Opinió

Qui no tingui conductes masclistes que llenci la primera pedra

per Llorenç Avinyó, El Vendrell, 25 de novembre de 2018 a les 14:41 |
Com et sentiries tu si algú, per criticar les teves idees polítiques, creu que t’haurien de violar entre cinc. Si algú considerés que series un bon candidat en funció del tamany dels teus òrgans sexuals. Si la persona que treballa al teu costat i fa la mateixa feina que tu, cobra més pel fet biològic de pertànyer a un altre sexe. Si, precisament per negar-te a una relació sexual no volguda, et plouen els insults i les vexacions. Com et sentiries tu si et consideressin, per ser del sexe que ets, algú amb tasques predeterminades. Si jutgessin la teva personalitat i els teus valors per com vesteixes. Com et sentiries tu si algú donès per fet que ets de la seva propietat i, per tant, has d’accedir als seus desitjos i capricis quan i com vulgui. Com si algú dona per fet que hi ha feines o coses que et pertoquen per ser home o per ser dona. Com si et neguen capacitats laborals, per tant, càrrecs, per tant, sous que mereixes, per la teva condició. Com si et mutil·len perquè sí, per evitar que sentis plaer. I com si algú s’atreveix a extorsionar-te, a aixecar-te la mà, a disposar de la teva vida i la teva mort. Tot és monstruós.
Aquesta carta no té un subjecte concret, el subjecte és un tu. Perquè la xacra del masclisme, per desgràcia, és tan comuna, tan assimilada, tan impregnada en les conductes de tanta gent, tan antiga i lamentablement tan contemporanea, que no és nomès cosa d’homes. Tambè hi ha dones masclistes. I en cap cas podem generalitzar. Però si podem fer una mirada interior per detectar les que perviuen de cadascú de nosaltres, quines són les pròpies actituds masclistes. Si ho fem, en trobarem. 

 

Participació