tot i que porta des dels 23 anys a l’Ajuntament, Batet no es considera a si mateix “un polític a l’ús” i no descarta tornar a treballar “a llarg o curt termini” a l’empresa familiar. “No tinc una planificació de carrera política. Si d’aquí un temps hem aconseguit independència o hem entrat en una altra fase, em replantejaré tornar a una vida normal, d’activitat privada en l’àmbit econòmic i en la qual m’hi sentiria molt còmode”, culmina. 

Batalla es retira després d’onze anys d’alcaldia

L’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, és un altre dels batlles catalans que no opten a la reelecció. En el seu cas, va fer pública la seva decisió ara fa un any perquè considera que després de setze anys al consistori, dels quals onze com a alcalde, ha arribat el moment de fer el relleu. “És un espai de molta exigència”, afirma, per continuar explicant que creu que cal que entri una persona amb moltes “ganes i esforç” i que aquest tipus d’accions s’han de dur a terme per “salut democràtica”.

Batalla no té clar què farà en un futur però ha decidit que després d’ajudar en el traspàs al nou equip de govern que sorgeixi de les eleccions municipals vol disposar d’un mes de vacances per “reflexionar”. En aquest sentit, considera que l’aprenentatge que ha adquirit durant la seva etapa d’alcalde l’ajuda a no tenir “por” a afrontar nous reptes. “Ho faré amb molta il·lusió i molta empenta”, assegura. 
 

Batalla ha estat més d'una dècada a l'alcaldia Foto: ACN


Del seu pas pel consistori, l’alcalde de la capital alturgellenca en destaca, al principi del seu mandat, la gestió de la situació de crisi econòmica, amb la particularitat afegida de l’afectació que també va tenir pels treballadors fronterers, els quals no cobren cap prestació de desocupació quan es queden sense feina a Andorra. També diu que no oblidarà mai l’1 d’octubre perquè, afirma, “va passar quelcom molt gros”. En aquest sentit, assegura que va ajudar a què la ciutadania pogués votar en un clima on hi havia “molta tensió”.

A més de Batalla, una part del seu equip de govern ha decidit no continuar, amb la qual cosa el candidat de Junts per la Seu a l’alcaldia, Jordi Fàbrega, assumeix encara un repte més gran. Pediatre de professió, diu que es presenta amb “moltes ganes” i amb la “vocació de servei” que tenen tots els sanitaris. De fet, diu que si és elegit alcalde té la intenció de continuar mantenint un petit vincle amb la seva feina actual i seguir a la consulta de pneumologia pediàtrica, a la qual hi dedica un parell d’hores a la setmana.

Valentí Riera, alcalde d'Aguilar de Segarra (Bages): 10 legislatures sense oposició ni sou

L'alcalde d'Aguilar de Segarra, Valentí Riera (CiU), plega després de 40 anys. Ha estat l'únic batlle d'aquest petit municipi bagenc, de poc més de 270 habitants, des de les primeres eleccions democràtiques. De fet, Riera és l'alcalde més antic de la Catalunya Central, i un dels quatre de tot Catalunya que ho són de forma sostinguda des del 1979. Als seus 76 anys, l'alcalde marxa "satisfet" per la feina feta i convençut que li ha arribat l'hora del relleu.
 

L'alcalde d'Aguilar de Segarra, Valentí Riera Foto: ACN


En una entrevista a l'ACN, Riera recorda quina va ser la seva primera gran obra: portar aigua a les cases del poble. "Això era un desert, aquí no s'hi podia viure", ha assegurat. Per no haver-hi, a Aguilar no hi havia ni Ajuntament, i va ser gràcies al treball dels veïns que l'edifici actual es va rehabilitar. Ara, Riera recorda com, poc més tard, es va construir el local social i la piscina municipal, que avui dia s'han convertit en punts de trobada de la gent del poble. De fet, segons ha explicat l'alcalde, el municipi ha canviat des de la inauguració de l'Eix Transversal, ja que s'ha escurçat la distància amb Manresa, i això ha portat noves famílies en aquest petit municipi de masies disseminades.

Riera també guarda un record especial pel que va ser el pitjor capítol que ha hagut de viure com alcalde: els incendis del 80, 86 i 98. Dos d'ells van començar a Aguilar i van afectar gran part del terme municipal. "Em vaig sentir totalment agobiat, impotent", ha recordat.

El batlle, que ha decidit deixar el relleu a l'actual tinent d'alcalde, Pere Aliaguilla, reconeix que ha governat sempre còmodament, ja que mai ha tingut oposició. També ho ha fet sense rebre cap retribució a canvi. Tot i això, assegura que aquesta darrera legislatura ha estat, sense dubte, "la més complicada" degut a l'actual context polític i social que viu Catalunya. Favorable a la independència, Riera reconeix que la situació el fa sentir "tan impotent com el dia dels focs" i, entre d'altres, aquest ha estat un dels motius pels quals ha decidit posar punt final a la seva alcaldia després de quatre dècades. 

 

Participació