Opinió

Article de Miquel Casellas: «Sis triennis i dos anys al servei de l’administració»

per Redacció, El Vendrell, 26 de novembre de 2018 a les 22:44 |

El passat dia 15 de novembre va fer vint anys que treballo al servei de l’administració local del Vendrell. Això a efectes de triennis que és una de les coses amb més interès de tot plegat correspon a sis triennis i dos anys de servei. Sinó passa res en el novembre del 2019 tindré dret a un nou trienni en la nòmina que pot suposar que amb aquesta quantitat em puc finançar perfectament un cafè diari durant tres setmanes en jornada laboral. Petits detalls que amb el pas del temps ajuden a passar el dia amb una mica més d’alegria i optimisme.

He tingut la sort de veure el procés en què el Vendrell quasi ha doblat la seva població gràcies a un boom de la bombolla immobiliària que va transformar el Vendrell en un municipi farcit de grues de la construcció a una localitat on l’obra nova sigui quasi inexistent.

En aquests anys he vist com una part de l’arxiu de la casa gran anava en fitxes de paper a convertir-se en una base de dades on es podrien introduir noves entrades i consultar a través de l’ordinador. Jo sóc fill d’un grup de gent que va entrar en un pla d’ocupació on potser hi havia deu persones que havia de durar un any. Nosaltres havíem de reforçar l’administració durant aquest temps per fer tasques concretes en diferents departaments de la casa.

Quan el termini va acabar, la majoria de nosaltres ens vàrem quedar a formar part del personal de la casa i a partir d’aquí hem anat consolidant el nostre pas per l’administració local. Alguns dels companys no es varen quedar i varen tornar a l’atur o a altres empreses. Aquesta és una de les coses positives d’aquella política laboral. La gent que entrava temporalment tenia la possibilitat de quedar-se en l’administració i fer, com nosaltres, per consolidar un lloc de treball.



Aquesta política amb perspectives ara no s’aplica. Actualment hi ha un ordinador amb una cadira que cada sis mesos o un any és ocupat per una persona que cedeix l’espai a un altre un cop acaba la seva relació amb l’administració. Aquest professional temporal rebrà una formació i una experiència que al cap d’un temps s’haurà de repetir amb un altre perfil i anar fent. Hi ha professionals de la casa que porten una llarga llista d’alumnes que han seguit aquest procés enganyós perquè no hi ha possibilitat de continuïtat i es perden esforços i recursos que l’administració perd cada cop que una persona marxa de la casa.

No són llocs de reforç ni molt menys sinó que són llocs necessaris perquè cada dia l’administració pugui pujar i baixar la finestreta per atendre al ciutadà. Evidentment en una política actual on els titulars i les estadístiques són les que predominen aquest entrar hi sortir és ideal perquè cada mig any sembla que tinguem gent nova, però mai no tenen dret a la foto els professionals que han de sortir per la porta del darrera perquè ja no tenen contracte amb l’administració.

Entre les polítiques estatals i el d’ajust de l’ajuntament per compensar els excessos en una època que les despeses anaven pel boc gros, actualment hi ha un greu problema per una manca de treballadors fixes i amb un excés preocupant de treballadors interins sense plaça que estan esperant que un dia puguin aconseguir la plaça. Als polítics no els preocupa gens tot aquest panorama perquè tots tenen molt clar només hi estaran quatre anys i després ves a saber que pot passar. La seva filosofia és qui dies passa anys empeny i si podem posar el bony a la propera legislatura millor que ho solucionem aquesta.

En l’època que vaig entrar a l’Ajuntament, els sous no eren dels millors que hi havia al mercat i després amb el boom immobiliari es va demostrar científicament, però en aquelles èpoques érem uns il·lusos que apostàvem per la seguretat en el treball i un horari racional i  cobrar cada 25 de mes amb algunes excepcions marcades pel calendari i altres fenòmens inexplicables.

Nosaltres formem part d’aquesta administració que cada dia ha d’obrir les portes a la gent més propera. He treballat per a dos alcaldes i una alcaldessa dels dos partits que s’han repartit el poder des de que va entrar la partidocràcia va substituir a la dictadura. Moltes gràcies a totes les persones que he conegut a una banda o l’altra del mostrador. Això és com una gran universitat, sense títols però amb moltes experiències que t’aporten molts coneixements i professionalitat per saber com agafar el toro quan ve massa carregat.

 

Participació